User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Marc 2,23-28

Paraula de Déu

Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Tot fent camí, els seus deixebles es posaren a arrencar espigues. Els fariseus li van dir:
- Mira, per què fan en dissabte això que no és permès?
Jesús els respon:
- ¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d'ofrena, que solament poden menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l'acompanyaven.
I els deia:
- El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte. Per això el Fill de l'home és senyor fins i tot del dissabte.

 

Marc 2,23-28
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Veiem que Jesús és un home que actua amb gran llibertat. Una llibertat que per a molts resulta provocadora, car acaba fent en dissabte “allò que no és lícit de fer” segons la legalitat religiosa vigent del dissabte. Hom pensa que Jesús es podia haver estalviat problemes i fer allò qualsevol altre dia de la setmana. Però ho fa expressament en dissabte.
    • De fet la llei religiosa del descans sabàtic contenia una profunda saviesa. Especialment desitjada devia de ser per a aquelles persones més pobres, humils, treballadores, servents o esclaus, que podien gaudir d’un dia de descans a la setmana, d’un dia de llibertat per gaudir, per fer festa, per celebrar.
    • El problema és que el fonamentalisme farisaic havia convertit aquest dia de descans en un dia feixuc d’observança, plegat de prohibicions. Al final en dissabte no es podia fer quasi be res, ni de bo ni de dolent; el dia de festa es convertia en dia de prohibicions meticuloses.
    • Jesús interpreta d’una altra manera – molt més lliure – la llei del descans sabàtic. ¿Quin dia millor que aquest per gaudir amb els amics, per passejar junts, per conrear l’amistat i fer el bé? Aquesta interpretació alliberadora és la que expressa amb rotunditat al final del text: “el dissabte ha estat instituït per a l’home i no l’home pel dissabte”. En altres paraules: tota llei serveix en la mesura que ajuda a la plenitud de vida de les persones i, si no és així, cal canviar-la o reinterpretar-la. Perquè, com més endavant dirà Sant Pau, “hem rebut un Esperit de llibertat que ens fa fills de Déu” i no un esperit que ens esclavitza, controla i fiscalitza. Precisament perquè això esdevingui clar Jesús fa aquestes coses “il•lícites” en dissabte.
    • Carles Marcet sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesus knew the history of his people was not constrained by it. He used the gift of his imagination and the insight of his prayer to bring light from the past.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • ‘The Sabbath was made for humankind.’ Whenever blind authoritarianism confronts common sense, this word of Jesus holds us. It is not easy to apply, and the Pharisees thought it revolutionary. They had extended the two great commandments: Love God and love your neighbour, into 612 regulations, a spider’s web of constraints that stunted the spirit.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Déu es comunica mitjançant allò que Ell fa. I Jesús, el Fill de Déu, realitza la missió del Pare: donar vida i vida en abundància. La salvació és el seu centre d’interès i d’atenció. En altres paraules, alliberar la condició humana de les seves paràlisis, del crit «jo no vull res de la vida» com deia l’escriptor Ossip Mandelstam. L’Evangeli d’avui amb la seva cèlebre frase: «El dissabte no és creat per a l’home sinó l’home per al dissabte» ens situa en aquest focus.
    • Potser els doctors de la Llei i fariseus havien canviat l’ordre deixant de banda el perquè de tot plegat. La festa del sàbath, del dissabte jueu, era el temps de lloança i de repòs en el Senyor per fer memòria de les bondats de Déu. En efecte, el sàbath era festa de repòs de qualsevol activitat. Ara bé, el bé no té mai repòs. És el millor acte de lloança. Per això, Jesús recorda que la prioritat és l’home, la persona, qui lloa tot el que Déu fa per ell. Quan aquesta festa resta una pràctica ritual sense aquest sentit, aleshores arriba a paralitzar-nos. El repòs contempla la nostra activitat per fe el bé en qualsevol moment i oportunitat mentre que la paràlisi ens deixa sense desig de bona voluntat.
    • Jesús mostra el seu ensenyament recordant quin és el sentit de la nostra lloança, festes i pràctiques religioses. Ni les nega ni les menysprea – ni menys nosaltres ho podem fer! –. Jesús assenyala la persona com el primer centre del seu interès, per tot allò que és humà. En les seves paràlisis es manifesta la proximitat del nostre Déu. Intensitat de fer-se pròxim per desvetllar el més bell tresor de lloança a Déu: l’abundància de la vida. Davant del crit esfereïdor que podem sentir tantes vegades, “no vull res de la vida”, l’Evangeli ens inspira avui aquest cant: “vull l’abundància de la vida”. És el millor cant evangèlic, salvador i alliberador, acte de lloança.
    • Eduard López sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Certament que ens cal relativitzar allò relatiu. I absolutitzar el que és absolut.
    • Jo també he d’aprendre a posar cada cosa al seu lloc. I donar-li la importància que té. La que té. No més.
    • I he de plantejar-me tot sovint si realment Jesús és el centre de la meva vida. Realment. Si és absolutament central en la meva vida. Sense excuses ni teories...
    • Només Ell és. Només Ell basta.
    • Josep Miquel Esteban sj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús