User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Mateu 14, 1-12

Paraula de Déu

El tetrarca Herodes va sentir parlar de l'anomenada de Jesús i digué als seus cortesans:
- Aquest és Joan Baptista: ha ressuscitat d'entre els morts, i per això té el poder de fer miracles.
En efecte, Herodes havia fet agafar Joan, l'havia encadenat i l'havia tancat a la presó, a causa d'Herodies, la dona del seu germà Filip. Joan li deia:
- No t'és permès de conviure amb ella.
Herodes el volia fer matar, però tenia por del poble, que considerava Joan un profeta.
El dia del natalici d'Herodes, la filla d'Herodies va ballar davant els convidats, i va agradar tant a Herodes que aquest es comprometé amb jurament a donar-li el que demanés. Ella, instigada per la seva mare, digué:
- Dóna'm aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista.
El rei es va entristir, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats manà que l'hi donessin, i va fer decapitar Joan a la presó. Van dur el cap en una safata, el donaren a la noia, i ella el va portar a la seva mare.
Els deixebles de Joan anaren a endur-se'n el cos i li donaren sepultura. Després ho van fer saber a Jesús.

Mateu 14, 1-12
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • A l’Evangeli d’avui es dóna una situació ben representativa del nostre món actual. Després d’una predicació profètica i incòmoda, Joan Baptista es alhora admirat, temut i odiat.
    • • Admirat per les persones que veuen en ell algú qui posa paraula als seus desigs profunds d’alliberament. • Temut per la gent que pateix el seu discurs punxant i profètic. Fins Herodes li tenia un respecte increïble. • Odiat perquè, qui va en contra d’interessos establerts, al final posa en joc la seva vida.
    • Som convidats a veure la facilitat amb la que Joan Baptista perd la seva vida: per un caprici, fruit d’unes promeses d’Herodes que, al final, no vol decebre. El propi nom per sobre de la lògica d’un esdeveniment que no té raó de ser. I avui, multitud de persones innocents passen pel mateix: una bona ocasió per contemplar, pregar i demanar el Senyor que intercedeixi pel sofriment de tantes persones que pateixen pels interessos desordenats i sense límits dels poderosos. Que Santa Maria ens hi ajudi.
    • Enric Puiggròs sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Les lectures d’avui ens conviden a passar de la por autocentrada a la confiança que genera solidaritat; d’una vida centrada en "retenir" a una altre abocada a "entregar".
    • Efectivament, el Levític ens parla de la llei del jubileu, per la qual cada 50 anys tothom recuperava les propietats perdudes i la llibertat, si havia esdevingut esclau. Tot i que no queda clar si aquesta llei va arribar a complir-se alguna vegada, sí és significatiu que, en ella, el poble percebi l’esperit solidari que Déu desitja pel seu poble, i que aquest esperit el mantingui com a "quelcom sagrat".
    • Darrera d’aquesta llei existeix la percepció d’un Déu que és sobirà i únic Senyor de tot el que existeix; que la terra és d’Ell perquè tothom en gaudeixi i en tingui cura. Apropiar-se’n és quelcom indegut, que trenca els vincles fonamentals desitjats per Déu: el de la filiació i el de la fraternitat. Comporta viure per "conquistar" en comptes de viure agraïdament i, conseqüentment, a viure amb por de perdre el que hom creu que ha conquerit i se n’ha fet propietari.
    • Des d’una altre perspectiva Herodes pateix també aquesta por i aquesta apropiació indeguda. Es considera haver conquerit la categoria de rei del poble i té por de perdre-la. Quan quelcom, com ara Joan Baptista, posa en entredit els privilegis d’aquesta posició, ja no pot permetre la seva existència. Per retenir allò conquerit, depreda, mata i assassina. No és capaç de percebre que no hi ha "conquistes" sinó "regals" de Déu per viure servint solidàriament. Carles Marcet, sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • • Herodes mata Joan Baptista pressionat pel què diran els seus convidats...• Com és que tu i jo, sovint, fem el que no convé perquè rebem pressions ambientals a cops molt subtils?• Com és que el que veig clar en fred i amb el cap seré, després em resulta molt difícil de complir, de ser conseqüent quan les condicions ambientals o socials canvien?• No és, necessàriament, que siguem males persones. Simplement som febles, som imprudents, no sabem frenar o dir prou en el moment oportú i..., després ja no hi ha remei.• ...I les conseqüències de la nostra feblesa o de la nostra imprudència poden ser molt greus.• Què n'és d'important tenir personalitat i maduresa suficients com per no deixar-se arrossegar!• Demanem-li al Senyor força i lucidesa perquè, en la nostra vida, fem el bé que volem i no el mal que no desitgem. Xavier Rodríguez, sj.
    • Posem-nos en la pell del tetrarca. Respecta Joan, sovint ha estat per a ell un home de consell. No obstant, Joan és crític amb la seva vida. La situació es tensa fins al punt que Herodes es veu obligat a fer-lo matar. Ell ho fa a contracor, doncs li han parat un parany. Viure en l'engany sempre es cobra víctimes. Després de viure aquests darrers anys en el benestar d'una economia especulativa, la bombolla ha rebentat. I quines en són les víctimes? A la ciutat els veureu venent llaunes de cervesa, pentinant la platges una vegada i una altra oferint refrescs o massatges, fent cua als menjadors socials, demanant almoina, venent ulleres de sol i mocadors. Varen ser desitjats com una mà d'obra disponible i barata, ara ens fan nosa. Degraden la imatge de les nostres ciutats, ens arrabassen les nostres prestacions socials. Albert Tarés, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • La versió de la mort de Joan baptista que presenta Mt l’ha treta de l’evangeli de Marc. Aquesta dada contrasta amb el fet que Lc ha omès del tot aquest episodi. És una escena escandalosa que la sensibilitat de Lc no vol presentar. Per això i atès que Lc fa una narració ben ordenada, ha tancat el cicle de Joan baptista abans de començar l’activitat de Jesús (cf. Lc 3,19-20). Mt, en canvi, reprodueix l’episodi amb una clara i decidida simplificació de molts detalls narratius que no considera rellevants. Aquesta manera de tractar el text de Mc per part de Mt ens és familiar en altres narracions de Mc que Mt ha escurçat notablement (p.ex. Mt 8,28-34 respecte de Mc 5,1-20). Però hi ha una segona raó de la sobrietat de Mt en el text d’avui: Elies va ser un dels profetes més importants de las tradicions d’Israel i la tradició testifica que no havia mort sinó que havia estat endut al cel per un carro de foc (2Re 2, 9-12). La tradició profètica també recorda que Elies tornarà abans de la vinguda del Messies (Mal 3,1). Doncs bé, de tots els evangelis, només Mt recull que Joan baptista és Elies que ha vingut abans del Messies (Mt 17,10-13). En aquest sentit la mort de Joan Baptista, fruit d’una vel·leitat d’Herodes Antipas, és com una premonició de la mort de Jesús. També Jesús morirà, en Mt, sense una autèntica condemna (Mt 27,24-26).
    • Oriol Tuñí sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • S’entristí, però pensant el jurament i els convidats...
    • Que recordi, no he fet tallar el cap a ningú. Però sí que recordo, ben entristit ara, diversos moments en que he actuat pensant més en el què diran..., què pensaran..., quina imatge els quedarà..., no sigui que diguin...
    • Senyor, vull créixer en autenticitat i fidelitat. Vull actuar d’acord al que jo desitjo de debò, i penso. I no tant segons el que pensin els altres.
    • Ajuda’m a viure més atent a tu.
    • Josep Miquel Esteban sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Assistim i contemplem la “Passió segons el Baptista”. Esgarrifosa i cruel. La passió de Joan és fruit d’un interès personal d’Herodes i d’una obsessió de la dansaire.
    • L’interès personal juga amb relacions comercials i mercantils i sempre ho fa per inseguretats i pors, aquelles que tenim perquè no ens destronin de les nostres posicions. Herodes viu amb l’ombra d’un fantasma. El seu interès personal es construeix pel fantasma de l’enderroc de la seva situació: des del palau i el benestar personal. Per què desmuntar-lo?
    • L’obsessió de la dansaire és fruit d’un caprici. No és el desig que ens mou a ser el que realment som: humans. El caprici ens recorda la nostra inhumanitat: aconseguir a qualsevol preu el nostre caprici.
    • El cap i la safata de plata és la imatge de la passió del Baptista. Són resultats de l’interès i de l’obsessió. En altres paraules: del benestar personal – propi amor, voler i interès, per a Sant Ignasi de Loiola – i dels dansaires obsessius i capritxosos.
    • La passió del Baptista, aquell que va posar en contacte els primers deixebles amb Jesús, aquell que assenyala qui és l’Anyell de Déu, aquell qui cara a cara bateja Jesús al Jordà, aquell que anuncia i denuncia. Anuncia l’Ungit que ens ungeix. Denuncia les màscares personals i comunitàries. N’és un testimoni de la seva relació amb Jesús, el Senyor. N’és la seva vida. Ho és per a la nostra? O hi som entre palaus o ballem com a dansaires al llarg de la nostra jornada?
    • Eduard López sj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús