• Silenci

    Connectar amb allò més profund de nosaltres a través del silenci

    En començar aquesta estona de pregària pot ajudar tancar els ulls i connectar amb allò més profund de nosaltres a través del silenci. Sóc aquí per acollir una mica de llum sobre la meva vida, sobre els meus desigs més profunds. Senyor Jesús, Vós sou la llum del món, el meu «camí, veritat i vida». Ajudeu-me en aquest temps d'Advent, camí cap a la novetat de la llum.

  • Evangeli (Mt 2, 1-12)

    Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:
    - On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.

  • Punts per a la meditació

    El nostre viatge orant d'aquest Advent és una manera de ser fidels a la llum que ens crida
    • Se'ns diu en el segon capítol de l'evangeli de Mateu que uns Mags «havien vist una estrella i venien a adorar» el rei que acabava de néixer. El seu viatge va començar, per tant, de manera sobtada. Com a astrònoms o astròlegs, estaven acostumats a veure un munt d'estrelles en el cel, però aquesta els va semblar que era diferent. Van interpretar-ho com a signe d'una novetat especial, i es van posar en el camí d'una llarga recerca. En altres paraules, aquesta història comença amb una llum que brilla i desvetlla un desig.
       
    • Portem ara això al nostre camí d'Advent. Un famós poema de T.S. Eliot parla de «barrejar memòria i desig». Aquí estem recordant una història antiga, però que té a veure amb les nostres esperances presents. Quina «estrella» desperta avui el meu desig? Quina nova llum et convida a sortir de tu mateix? El nostre viatge orant d'aquest Advent és una manera de ser fidels a la llum que ens crida. De fet, aquesta història comença amb una crida, una llum que ve més enllà de nosaltres mateixos. Ens cal fer una pausa per reconèixer aquesta llum, i activar el coratge necessari per deixar que el nostre desig es desvetlli. I finalment, deixar que el desig ens mogui, vers un moviment de fidelitat a la llum.
       
    • Llum, desig i moviment. La interacció entre aquestes tres realitats és fonamental per a la història dels Reis Mags i també per a la nostra fe i la nostra pregària. Intenta dur aquesta tríada fins a la teva situació actual. Pots reconèixer i posar nom a la llum que sembla convidar-te? Pots fer present el teu desig més profund en aquest moment de la teva vida? Quin moviment o direcció interna et suggereix aquest Advent? El relat dels Mags d'Orient parla d'un moviment cap a descobrir el Crist, un camí de fidelitat a la llum, marcat també per moments de foscor i perill (com bé veurem).
       
    • C.S Lewis va escriure una vegada que l'única manera de reconèixer Déu és a través d'un mateix. Un telescopi per poder fer bé la seva funció ha d'estar net. Si no és així, la visió es difumina i les estrelles ni es perceben. Per descobrir la llum que ens guia es necessita una certa disposició. Amb la pregària la principal virtut és la paciència. Convé deixar un temps per netejar la «lent» de la pols i les distraccions pendents. Segurament en els temps dels Mags molta gent va veure l'estrella però només ells van tenir la receptivitat i l'obertura per a reconèixer que aquella estrella era un senyal.
  • Diàleg i reflexions finals

    Quan un prega honestament descobreix què és el que falta en la seva vida i això sol ja es converteix en una recerca positiva
    • El tema del desig és cabdal com a punt de partida de la vida espiritual. Quan sant Pau va parlar davant l'elit intel·lectual d'Atenes, els va recordar que tothom que cerca «pot acostar-se a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no està lluny de nosaltres» (Ac 17:27). Molts dels salms recullen expressions d'aquest anhel: «Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor com terra eixuta, assedegada, sense aigua» (Sl 63). Potser aquest desig neix només d'un sentiment d'absència. Quan un prega honestament descobreix què és el que falta en la seva vida i això sol ja es converteix en una recerca positiva. Així ho van entendre els Mags emprenent un llarg i estrany viatge. Sant Agustí va comentar una vegada que l'estrella que havien vist era un signe del seu desig més profund i va afegir: una llum t'és donada, però el seu origen no està en un mateix. L'Esperit t'està guiant i et promet que et «saciarà del bo i millor» com en un banquet (Sl 63, una altra vegada). La fragilitat inicial es converteix llavors en un descobriment joiós.
       
    • Els desigs necessiten un centre. Sant Ignasi va insistir molt en el fet que, una estona després de començada la pregària, es demanés una gràcia definitiva. En començar aquest recés d'Advent, què estem buscant? Podem imaginar-ho de diverses maneres. Admetre què manca en la meva vida. Reconèixer la llum que em convida a sortir i ser fidel a ella. En paraules d'Ignasi «demanar coneixement intern del Senyor, perquè el conegui i el segueixi». Confiar en que el Senyor em crida a buscar-lo aquest Advent, i que la seva promesa es farà realitat durant aquestes setmanes: «cerqueu i trobareu» (Mt 7,7). Això en els Mags es farà realitat, a vegades de manera dramàtica.
       
    • Alguns suggeriments finals per aquesta primera part del recés. Si alguna crida, moció o llum t'ha tocat especialment, aquest pot ser un excel·lent punt de partida per a la reflexió. Fes-te'l teu, passa'l pel cor, però sobretot no t'oblidis de posar-ho primer en presència de Déu. Pren-te temps: no hi ha pressa. Mira quina esperança o desig et mou. I no t'oblidis d'anar més enllà del monòleg. La pregària és escoltar, com bé diu Mary Oliver «només en el silenci una altra veu pot parlar». Una llum brilla en les tenebres, i les tenebres no la van poder apagar (Jn. 1,5).
Inici