• Silenci

    Connectar amb allò més profund de nosaltres a través del silenci

    En començar aquesta estona de pregària pot ajudar tancar els ulls i connectar amb allò més profund de nosaltres a través del silenci. Som aquí per acollir una mica de llum sobre la nostra vida, sobre els nostres desigs més profunds. Senyor Jesús, Vós sou la llum del món, el nostre «camí, veritat i vida». Ajudeu-me en aquest temps d'Advent, camí cap a la novetat de la llum.

  • Evangeli (Mt 2, 11-12)

    Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.

  • Punts per a la meditació

    La fe ha de ser contra-cultural, no en el sentit de ser hostil a tot el que ens és contemporani, sinó com una alerta davant moltes de les superficialitats que ens envolten
    • La història dels Mags acaba amb un canvi de direcció: «Advertits en somnis que no anessin a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí». A la llum d'això podem reflexionar sobre dos temes que podrien servir de conclusió del nostre recés: Déu ens rescata del mal i Crist ens descobreix què vol dir viure d'una manera diferent.
       
    • Els somnis juguen un paper important en la Bíblia i, de fet, també en l'evangeli de Mateu. Penseu en el somni de sant Josep convidant-lo a prendre Maria com a esposa. Sense el missatge del somni, els Mags haguessin col•laborat inconscientment amb la intenció homicida d'Herodes. Les dues últimes paraules de la història també poden tenir un significat especial: «un altre camí». La paraula «camí» en grec és «hodos» i es va convertir en una mena de paraula clau per als creients. Diverses vegades els Fets dels Apòstols es refereixen als qui s'havien adherit al «Camí del Senyor» (Fets 9:2). Així doncs, aquestes darreres paraules ens recorden que la fe implica un estil de vida diferent.
       
    • «Allibera'ns del mal», és la darrera petició del Parenostre. Implica que moltes vegades podem necessitar l'orientació i la protecció de Déu. Si l'estrella va indicar el camí des de fora, el somni els parla des de dins. Encara que el text de Mateu no ho diu de manera explícita, l'Esperit actua en les nostres vides. Jesús en l'Últim sopar va prometre enviar a un altre Defensor (literalment advocat defensor) per ser el nostre defensor en els judicis i les complexitats de la vida. Fins i tot després de la seva trobada amb el Nen Jesús, els Mags necessiten una gràcia més profunda que els salvi del mal, o de la temptació d'Herodes. Quines són algunes de les temptacions superficials però atractives i enganyoses que vivim en el nostre dia a dia? «Fins a les nits instrueix el meu cor» diu el Salm (15,7). Dóna gràcies per tots aquells moments en què t'has sentit salvat del perill.
       
    • En el tercer moment d'aquest recés, el dels perills del camí, vam esmentar el do de discernir entre la veritat i la falsedat. Aquí aquell dilema pren un sentit més ampli. La fe té també una dimensió de camp de batalla. El «món» en l'evangeli de Joan és estimat per Déu fins al punt que hi envia el seu Fill, però el «món» també té un sentit negatiu, és el lloc de la resistència i el rebuig a Déu. Per tant, la fe ha de ser contra-cultural, no en el sentit de ser hostil a tot el que ens és contemporani, sinó com una alerta davant moltes de les superficialitats que ens envolten. Pensa i prega durant una estona aquelles seduccions que t'envolten i que poden minar la qualitat de la teva vida cristiana.
  • Diàleg i reflexions finals

    Ser cristià vol dir ser transformat per la trobada amb Crist
    • Això ens porta directament cap a una altra qüestió. Ser cristià vol dir ser transformat per la trobada amb Crist i haver d'exercir una certa resistència a la forma de vida dominant. Encara que el Papa Francesc en la Laudato sí es va centrar en la crisi que pateix el nostre fràgil medi ambient, va emfatitzar que aquest repte té a veure amb la manera com ens veiem nosaltres en aquest món. Si nosaltres els humans oblidem la fe i ens posem en el centre de tot, llavors allò que ens convé esdevé allò que és acceptable i «tot es torna relatiu» (n. 122). Una visió arrelada en Crist ens demana «mirar la realitat d'una altra manera» (114)- exactament la invitació de les dues paraules finals del relat dels Mags. Amb aquest esperit el Papa anima a «un estil de vida i una espiritualitat» que «conformin una resistència» davant molts dels pressupòsits de la nostra cultura actual (111).
       
    • Pot la nostra pregària personal encabir els reptes socials? Pot ella esdevenir font, no només de transformació individual, sinó d'una manera alternativa de viure i d'actuar en aquest món? Com es poden encarnar en el nostre món les diferents maneres de ser cristià? No són preguntes senzilles i necessitem portar-les a la pregària. Allò que Jesús anomena Regne implica una nova visió de Déu i de la realitat. Tota religió i espiritualitat autèntiques són una transformació no només de si mateix sinó del món ferit que ens envolta. Pensa en tots aquells a qui la urgència evangèlica els va arrossegar cap a un valent compromís: com el benaurat Oscar Romero que no va poder guardar més silenci sobre els mals que l'envoltaven i a qui només un assassinat va poder emmudir. Algunes vegades em pregunto, si ens detinguessin pel fet de ser cristians, trobarien suficients evidències per condemnar-nos?
       
    • Quina és la llei fonamental del nou Regne de Crist? Segurament el resum més desafiant per enderrocar els valors mundans ve de les Benaurances. En elles hi trobem un relat autobiogràfic del cor de Jesús. Medita-les lentament com a invitacions a una conversió diària del propi cor. Però no caiguis en el parany de projectar-les en un altre món, en una altra vida. Són crides vàlides per aquest món i per aquesta vida. Sens dubte, és més feliç qui viu amb suavitat que amb agressivitat, qui perdona que qui és un ressentit, qui alimenta la pau i no pas l'hostilitat.
       
    • T. S Eliot va escriure un curiós poema anomenat «el viatge dels Mags», on emfatitza més la lluita que la joia, veient en el naixement de Crist la «nostra mort». «Vam tornar als nostres llocs, als nostres Regnes. Però ja res va tornar a ser com abans». El nostre viatge també pot haver estat pertorbador, alliberador i sanador alhora.
Inici