Presència de Déu
Vaig, a poc a poc, asserenant-me.
Ara i aquí Déu em mira i em sosté amb amor.
Ho recordo i ho medito durant uns moments.
Vaig, a poc a poc, asserenant-me.
Ara i aquí Déu em mira i em sosté amb amor.
Ho recordo i ho medito durant uns moments.
Potser la màxima llibertat és oferir als altres i a Déu el que un té: vida, memòria, enteniment, voluntat... Demano poder arribar un dia a aquesta llibertat.
«Pregar és entrar en aquesta Presència de Jesús, deixar que ell neixi en mi. Per la litúrgia em sento encaminada vers la pregària silenciosa, contemplativa, enmig de la jornada en el treball, les relacions, les coses, jo mateixa» (C. Kauffmann).
Un dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:
- Passem a l'altra riba.
Deixaren, doncs, la gent i se'l van endur en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. Tot d'una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l'anaven omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen:
- Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l'aigua:
- Silenci! Calla!
Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. Jesús els digué:
- Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
Ells van sentir un gran temor i es deien l'un a l'altre:
- Qui és aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?
Avui et suggerim que el diàleg sigui amb Maria, la mare de Jesús. Ella guarda en el seu «cor» una experiència única de proximitat amb Jesús. Avemaria
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar