Paraula de Déu
Jesús va dir als jueus:
- El meu Pare continua treballant, i jo també treballo.
Davant d'això, els jueus, amb més afany, buscaven de matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu.
Llavors Jesús prengué la paraula i els digué:
- Us ben asseguro que el Fill no pot fer res pel seu compte, fora d'allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill. El Pare estima el Fill i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que aquestes, i en quedareu meravellats. Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dóna la vida, també el Fill dóna la vida a qui vol. I el Pare no s'ha reservat de judicar ningú, sinó que ha confiat al Fill tot el judici, perquè tots honorin el Fill com honoren el Pare. El qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que l'ha enviat.
Us ben asseguro que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m'ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida. Us ben asseguro que arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l'hauran escoltada viuran. Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix. I li ha donat poder de judicar, ja que és el Fill de l'home. No us estranyeu d'això: ve l'hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu i en sortiran; els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats.
Jo no puc fer res pel meu compte: judico segons allò que sento, i el meu judici és just, perquè no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat.
- El meu Pare continua treballant, i jo també treballo.
Davant d'això, els jueus, amb més afany, buscaven de matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu.
Llavors Jesús prengué la paraula i els digué:
- Us ben asseguro que el Fill no pot fer res pel seu compte, fora d'allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill. El Pare estima el Fill i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que aquestes, i en quedareu meravellats. Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dóna la vida, també el Fill dóna la vida a qui vol. I el Pare no s'ha reservat de judicar ningú, sinó que ha confiat al Fill tot el judici, perquè tots honorin el Fill com honoren el Pare. El qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que l'ha enviat.
Us ben asseguro que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m'ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida. Us ben asseguro que arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l'hauran escoltada viuran. Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix. I li ha donat poder de judicar, ja que és el Fill de l'home. No us estranyeu d'això: ve l'hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu i en sortiran; els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats.
Jo no puc fer res pel meu compte: judico segons allò que sento, i el meu judici és just, perquè no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat.
Joan 5,17-30
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- “El meu Pare no ha deixat mai de treballar i jo també treballo”. En la “Contemplació per assolir amor”, amb què clou els seus Exercicis Espirituals, Ignasi ens fa considerar “com Déu treballa per mi en totes les seves creatures”. Les paraules de l’evangeli de Joan, doncs, ens conviden a contemplar aquesta contínua acció-treball de Déu en la creació en bé nostre. I és en bé nostre, car està tota ella amarada de tendresa i de misericòrdia. Deia Teresina de Lisieux: “A través de la misericòrdia contemplo i adoro totes les altres perfeccions divines... Aleshores totes em semblen resplendents d’amor, fins i tot la Justícia (i potser més encara que tota altra) la trobo revestida d’amor... Quin goig més dolç que dóna pensar que el bon Déu es just, és a dir, que té en compte les nostres flaqueses, que coneix la fragilitat del nostre natural. Què haig de témer, doncs? El Déu infinitament just, que es dignà a perdonar amb tanta bondat les faltes del fill pròdig, no ha de ser just també amb mi, que «sempre he estat amb Ell»?”
- Josep Giménez sj
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- Jesús és lliure: acaba de curar en dissabte, quan estava prohibit actuar, i això li porta problemes amb els responsables. Jesús no és agressiu, perquè l'agressivitat (actuar per molestar o amb violència) és una manera de perdre la llibertat. Jesús obra en dissabte perquè té un motiu: Déu salva tots els dies. La salvació no està restringida a cap dia, perquè Déu salva tots els dies i tots els dies són salvació. El sentit de la salvació és el que ens obra a Déu: Déu m'està salvant ara i aquí. I ens obre també als altres: en què puc salvar, ajudar, l'altre ara i aquí.Resto tranquil amb el ritus, prescindint d'ajudar l'altre en la seva necessitat? Sempre hi ha un motiu per ajudar i mai un dia per a no ajudar, o un ritus que, un cop acomplert, em tranquil•litzi per a no haver d'ajudar.Jaime Roig, sj.
- Jesús ens manifesta la seva identitat d'acció amb el Pare. Fins aquí, havia parlat poc d'Ell. A partir d'aquí, no pararà de fer-ho. Tota la seva vida es desenvolupa en companyia del Pare. El Fill no fa res que no ho vegi fer al Pare. Aquesta comunitat és una comunió d'amor. La comunió se'ns presenta com una activitat comú, d'un i altre, a fi de que l'amor sigui revelat als homes. Aquesta mateixa voluntat del Pare i del Fill, que es compleix en l'home, és una voluntat de vida. Consisteix en aixecar els morts. Sentir la Paraula és tenir vida. Perquè la vida eterna no cal esperar-la més enllà de la tomba. Al situar-se, per la fe, fora del temps, no està sotmesa a la mort. Des d'ara es viu aquesta vida en la mesura que es creix en la fe. Sens dubte el cristià espera la resurrecció, però per a Jesús "el goig actual de la vida eterna es va convertir en la noció dominant que triomfa sobre la resta" (Dodd). L'home no s'allibera, per a ser ell mateix, sinó en la mesura en què s'obre a Jesús. El que impedeix anar a Déu no és la multitud dels pecats, sinó el rebuig a deixar-se il.luminar i salvar per qui, arribat al fons de la nostra misèria, ens convida a sortir-ne per la fe en la seva Paraula. Qui pot jutjar la resposta de cada un? Joan es dirigeix als que, d'alguna manera, ja s'han obert a la llum. Els posa en guàrdia contra la temptació d'inquietar-se més per la glòria que ve dels homes, que per la que ve de Déu. En aparença, la seva vida és bona i fidel. No obstant això, en el fons del cor, no reconeixen aquell de qui reben tot allò del que viuen. Jesús, és per a mi algú real?. Jaime Roig, sj.
- A Déu ningú no l'ha vist mai. Com que és Déu, què vol Ell de mi? Aquesta pregunta per als cristians i les cristianes te una única resposta: Jesús. Ell és el camí vers Déu Pare. A través de la seva vida i els seus ensenyaments ens mostra com és el Pare del cel. Quina lliçó pot ser millor que la imatge del Pare que se'ns transmet a la paràbola del "fill pròdig"? Jesús fa només el que veu que fa el Pare. Fem nosaltres només el que veiem fer a Jesús, i imitem-lo convertint-nos en aprenents de Déu: És la millor escola!
- Demanem a l'Esperit la força per intentar-ho cada dia durant aquest temps de Quaresma.Òscar Fuentes, [email protected]
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- La guarició de l’home en la llitera en dissabte, uns versets anteriors a l’Evangeli d’avui, és el motiu per el qual Jesús expressa la seva comunió amb el Pare i com Ell treballa en nosaltres dia i nit; ens acompanya sense repòs. La periodista Rosa Montero va dir una vegada: “La amagada tendresa del cor ens fa dignes de ser estimats”. Així, podem entendre el treball del Pare i del Fill: “l’amagada tendresa del cor” i esculpir en nosaltres la obra del seu amor. I aquí veiem dues lògiques que d’antuvi com avui podem viure i que en aquesta Quaresma podem preguntar-nos: la lògica del mercat i la lògica de la relació.
- La lògica del mercat. És aquella, com la dels jueus que increpen a Jesús per guarir en dissabte, per desvetllar la tendresa del cor. La lògica de les mercaderies resulta la lògica de les xafarderies i de la curiositat destructiva: esperar que l’altre doni el “primer pas”; la lògica del mercat és posar horaris i condicions.
- La lògica de la relació. És aquella que ens convida Jesús: com treballa el Senyor en nosaltres? Com acarona la nostra persona? A què ens convida? Si com deia Caterina de Siena, “la misericòrdia és la perla de la justícia”, sentir-nos estimats pel Senyor ens fa dignes d’estimar ja no en la lògica del mercat, sinó de la generositat i de la gratuïtat. Pensem-hi.
- Eduard López sj
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- Crec que l’ensenyament fonamental que Jesús va repetint de diferents maneres al passatge de l’evangeli que acabem de llegir, és que Ell ens ha vingut a revelar com és Déu, el nostre Pare del cel. I aquesta revelació té el punt culminant en aquella preciosa pregària de Jesús el vespre del dijous sant, quan l’invoca dient: “Pare bo!” Sí, Déu és un pare bo que ens estima bojament. I jo em pregunto: és aquesta la imatge que cadascú de nosaltres viu en pensar en Ell i és aquesta la imatge que els cristians prediquem de paraula i d’obra als nostres germans no creients? No és, més aviat la imatge d’un amo fred i exigent? En un pare bo és fàcil de creure-hi, en un amo fred no hi val ni amor ni fe; només s’hi escau la por. I aquest és, per desgràcia, el sentiment que predomina en moltes persones quan els parlen de Déu. Per això lluiten per eliminar-lo.
- I encara una consideració final: Jesús ens revela el Pare, però i a nosaltres qui ens revela Jesús? Doncs, segons ens diu Ell mateix, ens el revela el germà que truca a la nostra porta perquè està sol o malalt angoixat i ens demana ajuda. Se’ns revela amb mil disfresses. El sabem reconèixer? Doncs pensem que es tracta d’un punt essencial, perquè el dia de la Veritat sentirem aquella veu del judici definitiu: “En veritat us ho dic: tot allò que fèieu (o deixàveu de fer) a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu (o deixàveu de fer) a mi”. Podem acabar dient: “Senyor, que us reconegui quan truqueu a la meva porta i us faci entrar!”
- Lluís Victori sj