User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Marc 2, 23-28

Paraula de Déu

Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Tot fent camí, els seus deixebles es posaren a arrencar espigues. Els fariseus li van dir:
- Mira, per què fan en dissabte això que no és permès?
Jesús els respon:
- ¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d'ofrena, que solament poden menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l'acompanyaven.
I els deia:
- El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte. Per això el Fill de l'home és senyor fins i tot del dissabte.

Marc 2, 23-28
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Al tarannà de Jesús, és constant la reivindicació del bé i el benestar de la persones. Aquesta actitud no només sobta, sinó que escandalitza la societat religiosa jueva del seu temps. Però aquest escàndol no és un caprici intencionat, o si més no, la seva intenció no és cridar l’atenció, no...
    • És tan sols posar les coses al seu lloc i això implica una reorganització dels valors i les prioritats.
    • Allò intocable que vertebrava la vida de la societat jueva, la Llei, és sacsejada pel comportament de Jesús. És un comportament provocador que ens empeny a reinterpretar-la, tot posant la persona al centre, per sobre de compliments normatius que havien assolit el qualificatiu de “sagrat”.
    • Estimar Déu i el teu germà. Aquest és el manament sagrat, aquest és el cor de la Llei, pel damunt de tots els “dissabtes”.
    • Paloma Aragüe Calle.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • No els acusen de robar espigues, sinó de fer una feina prohibida en dissabte. La llei dels descans, inicialment, era humanitària: alliberar l'home del treball excessiu i deixar-lo lliure per acostar-se a Déu. Però els fariseus l'han pervertida. Sóc dels qui facilito les coses o dels que les fan encara més feixugues: a casa, al veïnat, a la feina...? Què significa, per a mi, el diumenge? És un dia d'acció de gràcies, de creixement personal, de foment de l'amistat, d'acostament a Déu...? Doncs, de què?Jesús ens diu que el primer valor és la persona humana. Quins criteris determinen la meva escala de valors: la TV, el que diu la majoria, els meus interessos... o l'evangeli?No parlem de l'escala de valors teòrica, sinó de la real, de la que de fet em serveix per viure la meva vida de cada dia. Per exemple: revisant el que he fet aquesta setmana, què ha estat el més important per a mi? A què he donat més valor? Coincideix amb la valoració que en fa Jesús? Lluís Armengol, sj
    • • La Llei, la normativa, La Torà està feta per al servei de l'home. No a l'inrevés.• La Llei va néixer per recordar, per ajudar a no oblidar mai que Déu era l'alliberador d'Israel. L'únic absolut. Déu per sobre de tot.• El compliment de la Llei mantenia, doncs, viva aquesta certesa: Estimaràs Déu per sobre de tot.• La normativa ajuda a la vivència!• Contradicció: per por a perdre o desvirtuar la vivència es va fent cada cop més forta, més rígida, més intransigent la llei...• Arribarà un dia que la Llei es farà tan forta que tindrà valor per ella mateix i només que per ella mateixa.• Haurà substituït el mateix Déu. És la idolatria de la ortodòxia, la idolatria de la llei.• Això és el que Jesús condemna i ataca.• Cal refer l'escala de valors: Déu i l'home al seu lloc, al que els hi correspon. I la llei també en el seu lloc. Que ajudi a apropar-nos al veritable Déu i a ser nosaltres cada cop més humans segons el desig de Déu.• Busca-li aplicacions concretes en l'aquí i ara del nostre viure quotidià. Xavier Rodríguez, sj.
    • En el dissabte sagrat del nostre benestar sense trasbalsos, arriben uns i es posen a arrencar espigues. No són seus els camps ni les espigues. No són seus el benestar ni la sacietat. No són seus la llengua ni els costums. ¿Per què fan, doncs, allò que no està permès en el nostre dissabte?Els immigrants ens arrenquen les espigues en dissabte. ¿Què posem en primer lloc: l'home o el dissabte?Marc Vilarassau, sj.
    • Primer, la persona. És una nova volta al cargol del mateix tema, però encara més radical i absolut. Ara ja no es tracta de dejunar. Es tracta de valorar la persona per damunt dels temes religiosos. Primer, ser humans; després, ser religiosos. Primer el sentit comú; després el sentit religiós. Quan una religió no té en compta aquesta dimensió de la persona, s'acaba despersonalitzant, deshumanitzant. I això és la font de tots els fanatismes. La diferència entre el fanatisme i la convicció és que el fanatisme és capaç de sacrificar la vida dels altres per les pròpies idees; mentre que la convicció és capaç de sacrificar la pròpia vida per amor als altres. Quina diferència ! Jesús era un convençut; no un fanàtic. Per això és capaç de posar en crisi la llei sagrada del dissabte per allò que era encara més sagrat segons el seu criteri i el seu cor: la dignitat de la persona. Francesc Roma, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesús ens recorda que hem de rebre el seu missatge amb esperit nou, que trenqui el conformisme i la rutina de les ànimes envellides, que allò que Ell proposa no és una interpretació més de la Llei, sinó una vida nova.
    • El Concili Vaticà II, diu: «L'ordre social i el seu progressiu desenvolupament s'han de subordinar en tot moment al bé de la persona, perquè l'ordre de les coses s'ha de sotmetre a l'ordre de les persones i no a l'inrevés. El mateix Senyor ho advertí quan digué que el dissabte havia estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte (cf. Mc 2,27)».
    • Sant Agustí ens diu: «Estima i fes el que vulguis». Treballar, perdonar, compartir, anar a missa els diumenges, tenir cura dels malalts..., ho fem perquè toca o per amor a Déu? Tant de bo que aquestes consideracions ens ajudin a vivificar totes les nostres obres amb l'amor que el Senyor ha posat en els nostres cors, precisament perquè el puguem estimar a Ell.
    • Emili Reimat

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús