User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Lluc 19,41-44

Paraula de Déu

Quan Jesús va arribar prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella i digué:
- Tant de bo que en el dia d'avui també tu haguessis reconegut allò que et donaria la pau! Però ara els teus ulls són incapaços de veure-ho! Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t'encerclaran i t'atacaran per tots costats. Et rebatran per terra, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconèixer el moment en què Déu et visitava.

Lluc 19,41-44
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Endinsem-nos en la lectura d’avui que ens narra els moments de violència a què sotmetem el món actualment; que no patim i probablement no causem directament, però que colpeix les nostres entranyes.
    • Jesús en veure ara les Jerusalems —terres preferides a les quals, al llarg de la història, ha acompanyat perquè esdevinguessin lliures dels opressors, descobrissin els valors de la pau i coneguessin l’Amor que les va crear; i que ara, allunyades d’ell mateix, en desitgen el domini, la destrucció fins a extingir-les i la matança dels germans— arrenca a plorar.
    • Jesús que va mostrar la seva humanitat en el lament per la mort de l’amic, ara ho fa pels seus germans. Ell com a Getsemaní plora pel patiment actual i el que esdevindrà als seus estimats amb un sentiment de mort. És el plor de Déu en el dia d’avui.
    • L’home no ha sabut reconèixer que el porta a la pau: interior, per a ell, pels altres, per la creació, pel creador... i viu en la ceguesa que sols li permet veure el seu jo; ho desitja tot per la seva satisfacció, que espera el farà feliç, es creix trepitjant els altres i destrueix el somni de Déu per a ells.
    • Els enemics de les Jerusalems les encerclen, les ataquen per tots costats sense respectar la població civil innocent; els infants, els preferits del Senyor, per un odi tan superlatiu que es fa difícil d’imaginar. Desitgen destruir, fer desaparèixer l’enemic, justificant els mitjans emprats i les Jerusalem, llocs de vida, ara són desolació i mort.
    • Tu Senyor soterrat en les runes, mort en mig dels carrers, al costat dels hospitals que creies serien respectats, atès per la bona voluntat dels professionals, que no abandonen, en el terra dels hospitals... Jerusalem coberta de vides perdudes amarades de les teves llàgrimes.
    • Postrem-nos als peus de Jesús, acompanyem el seu plor, sentim vergonya per no reconèixer que tot el món és la Jerusalem que tu tant estimes i per la que desitges la pau. Fem nostre l’horror de tanta destrucció del teu Amor.
    • Mercè Almirall
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesus weeps over Jerusalem as a mother weeps over her child. Jesus’ heart was full, shortly before this, he had experienced the great welcome of the people and had made a triumphant entry in Jerusalem. But the people had no idea of what lay ahead…
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesus wept over his city. The Semites who live there, some Arab, some Jew, still weep over it. We who live far away cannot forget Jesus’ city. If I forget you, O Jerusalem, let my right hand wither! Let my tongue cling to the roof of my mouth, if I do not remember you, if I do not set Jerusalem above my highest joy. Lord God of Jews, Moslems and Christians, look with pity on Jerusalem, so that she may cease to be a sign of contradiction, and become a mother to all the children of Abraham.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • L’escena de l’entrada de Jesús a Jerusalem, que ha estat la fita vers la qual Jesús ha caminat al llarg de quasi deu capítols en l’evangeli segons Lc (9,51-19,29), constitueix un punt culminant de la narració de Lc. Jesús ha arribat a les portes de Jerusalem amb una multitud de seguidors que s’han anat afegint al seguici de Jesús en el seu camí vers Jerusalem (9,57-62; 14,25). L’entrada messiànica de Jesús a Jerusalem, envoltat de la multitud que l’acompanya és solemne. Però precisament en aquest moment, Jesús plora a la vista de la ciutat Santa tot evocant profèticament la destrucció de Jerusalem pels romans, que ja s’ha fet realitat quan s’escriu l’evangeli segons Lc. Jesús, misericordiós i compassiu, es mostra molt dolgut per la desgràcia que ha de caure sobre Jerusalem l’any 70. El Jesús que ens fa arribar l’evangeli de Lc és un Jesús tendre i afectuós. Ha donat peu a la descripció de L. Boff: “tan humà només ho pot ser Déu”, però també a la qualificació del Dant: “scriba mansuetudinis Christi, l’escriba de la mansuetud de Crist”. Un Jesús per contemplar i estimar.
    • Oriol Tuñí sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Algunes intuïcions sobre aquest passatge evangèlic:
    • La primera d'elles és la mirada compassiva que Jesús aplica com a principi per analitzar qualsevol situació. "Quan Jesús va arribar prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella". Sabem cuidar i treballar aquest primer impuls contemplatiu davant qualsevol eventualitat? S'assembla aquesta “primera mirada” a la de Jesús?
    • Una segona intuïció va en la direcció de revisar les nostres capacitats d'elecció en les diferents accions que se'ns van presentant quotidianament. Quins criteris apliquem a l'hora de la presa de decisions?
    • "Perquè no has sabut reconèixer el moment en què Déu et visitava". Aquestes paraules són com un avís, una invitació a estar atents al que passa al nostre voltant, aprendre a captar aquesta "Presència". L'Advent s'aproxima. I si aprofitem aquest temps per reforçar l'examen del dia? Pot ajudar-nos a captar aquesta Presència, aquell moment en què Déu ens visita i ens anima a caminar en la direcció del Regne.
    • Emilio Reimat
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Un primer detall i no pas menor, tot i sabent el risc que corre pujant a Jerusalem, el plor de Jesús no és pel seu destí, sinó pel destí de la ciutat. Jesús es situa així en la línia dels profetes: no puja a la capital només com a rei, o com a sacerdot, hi puja sobretot com a profeta.
    • Imagina’t però, ara, que Jesús plora també per tu. Sí, per tu i per mi que no sempre sabem reconèixer aquell que ve a portar-nos la pau; per nosaltres que vivim encegats per multitud d’idolatries, egoismes, murs, encorbaments… Com més por i més murs, també més setge, perquè la por i la desconfiança crea multitud “d’enemics que ens amenacen”.
    • Jesús plora perquè no vol la teva destrucció. Obre-li les portes, rebaixa els murs, està a punt de venir i ve a portar-nos la pau.
    • Santi Torres
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • “Dominus flevit”, el Senyor va plorar. Amb aquesta sobrietat esborronant ens diu Lluc què va viure Jesús, davant la seva ciutat, com a jueu que era, com a persona que s’estima la seva nació, un brot d’humanisme, apassionat i actiu, perquè vol el millor per als seus: la pau, una ciutat respectada, però lamentant que no hagi entès res del seu missatge: vol fer fora messianismes polítics i fanàtics, dels quals en tenien tots una memòria històrica ben galdosa, de conseqüències dramàtiques per als de sempre, els més febles...
    • I plora perquè l’ombra de la creu, com diu el tòpic, és molt allargada, i ja li arriba a tocar els seus passos. Plora perquè el tema Judes “no ofereix cap garantia de resoldre’s bé”, perquè s’ha enquistat. I per altres motius que hauríem d’esbrinar, recordant la soledat amb què ha viscut els darrers temps. I plora perquè un Déu que s’ha revestit internament d’humanitat, no pot estar mai d’acord veient com el mal, la religió buida, la ceguesa i la sordesa espirituals s’han instal•lat en el cor de molts, especialment en aquells que haurien de ser més sensibles al missatge dels profetes. Es pot dir que Isaïes, Jeremies, Amós i Osees, també haguessin plorat veient la ciutat de David, Jerusalem, amenaçada no solament pels exèrcits, sinó sobretot les idolatries més o menys camuflades, sota les aparences del Temple, del fum dels sacrificis i holocaustos. A Jesús li vénen a la memòria aquelles paraules: “Jo us diré quin és el veritable culte al Senyor, no els sacrificis i rituals sinó el coneixement de Déu i la justícia als homes...”
    • “No has conegut l’oportunitat que Déu t’oferia, els teus ulls no són capaços de veure-ho...” Sona pràcticament com un ultimàtum, una darrera crida. Està parlant l’home Jesús, però la mort i la resurrecció, sortosament per a nosaltres, tossuts, cecs i superficials, li permetran veure’ns amb els ulls del Pare, tal com ell mateix veia els malalts, els infants, els pecadors, els que es penedeixen, quan pels carrers del seu país els veia com ovelles sense pastor, carregats amb les seves pròpies febleses i cansaments...
    • Una pàgina d’un extraordinari relleu humà, però també d’una gran transcendència per a avui, que seguim entestats a construir una societat que, quan la mires, et vénen ganes de plorar... Sort que sempre hi ha un Advent que s’acosta, un Nadal que torna a néixer, i un Jesús que sap de quin fang estem fets...
    • Francesc Roma sj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús