Presència de Déu
Si hi ha un lloc on la seva presència és més viva és entre els pobres del món. Els que no tenen res són aquells a qui més ha revelat el seu rostre veritable.
Pregària diària - 2023-11-19
Llibertat
Un cor lliure és un cor vulnerable a ulls del món. No té proteccions, no té pantalles. A ulls de Déu, un cor lliure és un cor obert a l'única riquesa que val la pena: la riquesa d'un amor que no s'esgota mai. Demano un cor així.
Consciència
En aquest moment, Senyor, giro vers tu els meus pensaments. Vull descansar i renovar-me amb la teva Paraula.
Paraula de Déu
Mateu 25, 14-30
Jesús va dir als seus deixebles aquesta paràbola:
Un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un, a cadascú segons la seva capacitat, i després se'n va anar.
Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.
Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:
- Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més.
L'amo li va dir:
- Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:
- Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més.
L'amo li va dir:
- Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:
- Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.
Però l'amo li va respondre:
- Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
Active
Default
- El primer que ens diu aquesta paràbola és que l’amo és el Senyor, que cadascú de nosaltres és l’administrador i que els talents són les qualitats de tot tipus que Déu ens ha donat i de les ocasions que hem tingut a la nostra vida per fer fructificar aquests talents, per fer un món més d’acord amb la voluntat del nostre Pare. I en acabar el nostre peregrinar per aquest món tots haurem de donar compte de la nostra administració. I quin criteri tindrà el Senyor? El qui tingui més guanys? Doncs no: el criteri serà la il·lusió i l’esforç que hàgim posat en fer rendir el màxim els talents que Déu ens ha anat posant a les nostres mans al llarg de la nostra vida. El que en guanya cinc té la mateixa felicitació que el que en guanya dos, perquè ja ens ha dit l’evangelista que no tots tenien les “mateixes possibilitats”, no tots havien rebut els mateixos talents. Però tots dos s’hi havien esforçat el mateix; per això tots dos “entren al goig del seu Senyor”. Pensem ara en el tercer; aquest home no ha robat: torna el que li van deixar en dipòsit; però no ha fer rendir el que l’amo li havia donat. Ha enterrat els talents i no han fructificat; ni tan sols s’ha pres la molèstia de dur-los al banc; no s’ha esforçat i per aquest motiu rep la reprensió del seu amo.
- I ara ve la pregunta que ens hem de fer tots: quan ens imaginem el moment en que cadascú de nosaltres rendirem comptes a Déu, pensem en el nostre Pare del cel, el Pare bo que ens espera per comentar amb il·lusió els nostres moments brillants i no tan brillants que hem anat tenint a la nostra vida i que ens rep somrient perquè hem arribat i ens fa entrar al goig etern? O potser pensem en una persona freda que llibreta en mà anirà repassant un per un tots els moments de la nostra vida i al final farà les sumes corresponents i, si surt positiu, ens obrirà la porta i, si surt negatiu, ens enviarà a l’infern, amb una cara inexpressiva, sense manifestar cap mena de sentiment?
- Si ens trobéssim més o menys en el segon grup, reaccionem tot seguit i pensem que Déu és el pare bo que li sap greu quan algú no vol entrar al seu goig (Ell no treu ningú de casa, som nosaltres, si per cas, que no volem entrar). La paràbola dels talents i del judici final no es pot separar de la paràbola del pare que rep el seu fill que torna a casa perquè té gana i, malgrat tot, l’abraça, li posa el vestit nou, l’anell i les sandàlies i li ofereix una gran festa.
- Luís Victori sj
- Pots obrir la icona de l'evangeli, copiant l'enllaç al navegador: https://onx.la/15a66
Conversa
Quins sentiments sorgeixen en mi en pregar i reflexionar sobre la Paraula de Déu? M'imagino Jesús mateix, assegut o dret, a prop meu, i li obro el cor.
Conclusió
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Amén
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar
- Tornar a l'inici
- Per tornar a la pàgina principal
- Living Space
- Comentaris als textos de cada dia (anglès)
- Contacta
- Ens agradarà saber que en penses d'Espai Sagrat