User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Lluc 19,45-48

Paraula de Déu

Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure'n els venedors. Els deia:
- Diu l'Escriptura: El meu temple serà casa d'oració, però vosaltres n'heu fet una cova de lladres.
Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir, però no sabien com fer-s'ho, perquè tot el poble estava pendent d'ell i l'escoltava.

Lluc 19,45-48
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • L’ésser humà és temple sagrat. Jesús va entrar en el nostre cor per dipositar-hi el seu esperit. Esdevenim lloc d’oració, d’intimitat amb Ell, nucli des d’on li donem forma, i escletxa per on escampem el seu amor a tota persona, a la creació.
    • En som conscients que nosaltres, les persones amb qui ens relacionem, les que coneixem i les desconegudes, les que ens han precedit i les que vindran fan de la humanitat el temple on el Senyor resideix? Ens hi apropem amb reverència? Agraïm el regal del seu esperit que ens fa temple sagrat amb tota la humanitat?
    • Al llarg de la història l’home, en lloc d’acollir aquesta revelació, aquest regal de Déu, superb, ha volgut treure’n profit en especular amb els germans i els ha reduït en mercaderia. Això entristeix i enfurisma a Jesús en observar com en el seu temple no regna l’estimació sinó l’egoisme.
    • Jesús s’afligeix en veure que amb els seus fills, sagrats, amor del seu Amor, es fa negoci fent que hagin d’immigrar, posin en perill les seves vides en navegar en un cayuco, es desplacin cap a una terra desconeguda, abandonant-ho tot o morin per l’esclat de les bombes. Abusen dels infants, deixen en la soledat als vells i els sense sostre tirats al carrer on els agredeixen.
    • Els pecats que profana el seu temple li dolen, Ell els acompanya i els pateix com va fer a la creu. Demanem gràcia per no defallir en la defensa dels éssers humans vulnerats, preguem i adorem; son temple sagrat.
    • Mercè Almirall
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Sacred Space makes my poor heart a ‘house of prayer’. God is active there, transforming me, even though I notice the changes only later.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Temple-goers seem not to have noticed what the hucksters had done to the holy place, as they changed money and sold animals for sacrifice. They were offering a service, like the souvenir shops in Lourdes, the event managers of weddings, and the organisers of First Communion parties and outfits. Commerce tends to grow and grow when it finds a market, so the Temple, the place of prayer, degenerated into a sort of marketplace. Jesus needed to challenge the drift and reassert its holiness. Does it happen in my life, Lord? You desire to dwell in this temple that is my body, but first the pressure to survive, and then the appetite for more money, can so possess me that I find little space for you. Please make my soul a place of prayer.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Tot just arribat a Jerusalem, Jesús va directe al Temple. Lluc no és tant explícit en descriure l’escena, simplement apunta que en “va treure els venedors”. Tant Joan, com Marc i Mateu, parlen però de que va tombar les taules dels canvistes exercint una certa violència.
    • Què és el que fa enfadar tant a Jesús? Perquè algú que acostumava a ser tan condescendent i comprensiu amb els pecadors, actua aquesta vegada amb aquesta contundència?
    • Per a Jesús no hi ha res pitjor ni més brut que convertir la fe, el culte i l’adoració a Déu en objecte de comerç i mercaderia. El matrimoni entre diner i culte, suposa per a ell una forma greu de profanació que necessita ser purificada. Expulsant els venedors, purifica el temple, restableix en aquest espai el sentit profund de la fe i l’adoració que és la gratuïtat, la confiança, l’amor… Només havent realitzat aquest acte, Jesús es posarà ensenyar.
    • En aquest acte profètic podem percebre quan n’és d’important purificar també els nostres cors, de les moltes afeccions al diner que se’ns han enganxat. Si no fem net, difícilment serem capaços d’escoltar i entendre l’ensenyament de Jesús.
    • Santi Torres sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Els quatre evangelistes es fan ressò de l'episodi i del gest provocatiu de Jesús expulsant del temple els «venedors». Fa pocs dies vam poder llegir el passatge de Joan (Jn 2, 13-25).
    • L'escriptura suggereix una imatge diferent del que ha de ser el centre d'una nova relació amb Déu: "El meu temple serà casa d'oració". Jesús amplia el concepte de "casa d'oració", Ell és el nou temple on habita Déu. Per trobar-se amb Déu, no n’hi ha prou d’entrar en una església. Cal apropar-se a Jesús, entrar en el seu projecte, seguir els seus passos, viure amb el seu esperit. Les portes d'aquest nou temple que és Jesús estan obertes a tothom. Ningú està exclòs. El Déu que habita en Jesús és de tots i per a tots.
    • Ara bé, tota relació amb Déu passa primer per una experiència de fe personal; aquesta fe s'ha de compartir i ha d'estar arrelada a una comunitat de vida cristiana que celebra la seva “memòria” (parròquia, moviment, ..). I a més, ha de ser també acompanyada perquè creixi i fructifiqui. Com, on i amb qui celebro jo aquesta "memòria" de Jesús?
    • Emili Reimat
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Amb motiu del record de la dedicació de les basíliques romanes de Sant Pere i Sant Pau l’evangeli d’avui ens presenta com Jesús va fer fora els mercaders del temple de Jerusalem. Seria molt fàcil fer-ne una aplicació crítica comparant aquell sumptuós temple de Jerusalem amb les grans basíliques romanes, i restar tan cofois els qui meditem aquest evangeli.
    • El fons de la qüestió és mutar un espai dedicat al Senyor en una possibilitat d’interessos personals. Vist d’aquesta forma potser ja ens toca una mica més de prop. Mercadejar els dons, els valors, les gràcies rebudes per afavorir interessos econòmics, polítics, de prestigi o de cursa personal en els àmbits religiosos.
    • Encara podem anar una mica més a fons. Demanem la llum de l’Esperit Sant per prendre consciència de què en fem dels dons rebuts, i al servei de què i de qui els emprem. Dons com la fe, l’amor de Déu, la seva misericòrdia, els testimonis de tantes persones plenament donades als altres... Vivim centrats en nosaltres mateixos o anem esdevenint uns homes i unes dones “per als altres”?
    • Situats ja en aquesta realista postura ens adrecem al Pare confiadament i li demanem que ens ajudi a anar-nos configurant al Fill, a Jesús, que no va venir a ser servit sinó a servir i a donar la vida per als altres. Com temples vius som cridats a fer neteja, com ho va fer el Senyor amb el temple de Jerusalem, i rebre amb fe, esperança i amor, el do d’un servei als altres, que és el que Déu valora dels temples on habita.
    • Jesús Renau sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesús, ple del do de Déu, es fica amb la institució més emblemàtica del judaisme, el Temple.
    • El Temple era la casa i la presència de Déu per als jueus.
    • Jesús diu a les persones religioses d’aquell moment que estan manipulant la presència de Déu en el món fins al punt de convertir-la en una cova de lladres.
    • Els qui, de tota la vida, han fet coses incorrectes, s’hi han acostumat. Creuen que no són tan dolentes les coses que fan. Han perdut la mala consciència. Creuen que tenen drets adquirits.
    • A tu i a mi què ens diria Jesús?
    • Com tractem els Temples de Déu en el món d’avui? Els desvalguts, els marginats, els desplaçats, els immigrants, els qui pensen diferent que jo, els qui em fan nosa...
    • Caiem en la trampa de fer per caritat allò que se’ns pot exigir per justícia? Doncs, si és així, ja saps que ens diria i faria Jesús.
    • No li demanem proves a Jesús. Demanem-li el do de la conversió.
    • Xavier Rodríguez sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • L’expulsió dels venedors del temple resulta una escena molt dura per a Lc, que l’amoroseig tot el que pot. En realitat només dóna els trets essencials de l’esdeveniment. Després evoca una dada que ja es troba en Marc, però que Mc no ha elaborat: que Jesús ensenyava cada dia en el temple. El que va marcar la vida de Jesús des de la seva infantesa en l’evangeli de Lc (“¿perquè em buscàveu, no sabíeu que jo devia estar a la casa del meu Pare?” Lc 2,49), ara es fa realitat en la seva entrada a Jerusalem i al temple, després del llarg viatge. Els darrers dies de la seva vida, Jesús els passarà ensenyant en el temple (20,1; 21,2; 21,5-6; 21,37-38). Per tant, l’escena del text d’avui es podria descriure com la presa de possessió del temple per part de Jesús. El temple serà el lloc de pregària dels cristians de Jerusalem després de la resurrecció de Jesús (Ac 2,46 cf. Ac 1,14). La destrucció de Jerusalem els deixarà a la intempèrie. Els caldrà començar de zero. A Lc li caldrà explicar com es varen organitzar els cristians sense el temple de Jerusalem. Una tasca gegantina, atès que les sinagogues de la diàspora jueva, vers la fi del segle I, no els van permetre d’assistir més al seu culte. És el llibre dels Fets dels apòstols que narra com es va anar substituint el culte del temple per les eucaristies i les trobades de les comunitats cristianes dels primers anys del cristianisme. En això Pau va tenir un paper fonamental.
    • Oriol Tuñí sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Sigui qui sigui i de la manera que sigui, tots podem sucumbir a la temptació de fer de la nostra relació amb Déu i del nostre seguiment de Jesús un “negoci”. Si les coses van bé, endavant... si no, li donem l’esquena... Així, el temple, icona de la nostra relació amb Déu, acaba convertint-se, encara que no ho vulguem, en una “cova de lladres”, on només val el profit que en podem treure. La nostra relació amb Déu es “mercantilitza”, tot funcionant a base de “et dono perquè em donis”. El gest de Jesús de fer fora del Temple els venedors que hi havia capgira aquesta manera de fer i de pensar –i ho fa d’una manera ben radical, per cert... El fet és que, en el fons del nostre cor, aspirem a una relació desinteressada (no egoista). No només amb Déu, sinó també amb el proïsme -i, avui en dia, afegiríem: amb la creació, amb la nostra germana i mare terra. Una relació d’amor. Tractant-se d’una relació d'amor, no té cap mena de sentit mirar d’obtenir-ne interessos i profit. L’amor només es paga amb l’amor... i no d’una altra manera. No cerca cap altre interès, sinó que busca el bé d’aquell amb qui ens relacionem. Evidentment, en la nostra relació amb Déu això és un camí que es fa i en el qual mai no podem dir: “prou”. Quan diem “prou” és que hem tornat enrere. El poble ho entenia perfectament això (entre d’altres raons, perquè era la primera víctima d’aquesta mercantilització del temple i de la religió). No així els sacerdots ni els escribes ni els principals del poble, que ho entenien tan poc que volien acabar amb Jesús, treure’l d’enmig. Fins que ho van fer, tot clavant-lo en una creu. La mort, però, no va ser la darrera paraula. La darrera paraula va ser la vida plena del ressuscitat. Això fa que nosaltres, avui, pendents com el poble de les paraules de Jesús, desitgem optar per Ell, tot fent fora allò que ens n’allunya. Optar per Ell en una relació d’amor -simplement.
    • Josep Giménez sj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús