Presència de Déu
Vaig prenent consciència d'una respiració més profunda, més pausada, més rítmica.... Faig lloc al Senyor enmig del soroll de la vida
Vaig prenent consciència d'una respiració més profunda, més pausada, més rítmica.... Faig lloc al Senyor enmig del soroll de la vida
Allibera'm Senyor de la mandra, de la peresa, de l'avorriment... Són enemics de l'ànima i els principals obstacles per a tot creixement espiritual
Prenc consciència del molt bé que el Senyor fa en mi cada dia i d'aquell bé que a través meu arriba als altres
Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. Però no el volgueren acollir, perquè ell s’encaminava a Jerusalem.
En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li:
—Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?
Però Jesús es girà i els va renyar. I se n’anaren en un altre poble.
Mentre feien camí, un li digué:
—Et seguiré arreu on vagis.
Jesús li respongué:
—Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.
A un altre li digué:
—Segueix-me.
Ell respongué:
—Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare.
Jesús li contestà:
—Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu.
Un altre li digué:
—Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m anar a dir adéu als de casa meva.
Jesús li va respondre:
—Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu.
Vosaltres, pregueu així: Pare nostre que esteu en cel, sigui santificat el vostre nom... (Mt 6,9ss).
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar