Presència de Déu
Ara i aquí sóc davant de Déu. Ara i aquí no hi ha res més important en la meva vida. Res més que estar per ell, com ell ha estat i estarà per mi. M’assereno, respiro i m’obro a la seva tendresa, al seu amor.
Ara i aquí sóc davant de Déu. Ara i aquí no hi ha res més important en la meva vida. Res més que estar per ell, com ell ha estat i estarà per mi. M’assereno, respiro i m’obro a la seva tendresa, al seu amor.
Puc centrar-me aquesta setmana en les pors. Els poso nom: por de la mort, de la malaltia, de la solitud, de no ser estimat... Les confio al Senyor de la Vida perquè no es converteixin en obstacle per a la meva llibertat.
Prenc consciència del bé que rebo de Déu i els altres. A vegades no en sóc prou conscient. Em queixo i em lamento contínuament per no ser prou estimat, quan realment és molt el que cada dia li dec i dec als altres
Quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l'escoltava, va entrar a Cafarnaüm. El criat d'un centurió estava malalt, a punt de morir. El centurió l'apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus a demanar-li que vingués a salvar el seu criat. Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient:
--Es mereix que li concedeixis això, perquè estima el nostre poble i és ell qui ens ha construït la sinagoga.
Jesús se n'anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li:
--Senyor, no et molestis: jo no sóc digne que entris a casa meva, i per això ni tan sols m'he considerat digne de venir a trobar-te; digues una paraula i el meu criat es posarà bo. Perquè jo mateix, que estic sota les ordres d'un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: "Vés-te'n", i se'n va, i a un altre: "Vine", i ve, i al meu criat li mano: "Fes això", i ho fa.
Quan Jesús ho sentí, es va omplir d'admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué:
--Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.
Quan els enviats tornaren a la casa van trobar que el criat estava restablert.
El parenostre és el millor diàleg que podem tenir amb Ell. Parenostre...
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar