User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Pregària diària - 2020-10-03

Presència de Déu

Els moments de pregària no són moments per a fer, sinó per a ser: no ens esforcem per fer, recollir o posseir. No estem sols. Cada sensació és una carícia de Déu. Cada respiració és un sí al Senyor

Llibertat

Allibera'm Senyor de la mandra, de la peresa, de l'avorriment... Són enemics de l'ànima i els principals obstacles per a tot creixement espiritual

Consciència

Prenc consciència de les darreres hores o dels darrers dies viscuts. Recordo aquells bons moments en què m'he sentit ple i feliç. Però també d'aquells en què ha aparegut l'ombra de la tristesa. És la meva vida, i n'estic agraït.

Paraula de Déu

Job 42,1-3.5-6.12-16

Job va adreçar aquesta resposta al Senyor:
Reconec que tu ho pots tot,
que no t'és impossible cap projecte.
Tu has dit:
«¿Qui és aquest per a enfosquir els meus plans
sense cap coneixement?»
És cert! He parlat en la ignorància
de coses grans que no puc entendre.
Jo només et coneixia d'oïda,
però ara t'he vist amb els meus ulls.
Per això ara em retracto,
penedit sobre la pols i la cendra.

El Senyor va beneir els últims anys de Job més encara que els primers. Job arribà a posseir catorze mil ovelles, sis mil camells, mil parelles de bous i mil someres. Tingué set fills i tres filles. A la filla gran li va posar Colometa, a la segona l'anomenà Flor de Canyella, i a la petita, Ombra dels Ulls. En tot el país no hi havia noies més boniques que elles, i el seu pare els va donar la mateixa part d'herència que als seus germans.
Després d'això, Job va viure encara cent quaranta anys. Veié els seus fills i els seus néts fins a la quarta generació, i morí després d'una llarga vida.

Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

Active
Default
  • No es pot parlar del dolor i del patiment des d’una càtedra. Només es pot fer des de la pròpia experiència de qui el pateix o de qui s’agenolla al costat d’aquells qui viuen amenaçats per l’ombra del mal. El dolor és una terra sagrada a la que només es pot entrar descalços.
  • La figura de Job és la condensació de l’experiència vital de tants homes i dones qui viuen aclaparats per les preguntes que brollen de l’experiència del sofriment: “Perquè a mi?”, “On està Déu?”, “Quin mal he fet per patir això?”. Una malaltia inesperada, una situació d’injustícia, les lluites i patiments lligades a la recerca d’un futur millor... són tants els rostres del patiment que ens deixa despullats i a la intempèrie! La postració de Job és símbol de la postració d’una bona part de la humanitat.
  • I a vegades succeeix que aquest dolor es converteix en camí de transformació. I que l’existència despullada es torna un espai obert per transitar de la carència a la plenitud. El dolor es viu com es pot, però l’experiència de Job ens regala una clau, que ens pot ajudar quan ens veiem “convidats” a endinsar-nos en aquesta terra sagrada: Job ha fet un recorregut que l’ha portat de la resistència a la rendició. “He parlat coses massa elevades, que jo no puc conèixer ni entendre. Jo us coneixia només pel que sentia dir, però ara us he vist amb els meus propis ulls”.
  • Despullem-nos de cuirassa, abracem-nos en la nuesa del dolor i abracem també la nuesa dels qui pateixen al nostre voltant. Com deia l’Etty Hillesum: “ajudem a Déu, trobant-li un recer enmig del patiment”.
  • Patrícia Hevia Colomar rscj

Conversa

Asseguts en un pedrís i a la fresca, m'estic amb Jesús, i li comento, sense presses, tot allò que m'afeixuga

Conclusió

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.

Amén

Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar

Toggle Music

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús