Presència de Déu
Pregar no és desconnectar de res, sinó deixar-se acompanyar per la presència d'un Déu que ve a trobar-nos allà on som.
Pregar no és desconnectar de res, sinó deixar-se acompanyar per la presència d'un Déu que ve a trobar-nos allà on som.
És possible que en aquests moments hi hagi alguna cosa que no em deixa ser plenament lliure. Hi penso, però no la poso com a excusa de res: la força del seu Esperit pot més que totes les cadenes. Demano confiar-hi.
Penso en les experiències recents o passades que la vida m'ha proporcionat; les unes, joioses, han omplert a vessar el meu cor... les altres, doloroses, m'han ajudat a créixer.
Jesús va dir als seus deixebles:
Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
Quins sentiments sorgeixen en mi en pregar i reflexionar sobre la Paraula de Déu? M'imagino Jesús mateix, assegut o dret, a prop meu, i li obro el cor.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar