Presència de Déu
Deixo durant uns minuts allò que feia i em poso en presència seva. Pot ajudar-me repetir diverses vegades i molt lentament la pregària de Jesús: «Senyor Jesús... (inspirar), tingueu pietat de mi»... (expirar)
Deixo durant uns minuts allò que feia i em poso en presència seva. Pot ajudar-me repetir diverses vegades i molt lentament la pregària de Jesús: «Senyor Jesús... (inspirar), tingueu pietat de mi»... (expirar)
Com menys estem en vetlla més fàcilment caiem en les xarxes que no ens deixen ser lliures del tot. Vetllem una estona per descobrir en nosaltres què és allò que encarcara el nostre cor.
Prenc consciència d'allò viscut les darreres hores o dies. Hi busco serenament les petjades de la seva presència.
Pere preguntà a Jesús:
- Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
Jesús li respon:
- No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:
- Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.
Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:
- Paga'm el que em deus.
El company se li va llançar als peus i li suplicava:
- Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.
Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. Ell va fer cridar aquell home i li digué:
- Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?
I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.
Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, se'n va anar de Galilea i arribà a la regió de Judea, a l'altra banda del Jordà.
Amb aquest mateix to d'intimitat i silenci, sense brusquedats m'acomiado a poc a poc del Senyor de la vida. Li agraeixo aquesta estona que he passat amb ell.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar