Presència de Déu
Faig lloc en el meu interior a la seva presència. Per això recullo els sentits i em preparo per a escoltar allò que el Senyor vol dir-me.
Faig lloc en el meu interior a la seva presència. Per això recullo els sentits i em preparo per a escoltar allò que el Senyor vol dir-me.
És possible que en aquests moments hi hagi alguna cosa que no em deixa ser plenament lliure. Hi penso, però no la poso com a excusa de res: la força del seu Esperit pot més que totes les cadenes. Demano confiar-hi.
Prenc consciència d'aquells moments en què m'has donat, Senyor, el do de la consolació. La memòria és part fonamental de la nostra experiència de Déu.
Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles:
--Qui diu la gent que és el Fill de l'home?
Ells respongueren:
--Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes.
Ell els pregunta:
--I vosaltres, qui dieu que sóc?
Simó Pere li respongué:
--Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.
Llavors Jesús li va dir:
--Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.
Comento a Jesús amb franquesa aquelles llums i aquells temors que m'han sorgit en la pregària (algunes, si les considero importants, les puc anotar per a tenir-les presents en un altre moment). Acabo com sempre donant-li gràcies.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar