Presència de Déu
Ell ve i toca el cor com i quan vol. Jo no faig més que posar-me a tret de la seva suau presència. Déu sempre entra de puntetes.
Ell ve i toca el cor com i quan vol. Jo no faig més que posar-me a tret de la seva suau presència. Déu sempre entra de puntetes.
Potser la màxima llibertat és oferir als altres i a Déu el que un té: vida, memòria, enteniment, voluntat... Demano poder arribar un dia a aquesta llibertat.
Prenc consciència del bé i del mal que hi ha en mi. Però sobretot del bé. El veig reflectit en molts petits detalls de cada dia, que de no fixar-m'hi acabarien enterrats en l'oblit. Els repasso i en dono gràcies.
Comento a Jesús amb franquesa aquelles llums i aquells temors que m'han sorgit en la pregària (algunes, si les considero importants, les puc anotar per a tenir-les presents en un altre moment). Acabo com sempre donant-li gràcies.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar