Déu és amb mi. En cada batec del meu cor; en l’aire que respiro, en la llum que veig entrar per una finestra mig oberta, o en aquella que intueixo o imagino allà fora. Déu m’acompanya sempre. L’únic que demano ara és ser-ne una mica més conscient.
Per a apropar-me al qui pateix com un germà, amb profund respecte i compassió. Allibera'm, però, Senyor, de les espiritualitats que fan del patiment l'únic objectiu. Si estàs allà no és pas perquè t'agradi (ens agradi) sinó perquè res del que és humà no t'és (no ens és) estrany.
Prenc consciència de com l'Esperit del Senyor ressuscitat treballa en mi quan el deixo fer, donant-me pau i profunda alegria. Prenc consciència també dels molts obstacles que poso a la seva acció.
Diàleg amb el Déu de la infinita misericòrdia que ens accepta tal com som, sempre que siguem capaços d'obrir-nos al seu amor.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar