User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Pregària diària - 2022-08-07

Presència de Déu

Quan preguem ens obrim a la seva presència i, alhora, som portadors d'aquesta presència als altres. En un món que opta per la violència, podem ser portadors de la seva pau.

Llibertat

Potser la màxima llibertat és oferir als altres i a Déu el que un té: vida, memòria, enteniment, voluntat... Demano poder arribar un dia a aquesta llibertat.

Consciència

Prenc consciència de la llavor de resurrecció que hi ha en tota realitat humana, per precària i vulnerable que sigui.

Paraula de Déu

Lluc 12,32-48

Jesús va dir als seus deixebles: No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s’acabi; allà, els lladres no s’hi acosten, ni les arnes no destrossen res. Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor.
»Estigueu a punt, amb el cos cenyit i les llànties enceses. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. Feliços aquells servents que el senyor, quan arribi, trobi vetllant. En veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. Feliços d’ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així.
»Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.
Aleshores Pere li digué:
– Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?
El Senyor continuà:
– ¿Qui és l’administrador fidel i assenyat a qui l’amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent que el seu senyor, quan arriba, troba que ho fa així. Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servent es deia: “El meu senyor tarda a venir”, i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels qui no són fidels.
»El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l’amo volia, rebrà molts assots. En canvi, el qui, sense conèixer-la, s’ha fet mereixedor d’assots, en rebrà menys. A qui molt li donen, molt li demanaran; i a qui molt li encomanen, li reclamaran encara més.

Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

Active
Default
  • Actitud: Preguntar-per les meves pors.
  • Petició: Que no em deixi portar per les pors, perquè el Senyor està present en la nostra història.
  • "No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne." Regne: l'amor de Déu per a tots i cada un.
  • Cada època té les seves pors, cada situació té les seves pors, cada persona té les seves pors. Unes pors venen, altres pors van. I pot semblar que el nostre temps és el temps de la por. Ho afirmava Ignacio Ellacuría, a qui l'agradava dir que les nostres societats occidentals més que esperança tenien por. Sembla cert: estem tenallats per les pors. Por al terrorisme, a la pèrdua del benestar, a un futur de catàstrofes; por a l'estranger, al malalt de sida, al pobre; por a que envaeixin el nostre espai, al fet que alterin el nostre temps, a perdre la identitat ... També l'Església comparteix els mals del seu temps i afegeix els seus propis: por davant un futur sense vocacions sacerdotals, por a perdre la seva paraula en el fòrum social, davant la pèrdua de fidels practicants ...
  • Però l'home no viu només de la por, sinó també d'esperança.
  • No són simplement "els fets" els que produeixen la por sinó el que nosaltres pensem dels fets. I aquí entra el consistent de la fe. Sé recolzar-me en Déu? compto amb Jesús, el que va ser Crucificat i viu Ressuscitat? Jesús de Natzaret mai va tenir por de Déu, a qui anomenava Abba, pare, sinó que la intimitat amb el Pare afectuós li va permetre vèncer les altres pors. L'esperança està feta d'aquesta seguretat del Senyor en la nostra història, que ens porta a una lluita esperançada.
  • Als primers cristians se'ls anomenava "els que no tenen por", perquè havien vençut l'última por, la por a la mort. En aquest món tan marcat per les pors, podem demanar al Senyor ser lliures davant de les nostres pors, és a dir, ser capaços d'estimar.
  • Jaime Roig sj

Conversa

Començo a parlar amb Jesús sobre el fragment bíblic que acabo de meditar. Quina paraula ha ressonat més en mi? Quins sentiments o fets de la meva pròpia vida ha desvetllat? Deixo que tot això vagi brollant a poc a poc a la consciència i ho confio a Jesús.

Conclusió

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.

Amén

Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar

Toggle Music

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús