Presència de Déu
La vida quotidiana ens porta a la teva presència. Això sí, sempre que, allà on siguem, sapiguem recollir-nos per sentir el teu desig de comunicar-te
Pregària diària - 2023-03-17
Llibertat
Demano la llibertat i el coratge per a mobilitzar el meu desig i "cercar el meu amor per muntanyes i riberes"
Consciència
En presència del Déu que m'estima recordo el dia passat moment a moment. Rostres, paraules, sentiments... Dono gràcies per tota la llum i la bondat. Demano ser guarit i perdonat per les ombres i infidelitats.
Paraula de Déu
Marc 12,28b-34
Un dels mestres de la Llei, anà a trobar Jesús i li va fer aquesta pregunta:
--Quin és el primer de tots els manaments?
Jesús va respondre:
--El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.
Llavors el mestre de la Llei li digué:
--És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l'únic i que no n'hi ha d'altre fora d'ell, i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis.
Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:
--No ets pas lluny del Regne de Déu.
I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
Active
Default
- La superació d’aquesta divisió de què parlava l’evangeli d’ahir només es troba en l’amor. No és que l’amor suprimeixi tant sí com no aquesta divisió -perquè, aleshores, els uns vencerien sobre els altres i això generaria encara més amargor i rancúnia- sinó que l’amor ens ajuda a assumir aquesta divisió, tot convertint-la en harmonia. El fet és que un mestre de la Llei un bon dia es va presentar a Jesús amb aquesta pregunta: “quin és el primer de tots els manaments de la Llei?”. N’hi havia tants que hom corria el risc de suportar que els arbres no deixessin veure el bosc. I Jesús no s’enfila per les branques d’una disquisició estèril, sinó que va a l’essencial, tot citant la Paraula de Déu i li diu: “escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és únic”. I, precisament, perquè es tracta del nostre Déu i d’un Déu que és únic, demana tot el nostre amor -l’amor d’un cor indivís. Aquest cor indivís, a més, i per això mateix, no es pot partir en amor a Déu i amor al proïsme. I aleshores, el primer manament d’estimar Déu “amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces” va acompanyat, de retop, de l’amor al proïsme, a qui cal estimar com hom s’estima a si mateix i amb un amor que “supera tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar”. El miracle va ser que, a diferència d’altres vegades en què un diàleg així acabava amb les espases desembeinades i encara s’aprofundia més la divisió de Jesús i els dirigents religiosos del poble, aquesta vegada no va ser així. El mestre de la Llei acollí de bon grat les paraules de Jesús, li va donar la raó, tot aprofundint la resposta del Mestre de Natzaret i va merèixer aquest elogi: “no ets lluny del Regne del cel”. Tant de bo que també nosaltres poguéssim sentir aquest elogi de la boca de Jesús!
- Josep Giménez sj
Conversa
Quins sentiments sorgeixen en mi en pregar i reflexionar sobre la Paraula de Déu? M'imagino Jesús mateix, assegut o dret, a prop meu, i li obro el cor.
Conclusió
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Amén
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar
- Tornar a l'inici
- Per tornar a la pàgina principal
- Living Space
- Comentaris als textos de cada dia (anglès)
- Contacta
- Ens agradarà saber que en penses d'Espai Sagrat