La vida cristiana té a veure sobretot amb relacions. Els cristians creiem que Déu no és una Persona, sinó tres, que es relacionen entre elles d’una manera fecunda i feliç. Creiem també que és desig d’aquesta Trinitat compartir la seva felicitat amb nosaltres. Aquest desig és la font de tot. Cada un dels sagraments és una trobada personal amb el Crist. En cada moment important de la meva vida, Crist està allà per acollir-me.

En el moment del naixement, durant l’adolescència, quan decideixo donar el pas i casar-me, en la malaltia o en la mort, ell se’m fa trobadís i dóna sentit especial a aquell moment vital. En l’Eucaristia també és Ell l’amfitrió que acull. La comunitat escolta la seva Paraula i intenta respondre-hi el millor que pot. Compartim la taula de l’amistat en comunió amb Ell. El pecat també té a veure amb les relacions. No es tracta d’una falta com la que cometo quan em salto un senyal de trànsit. Es produeix quan malmeto el preciós teixit de les relacions amb els altres i amb Déu, i em faig mal a mi mateix als altres i a Déu. El Sagrament de la reconciliació no és només una verbalització dels pecats sinó el desig de reparar allò que he malmès. “Ves i no pequis més” Quan la història humana arriba al final, m’espera una gran festa on la bona relació és fruit de la joia de Déu i de tots els altres. Anomenem a això cel: l’eterna amistat. La mort esdevé, llavors, una trobada amb l’amor entranyable d’un Déu que em ve a l’encontre. Viure la fe cristiana és, doncs, viure una vida en plenitud de relacions.