User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Mateu 8,5-17

Paraula de Déu

Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió l’anà a trobar i li suplicava:
—Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement.
Jesús li diu:
—Vinc a curar-lo.
El centurió li respon:
—Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva; però digues només una paraula i el meu criat es posarà bo.Perquè també jo, que estic sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Vés-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa.
Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien:
—En veritat us dic que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. I us dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, mentre que els fills del Regne seran llançats fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
Després Jesús digué al centurió:
—Vés-te’n, i que es faci tal com has cregut.
I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.

Jesús va arribar a casa de Pere i trobà que la sogra d’aquest era al llit amb febre. Llavors li tocà la mà, i la febre va deixar-la. Ella es va aixecar i es posà a servir-lo.

Al vespre li van portar molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes només amb la seva paraula, i va curar tots els malalts. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:
Ell va portar les nostres febleses
i prengué damunt seu les nostres malalties.

 

Mateu 8,5-17
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • “Jo també sé què és tenir autoritat” –li diu el centurió a Jesús. Però, de fet, qui sabia què és tenir autoritat era el mateix Jesús. I en tenia molta! De tal manera que tothom se n’admirava. “Només digues una paraula i el meu criat es posarà bo...”. Dita la paraula, es posa bo el criat del centurió. Cap fissura entre la seva paraula i la seva acció, doncs. Més aviat, total coherència. Per això, més endavant, els primers cristians diran d’Ell que és la Paraula de Déu feta carn. I cap menysvaloració tampoc de les possibilitats dels altres. Quan Jesús li dóna la mà, la sogra de Pere s’aixeca (és a dir, recupera la seva dignitat) i es posa a servir (és a dir, se sent útil i estimada pels altres). I és que l’autoritat de Jesús no era d’aquelles que enlluernaven fins a anorrear els altres, sinó que era d’aquelles que fa emergir tot el bo i millor que nia en l’interior de la persona humana. L’autoritat de Jesús tenia, en definitiva, l’alè de la paraula creadora de Déu a l’inici dels temps: “i Déu digué... i fou fet”. I Déu, tot creant-nos, fa que nosaltres esdevinguem col·laboradors de la seva obra creadora.
    • Josep Giménez sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • "Senyor, si m'has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent".
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Sempre m'ha impressionat la fe del centurió, i et proposo que si et detures un moment en alguna part del text ho facis en aquest fragment "no sóc digne que entris a casa meva; digues només una paraula i el meu criat es posarà bo" A vegades nosaltres no només volem (exigim )que el Senyor entri a casa nostra sinó que a més a més ens serveixi i acabi beneint tot el que fem i diem. El centurió parteix en canvi de l'actitud prèvia necessària pel creure: la humilitat. Quan ens traiem els "galons" que comporten els nostres càrrecs, la nostra posició social tec... i ens enfrontem a la realitat més aviat fràgil de la nostra humanitat és quan espontàniament brolla aquest "no sóc digne.." Es llavors quan el Senyor toca, fa i desfà, en el nostre cor. Només quan ens deixem curar, sense exigències i sense presses, el Senyor comença a treballar dins nostre. Això si ell sap el que ens convé i algunes coses de les que ens digui potser no ens agradaran del tot. Santi Torres, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • En celebrar la festa d’un sant m’agrada recordar aquell fragment del Prefaci de l’Oració Eucarística en la commemoració dels sants: li donem gràcies a Déu perquè “amb la vida dels sants ens dóna un exemple, amb la seva germanor una família i amb la seva intercessió una ajuda”. I aquesta acció de gràcies, per l’exemple i la intercessió que els sants ens ofereixen, la veig reflectida en la figura de Francesc Xavier, d’una manera especial en aquest context de la nova evangelització que ens proposa el Sant Pare.
    • Sant Xavier va ser una figura insigne de la primera evangelització: va recórrer mig món amb l’afany de predicar Jesús, seguint les seves darreres paraules: “aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat”. El portava sobre tot el desig de la salvació de tota aquella gent que no havia sentit parlar mai del Senyor.
    • Ara nosaltres, com que pensem que tota persona de bona voluntat Déu, el Pare bo, la salva, ja no sentim la necessitat de ser portadors de l’evangeli al nostre món. No serà potser perquè per a nosaltres l’evangeli de Jesús no és la Bona Nova autèntica que volem compartir amb els germans? Tots nosaltres necessitem una nova evangelització, un deixar-nos entusiasmar per la paraula del Senyor. I aleshores potser tornarem a tenir ganes de parlar de l’evangeli als nostres germans, amb noves paraules, amb imatges més entenedores, és a dir, sentirem el desig de dur a terme una nova evangelització del nostre món. Que la intercessió de sant Xavier ens hi ajudi. Lluís Victori, sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Les paraules que pronuncia el centurió romà que s’atansa a Jesús en aquest text, inspiren aquelles altres paraules que nosaltres pronunciem a l’Eucaristia abans de rebre la comunió: “Senyor, jo no soc digne de que entreu a casa meva; digueu només de paraula i serà salva la meva ànima”.
    • Paraules que Jesús lloa perquè expressen una fe pregona. Expressen, d’una banda, una gran necessitat reconeguda (sempre tenim ferides i quelcom a ser guarit), una “indignitat” (és a dir, un no merèixer la gràcia de l’acció del Senyor) i una confiança anhelant (és a dir, una convicció que, malgrat la indignitat, el Senyor pot i vol guarir les pròpies nafres, pot refer i restaurar la vida, perquè Ell és l’Amor incondicional i incondicionat).
    • Som convidats, doncs, com aquell centurió, a conrear el gran desig que el Senyor vingui a casa nostra, es faci present al bell mig del nostre cor i el vagi transformant i guarint, i això malgrat les pròpies limitacions, fragilitats i ambigüitats; conscient que el Senyor ja les coneix i, malgrat això, no solament no retira el seu amor incondicional vers nosaltres, sinó que, a més a més, el manifesta incondicionat, és a dir, l’ofereix i l’entrega sense demanar compensacions.
    • És des d’aquesta experiència viscuda que hom pot comprendre per què tantes persones amb necessitats diverses s’apropen a Jesús, tal i com ens diu el text de l’Evangeli. Possiblement totes elles van intuir que en Jesús se’ls feia proper quelcom de molt gran: un Déu que està incondicionalment a favor de la nostra vida.
    • Carles Marcet sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Avui som a Cafarnaüm. D’Isaïes a Jesús: “Ell va portar les nostres febleses i prengué damunt seu les nostres malalties.” Una jornada per convidar-nos a viure des d’horitzons nous: “aquell dia va curar tots els malalts”.
    • Jesús no s’està als llocs indiferent, capta els sentiments, escolta les necessitats dels que se li fan presents i veu molt més enllà del que li demana la persona.
    • Si el centurió diu: “el meu criat pateix terriblement”, Jesús no tan sols respon: “vinc a curar-lo”, sinó que s’admira de les paraules del centurió i ho expressa: “no he trobat a Israel tanta fe”, com eleva la confiança i la dignitat de l’home que l’ha anat a trobar! De tal manera que acaba dient-li una frase que cal acollir-la per sempre: “que es faci tal com has cregut”. Quantes coses a aprendre en un fragment tan curt!
    • A casa de Pere troba la sogra malalta, Jesús toca la mà, treu després mals esperits, només amb la paraula, cura. Quanta esperança rere la seva compassió: no estem sols. No sentim la bondat de Déu en la nostra persona?
    • Jesús és una companyia que no ens abandonarà mai, però la vida de Jesús és sobretot un convit.
    • Aquella reflexió de Martin Luther King a propòsit de la paràbola del Bon samarità, uns es van preguntar: què em passarà si em paro i ajudo aquest home?, en canvi, el samarità es va fer una pregunta ben diferent: què li passarà a ell si jo no l’ajudo?
    • No s’obre per als creient en el misteri de Jesús tota una manera de viure que realment ens atrau a buscar una vida més humana?
    • Si ell porta les nostres febleses, nosaltres no podem prendre també damunt nostre les ferides del món que plora?
    • M. Lluïsa Geronès Estrada

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús