Paraula de Déu
Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien:
--Està posseït per Beelzebul.
I encara:
--Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles:
--Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. Si és cert, doncs, que Satanàs s'ha aixecat contra si mateix i s'ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. Ningú no pot entrar a casa d'un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa. Us asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit, però el qui blasfema contra l'Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més.
Jesús va parlar així perquè deien d'ell que tenia un esperit maligne.
Marc 3,22-30
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- La tècnica de les fake news, les falses veritats, està molt ben estudiada. És l’últim refugi del mentider per sortir airós de la seva falsedat: consisteix en la desvergonyida repetició de la mentida, esperant que per art de birlibirloque, s’accepti la falsedat com a veritat.
- Veritat i mentida no es poden barrejar mai ni confondre.
- Els pobres fariseus ja no troben altres arguments per desacreditar Jesús davant del poble. Cada vegada que s’han enfrontat a Jesús, surten escaldats per la claredat, finor i mansuetud de Jesús.
- Com ara, que tothom compren perfectament la resposta de Jesús: si el regne del mal esperit està dividit, el seu poder no pot durar.
- S’han agafat en aquest ferro roent, pensant que seria un últim fals argument contundent, per apartar definitivament el poble de Jesús.
- Saben pertinentment que és mentida, però afirmen que és veritat. És de dia i diuen conscientment que és de nit.
- Això és el pecat contra la llum. Si tanques els ulls, qui et farà veure la llum? Restaràs sempre en la falsa obscuritat voluntària.
- Això és la negació de l’Esperit de veritat.
- Déu està disposat a perdonar sempre, però el refús voluntari i conscient de la veritat impedirà que el perdó i la reconciliació regenerin el falsari.
- La llum brilla en mig de la foscor, però la foscor no arriba pas a ofegar la llum...
- Pobres fariseus que ja no troben altres arguments. Però de moment ja han deixat la baba del insult i de la descalcificació. Com deuria ferir a Jesús ser tractat d’enemic de Déu, d’anti-Déu, posseït de Beelzebul!
- El mal esperit és el pare de la mentida; no ens posem en la fila dels seus deixebles... Siguem buscadors de la veritat, del bé i de l’amor. Jesús ha vingut al món per testimoniar a favor de la veritat. Tot el qui és obert a la veritat escolta la seva veu.
- Ramon Ribas sj
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- The unforgivable sin against the Holy Spirit here means what the scribes have just done: attributing the work of the Holy Spirit (i.e. Jesus’ healing miracles) to the power of Satan. It was a blasphemy in bad faith. The other half of Jesus’ sentence is remarkable: /All sins will be forgiven, all blasphemies./ Even when our hearts condemn us, when we feel deep-dyed in guilt for actions that shame us, God does not condemn us. He always sees us as his children.
- Jesus is scathing of those who cannot recognise goodness and who see only evil. If I wish to listen for the voice of God, I need to take care not to heed any voice that speaks only negatively or in condemnation.
- The image of the house with its strong occupant is a picture of integrity and wholeness. I take some time to tidy the house that is my heart, to allow it to be a home for the spirit of Jesus.
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- The unforgivable sin against the Holy Spirit here means what the scribes have just done: attributing the work of the Holy Spirit (i.e. Jesus’ healing miracles) to the power of Satan. It was a blasphemy in bad faith. The other half of Jesus’ sentence is remarkable: /All sins will be forgiven, all blasphemies./ Even when our hearts condemn us, when we feel deep-dyed in guilt for actions that shame us, God does not condemn us. He always sees us as his children.
- Jesus is scathing of those who cannot recognise goodness and who see only evil. If I wish to listen for the voice of God, I need to take care not to heed any voice that speaks only negatively or in condemnation.
- The image of the house with its strong occupant is a picture of integrity and wholeness. I take some time to tidy the house that is my heart, to allow it to be a home for the spirit of Jesus.
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- The unforgivable sin against the Holy Spirit here means what the scribes have just done: attributing the work of the Holy Spirit (i.e. Jesus’ healing miracles) to the power of Satan. It was a blasphemy in bad faith. The other half of Jesus’ sentence is remarkable: /All sins will be forgiven, all blasphemies./ Even when our hearts condemn us, when we feel deep-dyed in guilt for actions that shame us, God does not condemn us. He always sees us as his children.
- Jesus is scathing of those who cannot recognise goodness and who see only evil. If I wish to listen for the voice of God, I need to take care not to heed any voice that speaks only negatively or in condemnation.
- The image of the house with its strong occupant is a picture of integrity and wholeness. I take some time to tidy the house that is my heart, to allow it to be a home for the spirit of Jesus.
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- El mal, "l’esperit maligne", és com un virus, amb gran capacitat de contagi i d'infectar. Conviuen amb nosaltres; uns els portem a dins, altres sobreviuen a l’exterior, on hi ha múltiples ceps; uns ja porten temps fent estralls, altres varien i evolucionen constantment (muten). També tenim capacitat d’inocular-los. Poden arribar a ser una arma mortal de difícil eradicació; però també disposem al nostre voltant de remeis que els poden atenuar, i de vegades s'aconsegueix una certa immunitat.
- Jesús actuava com un bon metge, acompanyava i guaria la seva gent. Però el "virus Beelzebul" ja atacava també en aquells temps. Moltes persones, en comptes de reconèixer en Jesús el bon sanador que era i lloar els seus mètodes, es dedicaven a sembrar ja "fake news" (falses notícies) per tal de desprestigiar-lo... La ciència i la investigació han avançat molt des de llavors, però els agents del mal i les seves maneres de procedir sembla que no han necessitat evolucionar molt per seguir sent igual de nocius.
- Jesús per intentar desmantellar les faules de la seva època, es feia valer de paràboles. I nosaltres, quines són les "paràboles" que hauríem d'utilitzar per desemmascarar el mal propi i aliè? Tenim capacitat per a immunitzar-nos o immunitzar?
- Jesús és capaç de perdonar-ho tot menys la manca de confiança, és el seu llegat (el seu esperit, l'Esperit de Déu). Perquè hi hagi confiança cal "relacionar-se". Atribolat en el meu quefer diari, em dono temps per treballar aquesta confiança?
- Emilio Reimat
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- Ens tornem a trobar, en l’acompanyament que fem a la vida de Jesús, amb una altra acusació contra ell. Ara, ni més ni menys, que d’estar posseït. Difícils vivències per les que va passar. Jesús no calla, es defensa i fa pensar. Els fa adonar que l’acusen de duplicitat, una falsedat que el porta a ser Satanàs i actuar contra ell mateix, però després va més enllà, si un regne es divideix contra ell mateix, si una casa es parteix contra ella mateixa, llavors ja no hi ha més, ha arribat la seva fi.
- La duplicitat, quantes duplicitats hem trobat pels camins de la vida, i nosaltres mateixos potser en alguns moments hem passat per viaranys de duplicitat. Però aquest lluitar contra un mateix, aquesta escissió interna, no ja del regne i de la casa, sinó del nostre interior, les vegades que hem actuat contra la nostra pròpia essència, no ens han fet perdre? Perdre’ns com a persones és una realitat que podem haver viscut o haver vist al nostre voltant. Jesús ens convida així, ens repta quasi, a la recerca de la veritat íntima.
- El segon tema que tracta ens alleuja, el perdó, tan necessari, tan mancats com n’estem. Però l’incís és dur: el pecat contra l’Esperit Sant, la blasfèmia, allò que és bo és fet veure com a dolent. I això no serà perdonat. L’acte bo de Jesús és jutjat com un acte dolent. Pecar contra l’Esperit Sant, un convit urgent a treballar el discerniment sobre els nostres pensaments i judicis. I un convit a ajudar a viure la bondat dintre del nostre cor i en els nostres ulls. I d’això se’n dirà Regne de Déu.
- M. Lluïsa Geronès Estrada