Em recullo un moment i prenc consciència de la presència de Déu al meu voltant i dins meu. Ell ha creat l'univers sencer, el sol i la lluna, la terra i els oceans, cada molècula i cada àtom. Tot el que existeix. Déu ara batega en el meu cor.
"En aquells dies, Déu m'ensenyava com un mestre ensenya el seu deixeble" St. Ignasi.
Faig memòria de totes les coses que Déu m'ha ensenyat i m'ensenya encara, li demano la gràcia i la llibertat de deixar-me transformar per la seva Paraula.
Prenc consciència de quan i com he estimat les últimes hores, els últims dies i les últimes setmanes. I és que per al cristià, com deia sant Joan de la Creu, "estimar és l'únic exercici".
Un home es va acostar a Jesús, s’agenollà davant d’ell i li digué:
—Senyor, tingues pietat del meu fill, que és epilèptic i pateix molt: sovint cau al foc o a l’aigua. L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar.
Jesús digué:
—Generació descreguda i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí.
Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d’aquell mateix moment.
Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren:
—Per què nosaltres no l’hem pogut treure?
Ell els respongué:
—Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: “Trasllada’t d’aquí cap allà”, i s’hi traslladaria. Res no us seria impossible.
Quins sentiments sorgeixen en mi en pregar i reflexionar sobre la Paraula de Déu? M'imagino Jesús mateix, assegut o dret, a prop meu, i li obro el cor.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar