Em recullo un moment i prenc consciència de la presència de Déu al meu voltant i dins meu. Ell ha creat l'univers sencer, el sol i la lluna, la terra i els oceans, cada molècula i cada àtom. Tot el que existeix. Déu ara batega en el meu cor.
Aquesta setmana puc demanar de ser alliberat dels «falsos absoluts», de les «necessitats creades» per a aspirar a una vida més pobra i senzilla.
Ajuda'm, Senyor, a ser més conscient de la teva presència. Ensenya'm a reconèixer-la en els altres. Cuidant-los a ells et cuido a tu.
Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia:
- S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.
Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els digué:
- Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.
Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.
Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes, i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca i se n'anaren amb Jesús.
La paraula de Déu se m'adreça com un encoratjament? O potser com una pregunta oberta? O més aviat és aquella resposta que cercava sense saber on? De cor a cor parlo amb Déu, d'amic a amic, sabent-me entès.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar