Un noi jueu, fill únic de pares molt devots, era obedient en tot menys en una cosa: no volia aprendre la Torah. Als seus pares, res no els preocupava més. Un dia el Gran Rabí va visitar la seva Sinagoga i el van convidar a dinar a casa. Després de l’àpat els pares li van expressar la seva preocupació. El Rabí va demanar permís per abraçar el noi. I així ho va fer.

Els pares miraven i esperaven expectants sentir algun retret o alguna paraula de consell. Però l’única paraula era el silenci, mentre el noi seguia amb el cap recolzat molt a prop del cor de Rabí. El dia següent el noi va començar a estudiar la Torah. La seva passió per la paraula de Déu creixia i creixia. Anys després es va convertir en un Rabí savi i compassiu. Molts li preguntaven d’on li venia el seu coneixement, i ell només responia: “Vaig posar la meva orella molt a prop del cor del Gran Rabí i en aquell moment vaig escoltar el batec de Déu”. A l’evangeli de Joan el “deixeble estimat” té l’ orella recolzada sobre el cor de Jesús. Aquest és un lloc privilegiat. També jo sóc un deixeble estimat i puc fer el mateix: només en el silenci puc arribar a escoltar el batec del Senyor. Senyor, que trobi cada dia moments de silenci, on escoltar el teu batec