Paraula de Déu
Això diu el Senyor:
Jo la seduiré,
la portaré al desert
i li parlaré al cor.
Allà em correspondrà
com quan era jove,
quan pujà del país d'Egipte.
Et prendré com a esposa per sempre,
et prendré com a esposa
i pagaré per tu bondat i justícia,
amor i misericòrdia.
Et prendré com a esposa
pagant un preu de fidelitat.
Així coneixeràs qui és el Senyor.
Osees 2,16.17b-18.21-22
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- Sentim el desig del Senyor per cadascun de nosaltres que es manifesta, des del principi, en engendrar la nostra vida amb el seu amor, com oli que encén la nostra torxa, per fer lluminós el camí de trobada amb Ell.
- Obrim el cor a la seva seducció, en el silenci de la pregària i en totes les persones, coses i situacions de la vida i en l’escolta atenta i il·lusionada, des del cor, deixem que les seves paraules vagin enamorant el nostre cor engrandint l’atracció vers Ell.
- El Senyor ens vol esposar; vol donar-se, per sempre; Ell tot, es deleix per la nostra diversitat, sorgida de la seva mà, per estrènyer la nostra relació amorosa.
- Emocionem-nos pel que pagarà per prendre’ns com esposa: bondat i justícia, amor i misericòrdia i, fidelitat per sempre malgrat que no sapiguem correspondre’l.
- Demanem que amb l’oli que el Senyor va dipositant en el nostre cor mantinguem sempre la torxa ardent per anar coneixent qui és el Senyor.
- Mercè Almirall
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- I grow in relationship with God in my prayer. God sees my desire to seek out these times of prayer and recognises what is in my heart. In these quiet moments I come to know God and to know myself in relation to God. Help me, Lord, not to wait for some far-off day when things are quieter or better, but to respond now to your invitation to receive love, hope and life.
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- Being always ready is not about activity, preparing and doing more. We make ourselves ready by recognising how God is at work. My time of prayer helps me to notice what God is doing so that I am poised to respond to God’s invitation at any time. I give God this time of prayer now. I resist the urge to rush off to do something else – even something I think good - so that I might do something better.
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- Quina diferència tan gran hi ha entre el naixement i la mort del Baptista. L’evangeli ens diu que, quan la gent va conèixer les meravelles que Déu havia fet en la família de Joan, “un gran respecte s'apoderà de tots els veïns. La gent parlava d'aquestes coses per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: ‘Què serà aquest infant?’” I el final de la vida d’aquest infant, ja adult, l’acabem d’escoltar: assassinat en l’obscuritat d’una presó i el seu cap, posat en una safata, és el preuat regal d’una ballarina a una adúltera, amb el consentiment del rei, en una nit de vi i de disbauxa. Joan ja no tornarà a parlar; la seva veu deixarà de ser molesta per a Herodes i per a la seva amant incestuosa.
- I com expliquem aquest canvi? Ell mateix un dia, estant en la plenitud de la popularitat ens ho va dir: “Convé que Ell creixi i jo disminueixi”. La seva tasca consistia en senyalar-nos el Messies, Crist, la Paraula de Déu. Joan era l’home de la llum, portava la llum, però no era la seva pròpia llum; era una llum reflectida. Joan és com la lluna i quan Jesús, el sol, començà a predicar, la lluna comença a declinar. Joan era llum, però no llum pròpia, era veu, però no era la Paraula.
- A mi la figura del Baptista em recorda el misteri de l’Església; existeix per ser la veu de l’Espòs, que és la Paraula. I l’Església ha d’anunciar amb valentia aquesta Paraula fins al martiri, com Joan, en mans dels poderosos d’aquest món. L’Església i tots nosaltres que la formem, participem del misteri de la lluna: tenim la llum de Crist, però hem de desaparèixer discretament perquè Ell brilli amb tot el seu esplendor en el cor de tots els homes i dones de bona voluntat.
- Lluís Victori sj
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- A tots ens agrada anar de festa.
- Tots ens sentim reconeguts quan ens conviden, sobretot si és d’una manera personal.
- Jesús ens convida a la festa del Regne i ho fa d’una manera molt personal.
- Ens sentim afalagats pel fet que es compti amb nosaltres per a la festa del Regne.
- Què ens deu passar en el nostre interior que ens costa tant de preparar-nos com cal, proveir-nos d’oli, per a la festa?
- L’espera és llarga i dura com la vida mateixa. Sovint el camí ens cansa i ens fa perdre l’esperança.
- Cal mantenir l’esperança, llànties enceses i oli de reserva, malgrat la duresa del camí.
- Quan ens sorprengui el moment esclatant de la festa cal estar joiosament preparats.
- L’entrada a la festa no s’improvisa. Cal un constant i quotidià “estar en forma” per tal de descobrir l’inici de la festa i poder entrar amb joia i agraïment.
- Aquest “bagatge personal”, adquirit dia a dia, pas a pas, esforç rere esforç, ni que es vulgui, no es pot intercanviar. És tant personal i intransferible com algunes de les coses importants de l’existència. El néixer, la salut, el casar-se, el morir, etc.
- Donem-li gràcies a Jesús per haver-nos convidat. Per haver comptat amb nosaltres.
- Demanem-li confiança i “seny cristià”.
- Xavier Rodríguez sj
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- Jesús ens exhorta a la confiança. Hauríem de llegir i rellegir aquest text en uns temps on tot sembla trontollar: la vida, la feina, les relacions, les creences... Davant d'aquesta situació qui més qui menys busca seguretats. Uns la posen en els diners, altres en aconseguir una posició respectable, altres remenen en la nostàlgia del passat per aferrar-s'hi...
- Jesús però apel•la a una confiança diferent: la confiança en el Pare, la confiança de fills. Algú pot dir que és una confiança molt dèbil... Però ho és, realment? No hi ha pas res més fort que la confiança dels fills cap als seus pares. Recuperar aquesta confiança és recuperar també la nostra dignitat, la nostra llibertat... «No tingueu por...»
- Aferrats a Ell només a Ell, reconeixent-lo davant els homes, reconeixent d'on ens ve la força, la vida... TOT. Sense deixar-nos vèncer per temptacions de confiances aparents, aquelles que ens donen els ídols i que en el fons són fum i res més.
- Santi Torres
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- Potser tradicionalment hem tingut la tendència de veure aquest text amb més negativitat que altre cosa; ens hem fixat més en la mort i el càstig que en el que té de VIDA (en majúscules).
- El que destaca és l’alegria de l’arribada de l’Espòs i ens invita a viure l’espera del Regne fent llum al nostre entorn, això és servint i estimant.
- Senyor, que no perdem l’oli de la disponibilitat pel camí, que restem fidels i desperts, que ens trobis avançant sense pausa dia rere dia amb les nostres torxes (tot i que petites i humils) ben enceses.
- Pilar Sturla
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- Mateu escriu aquestes paraules per a la comunitat cristiana i els seus membres en el temps de l'espera, que és quan es manifesten els dos tipus de servidors (amb seny i sense seny).
- El temps de l'espera no és un temps cronològic, sinó l'espai en què cadascú ha d’assumir les seves responsabilitats.
- En aquest relat de Mateu, se'ns exhorta i anima a “vetllar”.
- VETLLAR vol dir "estar preparat", situar-se davant de Déu, afrontar els esdeveniments, assumir responsabilitats, aprendre a afrontar la mort,…
- Cal pensar la vida com a preparació per a una trobada llargament esperada, intensament volguda, amorosament desitjada.
- Llavors, en aquesta lectura se’ns formula la següent qüestió: Pot un cristià confessar Jesucrist amb una vida apagada, buida del seu esperit i la seva veritat? Es pot esperar Jesús amb els «llums apagats»? Jesús pot trigar a venir però, per això hem de retardar la nostra conversió?
- Emili Reimat
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- A la nostra meditació en primer lloc podem imaginar el mapa d’Europa, ja que Edith Stein és la patrona del nostre continent. Mirant la silueta europea ens fixem en el mar mediterrani, bell, abraçada de cultures i avui camp d’extermini, com ho van ser en altres temps els camps nazis. Surt la noticia de tants ofegats/es i en general callem per molt que en el nostre cor hi ha una revolta a favor de les víctimes.
- Què significa la vida de la patrona d’Europa? Recerca, deixar-se trobar per Jesús, bateig, vida nova, Carmel, caps de concentració i extermini. La litúrgia d’avui és nupcial, tant en les promeses que tan bellament expressa Osees com en el convit del que van participar aquelles noies assenyades.
- Tenim la promesa de l’Amor del Senyor ja en els nostres cors, i sabem que més enllà es convertirà en abraçada definitiva. Mentrestant tinguem les torxes enceses amb bona previsió de combustible perquè la nit pot ser llarga. Sabem que Ell vindrà, i ens farà entrar. Ara, en vetlla activa, preguem, i actuem, per i en contra de tants camps de concentració del nostra continent que necessita urgentment un canvi de cor. Comencem avui, si us plau.
- Jesús Renau sj
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- “M’ha enviat a anunciar l’Evangeli, sense recórrer a un llenguatge de savis.”
- L’anunci de l’Evangeli, de la Bona Notícia, és com una llavor, sovint petita, que es va escampant, silenciosament, sense fer-se notar… Sovint hi ajuda una mica de vent…, o el vol de qualsevol petit insecte…
- L’anunci de l’Evangeli, de la Bona Notícia està fet de gestos senzills, sovint quotidians, gestos d’escoltar…, d’acollir…, de perdonar..., de lluitar…, de resistir..., de somriure… Sovint m’hi ajuda la meva comunitat, el meu grup de fe, aquella amistat…
- I m’adono que de mica en mica, sense soroll.., van apareixent nous estils de vida, noves maneres de fer, de relacionar-se…
- Oi que un llenguatge de savis seria fins i tot incongruent?
- Com és el meu llenguatge d’anunciador de l’Evangeli?
- Josefina Villà rjm
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- La història que explica Jesús és deliciosa, però inquietant alhora. Conté unes frases que veritablement fan encendre tots els nostres llums d’alerta: “I la porta quedà tancada”, ”Us asseguro que no us conec”.
- Qui de nosaltres no ha fet seves les paraules: “Senyor, Senyor, obre’ns!
- I qui de nosaltres no ha sentit que era ben cert el “Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora”.
- Una realitat dura, sentenciada, un prec del cor i un avís per ajudar-nos. Vet aquí la paràbola, la petita història que ens fa recordar Llàtzer i el ric Epuló.
- Potser la clau és aquest: “L’espòs és aquí”. Qui no voldrà rebre’l? Qui passarà de llarg? L’espòs és la unió, és el camí en comú, és ser dos vivint una vida. El “ja mai més no estarem sols” del nen que acabava de descobrir Déu.
- Ara la història es fa suau i ablaneix el cor. Si Ell és aquí fes-te proïsme dels qui et surten pels teus viaranys, algú te’ls porta, atura’t i escolta’ls, torna’ls la paraula que et diuen bescanviada en amor. Potser és el teu veí, potser és el teu germà, potser la dona gran que has conegut, potser l’infant, el net que ha arribat, potser la teva amiga, potser el teu company, potser un desconegut que un dia t’ha parlat... Simfonia de veus que t’envia l’espòs, escollides o no, volguts o no.
- Ara, clar, perquè tot això passi, com que ens pot venir son i caure adormits, caldrà que algú faci el clam: l’espòs ha arribat, sortiu a rebre’l! Beneïts mitjancers. Quanta feina apassionant si algú sent que l’espòs hi és, que potser tarda, però sempre arriba. Preparem el cor!
- M. Lluïsa Geronès Estrada