User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Mateu 16,24-28

Paraula de Déu

Jesús va dir als seus deixebles:
- Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l'home a canvi de la seva vida? Perquè el Fill de l'home ha de venir amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seves obres. Us asseguro que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Fill de l'home venint en el seu Regne.

 

Mateu 16,24-28
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Celebrem avui l’aniversari de la consagració l’any 1586 de la Basílica de santa Maria la Major a Roma; segons la tradició una nevada a ple estiu va indicar on s’havia d’edificar aquesta Basílica dedicada a la Mare de Déu. Per entendre les paraules de l’evangeli d’avui del guanyar i perdre la vida, d’agafar la creu, de deixar-ho tot pel Senyor cal tenir present la paràbola de l’home que descobreix un tresor amagat en un camp. Ell vol aquell tresor sigui com sigui i per a això cal comprar el camp. Es vendrà el patrimoni, ho deixarà tot, per tal de reunir els diners necessaris per comprar-lo. Els qui el veuen i no coneixen el secret de la seva actuació el prenen per boig, que malgasta la vida, que llença les arrels de la seva existència. Ell, en canvi, no ven per perdre, ben al contrari, ven per adquirir el tresor amagat. Podríem acabar preguntant-nos: és Jesús el nostre gran tresor, i per estar amb Ell estem disposats a deixar-ho tot? O com aquell xicot de l’evangeli, ens en anem tristos, sense seguir Jesús de prop, perquè no volem renunciar a la nostra riquesa d’aquest món? Quin lloc ocupa Jesús en la nostra jerarquia de valors?
    • Lluís Victori sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • • El patiment, la creu no tenen valor per si mateixos. • El patiment, el dolor, la malaltia no són bons. L’evangeli ens compromet a lluitar en contra d’això. • El que sí que és bo és el seguiment de Jesús. • El seguiment sincer i coherent de Jesús segur que comportarà patiment, incomprensió, dolor, persecució, etc. • No és bo el patiment. És bo el seguiment tot assumint les seves conseqüències, siguin quines siguin. • Ara podem comprendre el que vol dir: “qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però qui la perdi per mi, la retrobarà”. • Que comprenguem, Senyor, aquest gran misteri. Xavier Rodríguez, sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Com és que, sabent de memòria aquest text, ens entossudim a cercar la glòria del món? Com és que, havent contemplat la vida de Jesús, encara vulguem fugir de l'estil de vida que Ell va viure fins a la fi? Hem vist escrites aquestes ratlles en postals amb paisatges bucòlics, plens de flors i cascades d'aigua meravelloses, i ens hem oblidat que és un text molt incisiu i que colpeix els nostres cors. Fins a quin punt ens busquem a nosaltres mateixos i no al Senyor a les nostres vides? Et proposo fer una estona de silenci i, davant del Senyor, imaginar-te com Ell et diu aquestes coses, anomenant-te pel teu nom. Que el Senyor ens concedeixi el do del veritable seguiment. Enric Puiggrós, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • A cops em sembla que no sé gaire què es una cosa o una altra. Salvar la vida? Perdre-la? Trobar-la? ...Jo mateix m'embolico i em deixo embolicar encara més si faig oïda a propostes i propaganda que m'envolta. Triomfar? Ser ben vist? Tenir la darrera versió de ... Evadir-me ...
    • El que vull és viure. Viure. Res més. I res menys. Senzillament viure. Sense haver d'escalar posicions. Ni exhibir els meus trofeus, ni haver d'escapolir-me. Vull viure amb sentit. Amb llibertat. Amb veritat i de veritat. Autènticament. Que no se m'escapi la vida. I sense haver d'amagar res. I escolto Jesús que diu "qui vulgui venir amb mi... carregui la seva creu i em segueixi" ... que visqui com jo.
    • I m'adono que, de fet, surto de l'embolic quan escolto Jesús i li faig cas.
    • Josemi Esteban, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Sembla una contradicció –i la nostra vida n’és plena!-: l’estela que Jesús deixa en l’encontre amb les persones del seu temps és d’alliberament, doncs alleugereix el sofriment –el físic i l’emocional- i els mostra la tendresa d’un Déu-Pare que ens embolcalla amb el seu amor incondicional. Com no quedar fascinat amb aquest rostre de Déu? Qui no voldria ser deixeble d’aquest Mestre?
    • Però, com és que seguir-lo implicarà prendre la creu? No vol alliberar-nos del sofriment? El Regne de Déu porta massa novetat.
    • Guanyar implica perdre. Em pregunto avui què significa per mi “salvar la vida”... i trobo una possible –i genial- resposta a la primera lectura d’avui, del llibre del Deuteronomi: desvetllar la sensibilitat adormida, la capacitat de sorprendre’m, que em permet relacionar-me amb Déu i els germans de manera original, nova, personal, directa, compromesa, sensible, justa... que implicarà la meva vida fins el punt de donar-la. No pas per bogeria, no per ingenuïtat, ni fanatisme, ni desesperació... sinó per un ordre nou que regeix el món: la justícia, la fraternitat, la llibertat, l’amor infinit de Déu, l’amor entre tota la humanitat.
    • Paloma Aragüe Calle
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Actitud: Reconèixer Jesús com a principi i fi de la vida.
    • Petició: Que per a mi Jesús sigui Algú real en qui em recolzo.
    • Només seguint Crist saben els Cristians a qui s'han confiat. El coneixement de Crist no es construeix ni es transmet primàriament en el concepte, en les idees, sinó en aquesta història de seguiment, suport. Els deixebles de Jesús van saber de qui és Jesús, compartint la seva vida i els valors amb que la va viure. Dues condicions:
    • 1. Negar-se a si mateix. Negar-se a si mateix no és negar ni el que un té ni el que un és, sinó que és negar-se a si mateix com a origen: tot el que tinc i sóc ho he rebut, se m'ha donat amb la vida, les capacitats, ocasions ... Si tot ho he rebut de Déu a través de les mediacions i de la història, he de donar-ho tot: no se m'ha donat per a mi simplement, sinó perquè ho converteixi en relació i servei als altres. Ni sóc el meu origen ni sóc la meva finalitat. Quin sentit dono a la meva vida?
    • 2. Prendre la creu. Per als profetes, per a l'Apocalipsi, la creu no és signe de mortificació sinó signe de pertinença: "Però a cap dels marcats amb la TAU el toqueu" (Ezequiel 9; Apocalipsi 7,3.13.16; 1,1). La lletra hebrea TAU en passar al grec és la nostra T, que té forma de creu. Per això podem traduir: "Però a cap dels marcats amb la CREU el toqueu."
    • Resumint: Negar-se a si mateix: reconèixer en Déu el nostre origen. Prendre la creu: acollir la meva pertinença a Jesús. Trobar en Déu, en Crist, en el servei als altres, el sentit de la nostra vida. És el que hem de demanar en l'alegria i l'acció de gràcies.
    • Jaime Roig sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • “Qui vulgui ...”
    • Jesús sempre posa la llibertat per davant. Mai obliga a res. Seguir-lo és una opció presa lliurement. Des de la meva lliure decisió. I, des d’aquesta decisió, m’hi entrego. Sencerament.
    • Certament, vull viure i entendre la vida con Ell. ¿Guanyar? ¿Perdre? ¿Des d’on m’ho plantejo? Si el que vull és seguir Jesús (que la meva vida sigui viure-amb-Ell) tot el que no sigui a l’estil de Jesús, la veritat, importa poc. No m’amoïna gaire. Encara que alguns diguin, potser, allò de “tu t’ho perds”.
    • Josep Miquel Esteban sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • La plenitud de vida que ens regala l’Evangeli és una plenitud paradoxal que es conjuga en oposicions: perdre per guanyar i negar-se a si mateix per salvar la vida. També la crida de Jesús ens situa en una nova manera de comprendre guanys i recompenses.
    • Si les teories econòmiques i socials ens mouen, amb els seus discursos, cap a una salvació solitària fonamentada en l’abundor econòmica i material, el missatge ple de vida de Jesús ens porta a comprendre que disminucions i despullaments es converteixen en camí de felicitat i plenitud. Si el nostre instint més humà ens porta a assegurar la nostra vida, Jesús ens convida a una confiança radical en el seu Amor que ens cuida i guarda.
    • “Rescatar la nostra vida”, obrir-la a la possibilitat de la pau, de l’alegria, de la justícia, de l’Amor no és qüestió de força o de punys, sinó de disposar-se per rebre el do que se’ns regala gratuïtament. Hi ha un Amor que ens acompanya i que ens transforma. Aquest Amor ens mostrarà el camí d’un Regne que té el gust de la Pasqua.
    • Patrícia Hevia Colomar rscj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús