User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Salm 148

Paraula de Déu

Al·leluia!

Lloeu el Senyor des del cel,
lloeu-lo en les altures;
lloeu-lo, tots els seus àngels,
lloeu-lo, tots els seus estols.

Pobles i reis de la terra,
poderosos i jutges del món,
infants i vells,
joves i noies.

Que tots lloïn el nom del Senyor,
l'únic nom que excel·leix sobre tot altre;
la seva majestat domina cel i terra.
Ell ha donat al seu poble un gran poder.

Salm 148
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • La nostra pregària d’avui serà de lloança al Senyor. Iniciem-la amb un Al·leluia!!, que brolli ben alt, però càlid, des del nostre cor.
    • Tot va ser creat d’una ordre seva, per oferir i compartir el seu amor, per fer-se present en tot des de l’inici fins a la fi del món, per ser l’ADN que li confereix la forma.
    • Lloem-lo per donar solidesa a la nostra existència; sabem d’on hem sorgit, som els seus fills, i formem part de tota la creació, amb l’ordre que el Pare ha establert i que no respectem com caldria deteriorant la seva obra magnífica!
    • Obrim els sentits i l’esperit per afegir-nos a tanta lloança com expressa la creació: les muntanyes que com farallons es mantenen vigilants; els mars i oceans que dansen amb el moviment de les onades; l’estelada que et fa festa amb la infinitat de llumeners; els arbres que et contemplem en silenci i que s’estiren cap amunt com si volguessin tocar-te; els ocells que amb els tons, que els has obsequiat, preguen; el vent que suau o violent, com una simfonia, et lloa; les flors que et regalen els millors colors i flaires...
    • Senyor, et lloem cadascun de nosaltres amb les nostres vides i, afegim a la nostra alabança la de tanta humanitat que desconeix o ha oblidat com fer-ho.
    • Al·leluia!
    • Mercè Almirall
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • El context és diferent, però la realitat ve a ser la mateixa. La realitat del temple, avui, va molt més enllà del culte, dels ministres, de les celebracions. El temple, la parròquia, és el centre vital d'un munt d'activitats de tota mena, adreçades a tothom que s'hi acosta sense cap mena de discriminació, que sens dubte fan present l'acció acollidora i guaridora del Mestre: celebracions, catequesis, comunions, batejos. I també esplais, grups de revisió de vida, d'acollida de nouvinguts, de visita a malalts. Tots som convidats a participar-hi i som responsables de la vida i continuïtat d'aquesta vida parroquial. M. Josefa Villà, rjm
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesús anuncia per segona vegada la seva mort i resurrecció. Poca cosa captarien els deixebles de la resurrecció. Això de la mort, sí que ho van entendre; el fet és que "es van entristir molt".
    • Sembla que Jesús no pot parlar del tot lliurement en públic, per això va esperar fins que va estar tot sol amb els seus deixebles. Potser necessito temps abans de parlar, temps per reflexionar i tenir en compte el moment en que les meves paraules podrien ser utilitzades millor.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesús anuncia per segona vegada la seva mort i resurrecció. Poca cosa captarien els deixebles de la resurrecció. Això de la mort, sí que ho van entendre; el fet és que "es van entristir molt". El Fill de l'home serà entregat als homes. No són els romans, ni els jueus del Sanedrí, els causants d'aquella mort paradigmàtica, som nosaltres: "Jesús mor, perquè nosaltres matem". Vaig interioritzant això, i reconec la meva petita contribució -o no tan petita- a la Passió i Mort de Jesús.Després ve la llegenda del peix de Sant Pere, que l'evangelista rep de la tradició: Tot i creient en Jesús com a Fill de Déu, ens cal fugir de l'arrogància de fer valer que som els posseïdors de la veritat. El creient és humil, i no s'imposa. Santa Clara ens pot ajudar en aquest esperit.Antoni Riera, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesús, pel camí, anuncia als seus deixebles la possibilitat de la seva passió i mort “en mans dels homes”. La reacció dels deixebles podríem dir que és “normal”; entra dins de la lògica dels sentiments humans: es posen TRISTOS davant d’aquesta expectativa.
    • Però, anant una mica més enllà de la “normalitat” dels nostres sentiments o de “l’epidermis de les nostres E-MOCIONS primeres”, Jesús ens fa veure que per sota d’aquesta tristor comprensible, cal cercar una MOCIÓ més pregona que és l’alegria. I a aquesta moció pregona, més consistent i sòlida, només s’accedeix quan hom percep que la vida no és per retenir-la sinó per lliurar-la.
    • Desprès, en aquesta escena tan curiosa del peix i la moneda, al voltant de la qüestió sobre el pagament del tribut al temple, Jesús posa en pràctica aquest “viure tot lliurant-se”. Tot i que “el Fill no està obligat”, de fet només esdevé Fill en la mesura que obeeix la realitat en la que s’ha encarnat. Deslliurar-se d’aquesta obediència al·legant que és “el Fill” fora un veritable escàndol. Per això el Fill no es “deslliura” sinó que “es lliura” del tot al Pare i als germans en obediència a la realitat en la qual s’ha encarnat.
    • Carles Marcet, sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Enigmàtic aquest text de Mateu, oi? Jesús sorprèn de nou davant la voluntat dels qui el posen a prova contínuament. En aquest cas, respecte al tribut obligatori al temple.
    • Les religions, sobretot les institucions religioses, perquè es tracta d'institucions humanes, repliquen els vicis i les virtuts de les institucions polítiques. L'exercici del poder és consubstancial a l'ésser humà: lleis, impostos, càrrecs... El judaisme d'aquell temps havia fet del temple una cova d'avarícia, i això entristia fins a tal punt a Jesús que hi va reaccionar amb violència, ell que era pacífic de mena.
    • Déu no cobra tributs als seus fills i per això, l'«objecció fiscal» de Jesús; i per això, també, l'estranya història del peix, que sembla més un conte irònic o burlesc que res més. Una objecció de consciència i una actitud de llibertat davant el temple corrupte, que acabarà costant-li la mort «ha de ser entregat en mans dels homes, i el mataran».
    • Puc preguntar-me fins a quin punt la meva fe, és la d'un fill o la d'un súbdit.
    • Santi Torres
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Dues qüestions, prou importants, viuen els dexebles del relat d’avui: El desconcert i la pena pel futur que preveu Jesús, i la inseguretat davant les explicacions que demanen els cobradors dels impostos.
    • Davant el desconcert, la inseguretat, el temor … Jesús oposa sempre una gran confiança. Tranquils, sou fills de Déu. Confieu. No passarà res que Ell no sàpiga. Actueu amb responsabilitat, llibertat i confiança. Aquell dia Jesús diu als seus deixebles: No cal ni desesperar-se, ni empetitir-se.
    • I això mateix és el que Jesús diu als deixebles del 2019. Recordeu que sou fills de Déu. I això és el millor que us podia passar!!! Confiança, responsablitat, i... endavant!!
    • Josep Miquel Esteban.

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús