Sacred Space User Settings Menu

Et convidem a aturar-te i a fer una estona de pregària ara i aquí. Tal com estàs, assegut/da davant l'ordinador, sense presses, pas a pas i amb la lectura de l'evangeli del dia.

Inici de la pregària »

Un text per a pensar i pregar aquesta setmana

Cap a la Resurrecció. Tots estem drets davant d'una imatge de mida natural de Crist a la creu . En la majoria d’esglésies que he visitat al llarg de la meva vida, els passos de viacrucis han estat sempre petites pintures o gravats col•locats a les parets del temple. Però a Xavier són murals molt més grans que ajuden a connectar amb les escenes d’una manera nova. En la composició veient el lloc que hi ha en les contemplacions ignasianes, se’ns convida a imaginar-nos realment presents al peu de la creu, preguntant-nos sobre el significat d’allò que contemplem.

En la catorzena estació, hi ha la imatge de Jesús que es dipositat a la seva tomba, però els meus ulls s’aixequen i se n’adonen de que l’escena recull també la crucifixió de desenes de persones: un seguit de creus que s’estenen al llarg d’un camí fins a l’horitzó. És la primera vegada que m’he adonat d’aquest “detall”, tot i haver-ho contemplat força vegades. La yuxtaposició d’aquestes imatges és sorprenent. Mentre Crist és baixat de la creu, segueix el patiment dels qui han optat per seguir-lo.

Ells continuen carregant la seva creu. I mentre contemplem això, ens sentim part d’aquesta tradició, part d’una llarga filera de creus de gent enamorada, que es compadeix i pateix pels altres, i que participa de l’església. En tot això hi ha una estranya bellesa, la bellesa d’una comunitat que des de la creu, ens ajuda a avançar camí de la resurrecció.

De Kerry Weber , Mercy in the city , Loyola Press

 

Més Espai Sagrat