Presència de Déu
Durant uns moments, contemplo amb gratitud, la discreta presència de Déu en totes les coses; donant vida a les plantes; donant capacitat de sentir als animals i finalment, fent de mi temple del seu Esperit
Pregària diària - 2022-01-16
Llibertat
Algú digué una vegada: «Un tros de fusta sense forma no hauria arribat mai a ser una escultura admirada per tots, si no fos perquè el geni de l'artista va veure-hi un munt de possibilitats».
Demano la gràcia de fer-me disponible a la seva voluntat.
Consciència
La meva existència transcorre enmig d'una teranyina de relacions amb les persones que m'envolten, amb la natura, amb Déu. Prenc consciència d'aquestes relacions, donant gràcies per la vida que flueix a través d'elles. Algunes d'aquestes relacions estan potser ferides o trencades, i això em produeix tristesa, enuig o decepció.
Demano el do de la reconciliació i el perdó.
Paraula de Déu
Joan 2,1-12
Es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu:
--No tenen vi.
Jesús li respon:
--Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.
La seva mare diu als servidors:
--Feu tot el que ell us digui.
Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una.
Els diu Jesús:
--Ompliu d'aigua aquestes piques.
Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué:
--Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.
Ells li'n portaren. El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu:
--Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.
Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.
Després d'això va baixar a Cafarnaüm amb la seva mare, els seus germans i els seus deixebles, però tan sols s'hi quedaren uns quants dies.
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
Active
Default
- Maria ha vist la necessitat. Ulls de mare que vetllen, veuen i preveuen: “No tenen vi”.
- “Feu tot el que ell us digui”. I tot el que ell demana, és que omplin d’aigua les piques. Fins dalt. Aparentment no és aigua el que falta, però l’esforç d’omplir-ne les piques fins dalt, tot el que ells poden fer, és imprescindible. Ell necessita el que ells poden fer, per fer el que falta.
- No menyspreem cap esforç per petit que sigui, cap col•laboració anònima, cap gest, aparentment insignificant...
- Sovint ell necessita que comencem amb això petit, que és a les nostres mans, per acabar allò més gran que només ell pot fer.
- Josefina Villà rjm
Conversa
Encara a la seva presència, confio a Jesús aquelles llums i aquelles foscors que he sentit durant la pregària.
Conclusió
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Amén
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar
- Tornar a l'inici
- Per tornar a la pàgina principal
- Living Space
- Comentaris als textos de cada dia (anglès)
- Contacta
- Ens agradarà saber que en penses d'Espai Sagrat