Presència de Déu

Quan sóc convidat a trobar-me amb algú que estimo, desitjo que arribi el moment i em sento agraït, reconegut. Déu em convida, ara, a passar una estona amb ell. Desitja donar-me a conèixer el seu immens amor.

Llibertat

Allibera'm Senyor de la mandra, de la peresa, de l'avorriment... Són enemics de l'ànima i els principals obstacles per a tot creixement espiritual

Consciència

Prenc consciència de com he viscut les últimes hores, dies i setmanes. I de la manera com l'Esperit del Senyor hi ha estat present, moltes vegades sense adonar-me'n.

Paraula de Déu

Isaïes 58, 9b-14

Diu el Senyor:

«Si treus de casa teva tots els jous
i no assenyales amb el dit per acusar,
si dónes el teu pa als famolencs
i satisfàs la fam dels indigents,
llavors la teva llum s'alçarà en la foscor,
el teu capvespre serà clar com el migdia.
En tot moment el Senyor et conduirà,
en ple desert saciarà la teva fam,
et farà fort i vigorós
i seràs com un hort amarat d'aigua,
com una font que mai no s'estronca.
Reconstruiràs les ruïnes antigues,
consolidaràs els fonaments abandonats segles i segles.
Et diran: Reconstructor de muralles,
repoblador de ciutats.»

«Si t'abstens de treballar en dissabte
i de vetllar pels teus interessos en aquest dia sant;
si tens el dissabte per un dia de delícies,
si el consideres un dia de glòria consagrat al Senyor;
si l'honores i no t'ocupes de cap feina,
no mires pel teu interès
ni et dediques a parlar sense mida,
llavors trobaràs en mi, el Senyor, les teves delícies.
Et conduiré als cims invencibles
i t'alimentaré de l'heretat de Jacob, el teu pare.
Jo mateix, el Senyor, he parlat.»

Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

  • Les paraules del profeta Isaïes estan adreçades a un grup de persones que fan experiència diària de pobresa, d’humiliació, de crisi, de fam... Ben bé podrien ser paraules adreçades a la nostra societat actual on els atemptats contra els drets humans del immigrants es multipliquen, els desnonaments de famílies són portada, o som testimonis del crit d’alarma d’institucions com Càritas que no donen abast per satisfer les necessitats bàsiques de milers de persones.

  • Potser la desesperança ja ha pres possessió del nostre cor i vivim una mica enfonsats en la derrota i l’escepticisme... Paradoxalment la nostra situació es pot convertir en lloc de transformació i de Presència doncs Déu serà claror en la nostra foscor, reparador de les nostres ruïnes, font d’aigua abundant en el nostre desert... I com serà això? Només si la nostra pobresa s’obre a la pobresa d’altres en la solidaritat compartida, només si en la nostra foscor gosem ser llum per als qui ens envolten, només si el nostre descans es converteix en oportunitat de temps compartit i de taula oberta als altres... llavors els nostres petits gestos donaran a llum la Presència de un Déu que s’encarna en l’existència dels qui viuen lliurats i desposseïts de si mateixos per viure en l’Amor gratuït.

  • I així la nostra petitesa compartida serà mirall de l’Amor abundant i desmesurat de Déu.

    Patrícia Hevia Colomar

Conversa

Quins sentiments ha despertat en mi la pregària? Em sento preocupat i intranquil, o bé serè i en pau. En un cas o en l'altre, ho comparteixo tot obertament amb Jesús.

Conclusió

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.

Amén

Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar