Presència de Déu
Vaig prenent consciència d'una respiració més profunda, més pausada, més rítmica.... Faig lloc al Senyor enmig del soroll de la vida
Vaig prenent consciència d'una respiració més profunda, més pausada, més rítmica.... Faig lloc al Senyor enmig del soroll de la vida
Per a, més enllà d'ideologies i opinions diferents, fer una opció fonamental per l'Evangeli de Jesús. No és qüestió de voluntat sinó d'un do a demanar
Prenc consciència del do de la meva existència com a possibilitat oberta. Amb els meus límits i el meu pecat, però sempre capaç de ser fecundada pel seu Esperit.
Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; però va deixar Natzaret i se n'anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:
Terra de Zabuló i de Neftalí,
camí del mar, l'altra banda del Jordà,
Galilea dels pagans:
el poble que vivia en la fosca
ha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien
al país de mort i de tenebra.
Des d'aleshores Jesús començà a predicar. Deia:
--Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.
Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els diu:
--Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.
Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir.
Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir.
Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.
Vosaltres, pregueu així: Pare nostre que esteu en cel, sigui santificat el vostre nom... (Mt 6,9ss).
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar