• Atribució

    El text d'aquesta sessió ha estat extret del llibre Les set últimes paraules, del pare James Martin, amb el permís de HarperOne.

  • Quietud

    Algunes vegades se’ns donen moments de llum que ens recorden que Déu és amb nosaltres

    Algunes vegades, enmig de la foscor que sembla planar sobre el món, se’ns donen moments de llum que no solament il·luminen el nostre camí, sinó que ens recorden que Déu és amb nosaltres. Mentre vas entrant en aquesta estona de pregària, prens consciència de la llum que ens revela totes les coses i que ens dóna consol.

  • Invitació

    Et ve al cap alguna història de perdó radical?

    Et ve al cap alguna història de perdó radical? Alguna d’aquestes històries increïbles que has vist als diaris, a la televisió o a Internet, on hi ha persones capaces de perdonar els responsables de crims atroços contra ells o contra la família.

    Pensa ara en alguna situació de la teva pròpia vida on has dit: «No el podré perdonar mai. És impossible». Potser una infidelitat matrimonial, o un amic que ens ha traït, o un soci que ens ha defraudat. Alguna cosa que ens ha fet afirmar: «El pecat és massa gran». Tingues present aquesta situació mentre escoltes la lectura d’avui.

  • Lluc 23, 26-37

    Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell. El seguia una gran gentada del poble; moltes dones feien mostres de dol i el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué:

    Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. Perquè vénen dies que la gent dirà: «Sortoses les qui no tenen fills, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat!». Llavors començaran a dir a les muntanyes: «Caieu damunt nostre!», i als turons: «Cobriu-nos!». Perquè, si tracten així l’arbre verd, què serà del sec?

    En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. Quan arribaren a l’indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús amb els criminals, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Jesús deia:

    - Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.

    Després es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus.

    El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se’n reien dient:

    - Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit!

    També els soldats l’escarnien: se li acostaven a oferir-li vinagre i deien:

    - Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!

  • Meditació

    Jesús veu la gent pel que realment són
    • Mira el que fa Jesús a la creu. Si algú tenia dret a no perdonar, era ell. Si algú tenia dret a la ira, era ell. Si algú tenia dret a sentir-se injustament perseguit, era ell. No obstant això, tot i que els soldats romans no expressen cap remordiment, Jesús no tan sols els perdona, sinó que prega per ells. L’expressió «Pare, perdoneu-los» és, de fet, una pregària d’intercessió.
    • Pren ara en consideració aquesta frase: «No saben el que fan». Aquesta és una idea clau. En el cas de Jesús a la creu, la majoria dels estudiosos creuen que aquesta frase significa probablement: «no saben que estan fent això al Fill de Déu». Les persones no sempre tenen consciència del pecat. Constatar aquesta opacitat pot ser un primer pas en el camí del perdó.
    • Jesús sempre hi veu més enllà del que hi veu la gent que hi ha al seu voltant. Veu la gent pel que realment són. Quan veu la dona sorpresa en adulteri, ell no hi veu només el seu pecat; hi veu una persona necessitada de perdó i sanació. Jesús fa el mateix a la creu. Ell no veu només botxins; veu persones que prenen decisions horribles, a vegades perquè es veuen obligats a fer-ho. Ell els mira, i perquè els estima, demana que siguin perdonats.
    • El perdó és un do que fas a l’altra persona, però que et fas també a tu mateix. Jesús ho sap. I no solament ens diu això diverses vegades en els Evangelis, sinó que ens ho mostra. Ens ho ensenya fins i tot des de la creu.
  • Diàleg

    El veritable perdó és un do de Déu
    • La pregunta, però, és: Com es fa, això? Potser desitjaríeu perdonar, però no sabeu com fer-ho. Deixar a banda el ressentiment, però aquest segueix rossegant per dins. Has sentit això? Ho sents ara? Amargor i impotència en voler perdonar i no poder-ho fer.
    • Si sents que vols perdonar és ja un bon començament, però el veritable perdó és un do de Déu. Una gràcia. Si aquest desig no el sents, per què no demanes a Déu que et doni aquesta gràcia?
    • Parafrasejant sant Ignasi de Loiola, encara que no sentis el desig de perdonar, n’hi ha prou amb desitjar desitjar. Déu treballa amb aquest «desig de desitjar». Ofereix a Déu aquests sentiments.
    • Pots arribar a pensar: «Jo no me’n surto». I és veritat. No pots. Però Déu sí que pot. Mentre es va acabant aquesta estona de pregària, pots seure i pensar en tot el que ha sortit durant aquest temps de reflexió. Allò bo i dolent, que suposava un repte, o que t’acostava a Déu.
Inici