Presència de Déu
Pregar no és desconnectar de res, sinó deixar-se acompanyar per la presència d'un Déu que ve a trobar-nos allà on som.
Pregar no és desconnectar de res, sinó deixar-se acompanyar per la presència d'un Déu que ve a trobar-nos allà on som.
La por de perdre diners, vida, salut... quan es converteix en l'únic horitzó acaba per assecar l'ànima. Demano el do de perdre aquesta por.
«Pregar és entrar en aquesta Presència de Jesús, deixar que ell neixi en mi. Per la litúrgia em sento encaminada vers la pregària silenciosa, contemplativa, enmig de la jornada en el treball, les relacions, les coses, jo mateixa» (C. Kauffmann).
Jesús va dir als seus deixebles:
--Us asseguro que un ric difícilment entrarà al Regne del cel. Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt desconcertats, i deien:
--Si és així, qui pot salvar-se?
Jesús se'ls mirà i els digué:
--Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot.
Llavors Pere li va dir:
--Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit. Què rebrem, doncs?
Jesús els digué:
--Us ho asseguro: quan neixi el món nou i el Fill de l'home s'assegui en el seu tron gloriós, també vosaltres, els qui m'heu seguit, us asseureu en dotze trons i jutjareu les dotze tribus d'Israel. I tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna.
»Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.
Comento a Jesús amb franquesa aquelles llums i aquells temors que m'han sorgit en la pregària (algunes, si les considero importants, les puc anotar per a tenir-les presents en un altre moment). Acabo com sempre donant-li gràcies.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar