Presència de Déu
"Revela ta presència
que em mati la bellesa i vista teva
mira que el mal d'amor amb res no es pot guarir
si no és amb la figura i la presència"
Joan de la Creu
"Revela ta presència
que em mati la bellesa i vista teva
mira que el mal d'amor amb res no es pot guarir
si no és amb la figura i la presència"
Joan de la Creu
Aquesta oració ens ajuda a posar-nos a disposició de Déu. Sant Ignasi anomena com a "oració preparatòria" el demanar "la gràcia per tal que totes les meves intencions, accions i operacions siguin purament ordenades al servei i lloança de sa divina majestat." (Exercicis Espirituals, n. 46). També podeu fer servir aquestes paraules:
Senyor, desitjo preparar-me bé per aquesta estona.
Què tot jo sigui diligent, atent i disponible a la teva paraula.
Ajuda’m a clarificar i purificar les meves intencions.
Els meus desigs són tan contradictoris!
A vegades em preocupen coses sense importància.
Sé que si t’ofereixo el meu cor,
em renovaràs del tot.
En tot el que sóc avui, tot el que faci,
les meves trobades, reflexions – fins i tot frustracions i fracassos,
i de manera especial en aquest temps de pregària,
en tot això poso la meva vida a les teves mans.
Senyor, sóc teu. Fes de mi el que vulguis. Amén.
Prenc consciència de la quantitat d'oportunitats que cada dia Déu posa en la meva vida per a poder estimar. Repasso amb agraïment les darreres hores.
Després d’això, en ocasió d’una festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. Hi havia a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina amb cinc pòrtics, anomenada Betzata en la llengua dels hebreus. Sota aquells pòrtics hi jeia una multitud de malalts: cecs, coixos, paralítics. Entre ells hi havia un home, malalt des de feia trenta-vuit anys. Jesús, en veure’l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu:
—Vols curar-te?
El malalt li respongué:
—Senyor, no tinc ningú que em fiqui a la piscina en el moment que es remou l’aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.
Jesús li diu:
—Aixeca’t, pren la llitera i camina.
A l’instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava.
Aquell dia era dissabte. Per això els jueus deien al qui havia estat guarit:
—Avui és dissabte i no t’és permès de portar la llitera.
Ell els respongué:
—El qui m’ha posat bo m’ha dit: “Pren la llitera i camina".
Li preguntaren:
—Qui és l’home que t’ha dit: “Pren la llitera i camina"?
Però el qui havia estat guarit no sabia qui era, perquè Jesús s’havia escapolit aprofitant la gentada que hi havia en aquell indret.
Més tard, Jesús el va trobar al temple i li digué:
—Ara estàs curat. No pequis més, que no et passin coses pitjors.
Aquell home anà a comunicar als jueus que era Jesús qui l’havia posat bo. Per aquest motiu, perquè havia fet això en dissabte, començaren a oposar-se-li.
Amb aquest mateix to d'intimitat i silenci, sense brusquedats m'acomiado a poc a poc del Senyor de la vida. Li agraeixo aquesta estona que he passat amb ell.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar