«Senyor de l'eternitat, sabem que el nostre temps s'encalma a la teva presència. Creiem que no es perd ni un sol instant de dolor o d'espera, d'alegria o de fatiga. Altrament, nosaltres mateixos ens esvairíem amb els moments que passen» (Lluís Espinal).
«Déu té la iniciativa sempre. La pregària és entrar en l'àmbit d'una crida d'amor. Amb el temps, la certesa es transforma en un anar vers la veu. Creix la responsabilitat. La iniciativa de Déu crea la llibertat de la resposta amorosa» (C. Kauffmann).
Recordo allò que he viscut les darreres hores o els últimes dies. M'adono de la quantitat de «coses» que han passat. Sentiments, esdeveniments, converses... omplen la meva vida i l'enriqueixen. En dono gràcies.
Un leprós vingué a trobar Jesús i, agenollat, li suplicava:
- Si vols, em pots purificar.
Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué:
- Ho vull, queda pur.
A l'instant li desaparegué la lepra i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d'advertir-lo severament. Li digué:
- Vigila de no dir res a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.
Però ell, així que se n'anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.
Comento a Jesús amb franquesa aquelles llums i aquells temors que m'han sorgit en la pregària (algunes, si les considero importants, les puc anotar per a tenir-les presents en un altre moment). Acabo com sempre donant-li gràcies.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar