Em recullo un moment i prenc consciència de la presència de Déu al meu voltant i dins meu. Ell ha creat l'univers sencer, el sol i la lluna, la terra i els oceans, cada molècula i cada àtom. Tot el que existeix. Déu ara batega en el meu cor.
Puc centrar-me avui en una cosa concreta: preocupació, obligació, problema... que em treu lucidesa i pau. El Senyor no elimina els problemes d'una manera màgica, però sí que pot donar força i llum perquè no arribin a ofegar-me
Sabent que Déu m'estima de manera incondicional, sóc honest amb Ell i també amb mi mateix. Com han estat els darrers dies o les darreres hores? Com em sento en aquest moment?
Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns van anar a trobar Jesús i li preguntaren:
--Per què els deixebles de Joan i els dels fariseus fan dejuni i els teus no dejunen?
Jesús els respongué:
--¿Poden dejunar els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells? Mentre el tenen amb ells no poden pas dejunar. Però ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres, i aquell dia sí que dejunaran.
»Ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: la roba nova estiraria la vella i es faria un esquinç més gros. I ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous.
Quins sentiments i pensaments em sorgeixen en pregar i meditar la Paraula de Déu? M'imagino Jesús mateix, a prop meu, assegut o dret, quiet o passejant. Li obro el cor amb confiança.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar