• Quietud

    Hi ajuda la respiració: inspirar i expirar en actitud de rebre i de deixar anar

    El text d'aquesta sessió ha estat extret del llibre Les set últimes paraules, del pare James Martin, amb el permís de HarperOne.

     

    A mesura que vas entrant avui en presència de Déu, pren consciència del teu cos. Sents calor o fred? Comoditat o incomoditat? Sents el cos relaxat o en tensió? Fes atenció als peus recolzats sobre terra, el contacte amb el terra si estan nus, la roba que porten si estan coberts... i així amb cada part del cos fins a arribar a les espatlles, prenent consciència de les sensacions. Fes el mateix també amb els dits, les mans, els braços, també fins a les espatlles. Les espatlles sovint carreguen una gran tensió; intenta afluixar aquesta sensació. També al voltant dels ulls, la boca, la barbeta... Hi ajuda la respiració: inspirar i expirar en actitud de rebre i de deixar anar. Potser el cos també t’està dient alguna cosa que ni t’imaginaves: «estic cansat», «que bé que estic»...

  • Invitació

    Jesús va tenir músculs que algun cop se li adolorien, mal de cap, problemes d’estómac, alguna malaltia que li va provocar febre, i potser algun esquinç al turmell
    • Jesús tenia cos. Hi insisteixo: tenia un cos. Pocs cristians tenen dificultat a acceptar la humanitat de Jesús, però és veritat que molts són els només se centren a destacar només aquells relats on es posa en relleu la seva naturalesa divina –el Fill de Déu que cura malalts, que ressuscita morts, que calma tempestes..., signes que l’associen amb el seu poder diví.
    • Jesús va néixer, va viure i va morir. El nen de nom Yeshua –un nom arameu– va entrar al món tan vulnerable i tan dependent dels seus pares com qualsevol altre nounat. Necessitava ser atès, sostingut, alimentat, protegit...
    • Jesús tenia un cos que de tant en tant es cansava. En un fragment de l’Evangeli es queda adormit en una barca al mar de Galilea. Va tenir músculs que algun cop se li adolorien, mal de cap, problemes d’estómac, alguna malaltia que li va provocar febre, i potser algun esquinç al turmell. Com tots nosaltres, suava, esternudava i es rascava. En tot era igual a nosaltres, excepte en el pecat. Aquestes experiències corporals inclouen l’experiència de la set, que avui reviurem llegint
  • Joan 19, 28-29

    Després d’això, Jesús, sabent que tot s’havia realitzat, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir:

    – Tinc set.

    Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d’un manat d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis.

  • Reflexió

    Jesús entén també el nostre patiment físic
    • Pensa en alguna vegada que hagis tingut molta set. Potser mentre caminaves o corries un matí d’estiu humit, o caminant per un carrer una tarda extremament càlida, o alguna vegada que estant a l’hospital de nit no tenies aigua a la tauleta i no gosaves demanar-la a la infermera. Recorda quin alleujament el primer glop d’aigua. No podies més i de sobte el líquid que corre per la gola. Quin goig tan satisfactori, tan alleugeridor.
    • La crucifixió era una de les formes més angoixants de morir. A Judea, sota un sol de justícia, la set podia ser terrible. Jesús, que té un cos, té set.
    • Tothom, quan fa un recés com aquest, sent alguna mena de càrrega física. Potser una cosa molt petita, com un refredat. O potser alguna cosa més gran, com una malaltia crònica que et desgasta i et pren energia. O alguna cosa realment seriosa que amenaça la nostra pròpia vida. La creu és una càrrega molt gran, tan gran com per a sentir-se abandonat de la mà de Déu. I ens preguntem: «Déu se’n fa càrrec?». Per Jesús, Déu entén també el nostre patiment físic, perquè Déu tenia un cos. De fet, Déu té un cos, perquè Crist ha ressuscitat d’una manera real i veritable.
    • El Crist Ressuscitat porta dins seu les experiències de la seva humanitat, i això també inclou el patiment. Recordeu que en una de les primeres aparicions als seus deixebles, el Ressuscitat els va mostrar les seves ferides. Com diu Jesús a Tomàs després de la resurrecció: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient».
  • Diàleg

    Déu vol que entrem en relació amb ell
    • Per això, quan preguis, pensa que estàs pregant a algú que t’entén, no perquè és omniscient i ho sap tot, sinó perquè és tot amor i compassió. Estàs pregant a algú que t’entén perquè va passar allò que tu estàs passant.
    • Per a moltes persones al món la set física és una experiència quotidiana. No tothom, ni de bon tros, té accés a una aigua neta i potable. Des que sabem que el Cos del Crist som tots nosaltres, tots els nostres germans i germanes, podem dir que quan algú té set, Jesús pateix aquesta set. Si sents tristor pel cos de Jesús assedegat a la creu ara fa dos mil anys, fins que la devoció et fa vessar fins i tot alguna llàgrima, pensa que Jesús segueix patint en milers i milers d’assedegats d’avui. Sentir compassió pels qui pateixen avui en el seu cos –set, fam, nuesa, presó, tortura, abusos... Vessar una llàgrima i intentar consolar i sanar aquest patiment. Perquè aquest sentiment ens ha de moure a actuar. Què puc fer per ajudar tants assedegats?
    • Quan es va acabant aquesta estona recorda que Déu vol que li preguem. Déu vol que entrem en relació amb ell. Fins al punt que va baixar a la terra i va patir físicament per tu i per mi. Déu vol tant això, que es pot dir fins i tot que té set d’això. Per tant, dialoga amb ell sobre tot allò que t’ha inspirat aquesta estona, i alegra’t de tenir Déu com a amic.
Inici