User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Mateu 25, 14-30

Paraula de Déu

Jesús va dir als seus deixebles aquesta paràbola:
Un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un, a cadascú segons la seva capacitat, i després se'n va anar.
Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.
Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:
- Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més.
L'amo li va dir:
- Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:
- Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més.
L'amo li va dir:
- Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:
- Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.
Però l'amo li va respondre:
- Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Mateu 25, 14-30
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • El primer que ens diu aquesta paràbola és que l’amo és el Senyor, que cadascú de nosaltres és l’administrador i que els talents són les qualitats de tot tipus que Déu ens ha donat i de les ocasions que hem tingut a la nostra vida per fer fructificar aquests talents, per fer un món més d’acord amb la voluntat del nostre Pare. I en acabar el nostre peregrinar per aquest món tots haurem de donar compte de la nostra administració. I quin criteri tindrà el Senyor? El qui tingui més guanys? Doncs no: el criteri serà la il·lusió i l’esforç que hàgim posat en fer rendir el màxim els talents que Déu ens ha anat posant a les nostres mans al llarg de la nostra vida. El que en guanya cinc té la mateixa felicitació que el que en guanya dos, perquè ja ens ha dit l’evangelista que no tots tenien les “mateixes possibilitats”, no tots havien rebut els mateixos talents. Però tots dos s’hi havien esforçat el mateix; per això tots dos “entren al goig del seu Senyor”. Pensem ara en el tercer; aquest home no ha robat: torna el que li van deixar en dipòsit; però no ha fer rendir el que l’amo li havia donat. Ha enterrat els talents i no han fructificat; ni tan sols s’ha pres la molèstia de dur-los al banc; no s’ha esforçat i per aquest motiu rep la reprensió del seu amo.
    • I ara ve la pregunta que ens hem de fer tots: quan ens imaginem el moment en que cadascú de nosaltres rendirem comptes a Déu, pensem en el nostre Pare del cel, el Pare bo que ens espera per comentar amb il·lusió els nostres moments brillants i no tan brillants que hem anat tenint a la nostra vida i que ens rep somrient perquè hem arribat i ens fa entrar al goig etern? O potser pensem en una persona freda que llibreta en mà anirà repassant un per un tots els moments de la nostra vida i al final farà les sumes corresponents i, si surt positiu, ens obrirà la porta i, si surt negatiu, ens enviarà a l’infern, amb una cara inexpressiva, sense manifestar cap mena de sentiment?
    • Si ens trobéssim més o menys en el segon grup, reaccionem tot seguit i pensem que Déu és el pare bo que li sap greu quan algú no vol entrar al seu goig (Ell no treu ningú de casa, som nosaltres, si per cas, que no volem entrar). La paràbola dels talents i del judici final no es pot separar de la paràbola del pare que rep el seu fill que torna a casa perquè té gana i, malgrat tot, l’abraça, li posa el vestit nou, l’anell i les sandàlies i li ofereix una gran festa.
    • Luís Victori sj
    • Pots obrir la icona de l'evangeli, copiant l'enllaç al navegador: https://onx.la/15a66
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Molt sovint comencem les celebracions de les Eucaristies amb aquella pregària penitencial que diu: jo confesso a Déu totpoderós i a vosaltres germans, que he pecat per culpa meva de pensament, paraula, obra i omissió...
    • La paràbola dels talents ens remarca l’oblidat tema de l’omissió.
    • A cops, quan pensem de què ens hem de penedir, diem: aquest pecat no l’he fet, i aquell tampoc, i allò de més enllà tampoc. Tot està correcte, no he fet res.
    • ¡¡I tant que n’ha de fer de coses un bon cristià!! I moltes!
    • “Qui sap fer el bé i no el fa, peca”, diu Sant Jaume.
    • Ens han educat massa ensenyant-nos allò que és dolent per tal d’evitar-ho i de no fer-ho. Sovint, amb això, queda tranquil•la la nostra consciència.
    • Però cal fer el bé que està al nostre abast. Cal fer productives les qualitats positives, els talents que hem rebut. Som administradors del do de Déu, som instruments de Déu.
    • Perquè el món vagi malament, només cal que les bones persones no facin res, (Edmund Burke).
    • Xavier Rodríguez sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Fa un temps vaig poder conèixer Kër Taize a Dakar, una petita fraternitat que la comunitat de Taize té a la capital del Senegal. Allà des de fa temps, els germans impulsen un projecte de formació on joves formen a joves de menor edat, que en el futur esdevindran formadors d’altres, i així fer taca d’oli cada vegada més gran.
    • El germà que ho porta, un català, explicava com al principi els joves es limitaven a ensenyar allò que havien après, i així el coneixement passava d’uns a altres però no creixia. És per això que es van inventar l’Ak benn que ara dóna nom a l’associació i que vol dir en llengua wolof “un pas més”: jo t’ensenyo però tu has d’ensenyar a l’altre alguna cosa més que la que jo t’he ensenyat, i així el coneixement no para de créixer.
    • Amb la paràbola dels talents passa una cosa semblant. Si ens limitem a conservar-los per poder retornar just el que hem rebut no farem pas content al Senyor. Ell vol que disposem dels nostres talents perquè donin el màxim de fruit. Els cristians i les comunitats cristianes serien realment llocs de molta vida, de molta creativitat i de molt fruit si arribéssim a copsar el sentit de la paràbola. Ja ho sabem Ak benn!!
    • Santi Torres
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Cadascú de nosaltres ha rebut un paquet de dons “personals i intransferibles”. És la “riquesa i originalitat” que ens fa “únics i irrepetibles”. Ser conscient d’allò que gratuïtament se m’ha donat, anar-ho descobrint cada dia, expressar-ho, i donar-ne les gràcies, m’ajudarà a anar trobant joiosament el sentit de la meva vida.
    • Senyor, “no permeteu que caigui en la temptació” de comparar-me amb ningú, de la por que em desfigura la realitat i em paralitza per actuar amb llibertat. Que mai arraconi les meves capacitats. Ajuda’m a conrear-les i posar-les al servei del teu Regne. M. Josefa Villà, rjm
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • • Herodes respectava Joan perquè sabia que era un home de Déu. L'escoltava, quedava perplex i meditava tot el que li sentia dir. A l'hora de la veritat, però, la seva vida era ben diferent al que sovint meditava i es proposava.• A tu no et passa quelcom de semblant? Dins teu, no hi ha un petit Herodes?. M'agraden i respecto les coses de Déu.. Trec profit quan medito, reflexiono i prego sobre el que em diuen persones profundes i espirituals.. Però també m'agrada quedar bé amb tothom, ni que hagi de claudicar, sovint, respecte de coses o principis fonamentals.. Amb freqüència les circumstàncies em fan actuar de manera contradictòria amb el que sento, crec i penso.. Potser em deixo arrossegar per la sensualitat, ni que sigui subtilment, i, sense, adonar-me'n, vaig quedant progressivament atrapat.• Què hauries de fer per tal de ser lliure i alliberador com Joan Baptista i tants d'altres profetes antics i actuals?• Per què no li demanes avui al Senyor el do de l'honestedat, de la coherència i de la fidelitat? És possible que així tu també puguis ajudar als altres com un veritable profeta dels nostres temps.Xavier Rodríguez, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • 1) ¿Qui som els qui avui preguem amb aquest text de Pau? Ben segur, entre nosaltres hi ha gent molt diferent. Però ens uneix una cosa: el desig de conèixer Déu. Això ens iguala a tots. Tots som alumnes de primària en l'escola del coneixement de Déu. 2) Oferim-li a Déu aquest desig. És la única cosa que tenim. Ara no serveixen ni els títols, ni la bona família, ni les influències. Déu no vol altra cosa que el nostre desig despullat de tota la resta. Portem una bata blanca per estrenar i un plomer amb un llapis afilat. Res més.3) Esperem asseguts en el nostre pupitre que arribi el mestre. De cop la porta s'obre i entra Jesucrist. Déu el presenta amb aquestes paraules: "Ell és la vostra saviesa, la vostra justícia, la vostra santificació i la vostra redempció. Escolteu-lo i sereu transformats."4) Aleshores nosaltres ens aixequem i diem a una sola veu: "Senyor que us conegui, perquè si us conec us estimaré. Senyor que us estimi, perquè si us estimo us seguiré."Marc Vilarasau, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Sovint passa que m'és més fàcil queixar-me que posar-me en marxa. Aquest món no va!! Com pot ser que ... ? Que n'és de difícil... tot !!! I resulta que Tu, Senyor, ¿confiat? ¿ingenu? ¿murri? Ens dius -em dius!!- "Té, et confio el món. A les teves mans queda." I segueixo queixant-me, retornant-te "la responsabilitat" Em cal escoltar, ben escoltat, quin és l'encàrrec. Em cal sentir amb les oïdes, amb el cor i amb les mans que em demanes que faci el que pugui. Tot el que pugui. Tant com pugui. Sempre que pugui. Ni més ni menys. Posar tot de la meva part. Sense evadir-me ni arronsar-me. Posar-me en marxa. El que vols és que sigui fidel en allò petit. Allà on sóc. En el que puc. Tu fas la resta. Josemi Esteban, sj.
    • Som a punt de començar una etapa. Tenim davant un curs per estrenar. Una tasca a fer.Hi som cridats i se'ns fa confiança.Acolliré els bens que se'm confien. En sóc responsable de l'administració:Quins són per mi aquests béns?Com organitzaré la meva activitat?..., les meves relacions?..., lleure...?, espai per la gratuïtat...?.Quines seran les prioritats? Els valors que em mouran?M. Josefa Villà rjm
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • "Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent." Tothom té talent per alguna cosa. Són un regal de Déu; no els amaguem per desídia, per por a què diran o a exposar-nos. Els nostres talents són les nostres eines per donar fruit, per transformar el nostre entorn.
    • “Al qui no té, li prendran fins i tot allò que li queda”. Al qui no té generositat ni ganes de treballar, efectivament serà poc el que rebi, en tots els sentits.
    • Quins són els meus talents? Estan treballant, creant, per a Déu i els germans? Luis Muñoz sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • “Segons la capacitat de cadascú”. Això diu Jesús a la paràbola. I l’ésser humà continua amb el costum de mirar al seu voltant i comparar-se.
    • Tan de bo comprenguéssim que el que Déu vol és que ens comportem humilment amb Ell (Mi 6, 8). Déu ens convida a donar el bo i millor, que pot ser tindrà una projecció externa, però el camí és cap endins: “segons la capacitat de cadascú”, camí de creixement interior, profund, que ens va portant –molt a poc a poc- vers la plenitud, eixampla el nostre ésser i el va estirant, el fa créixer...
    • Les riqueses –els milions- Déu els dóna com vol, ens coneix prou bé, sap de tota la nostra capacitat.
    • Arrisquem-nos, doncs, fugint de la mediocritat del poruc que només recull insatisfacció.
    • Les nostres capacitats son do de Déu. No tenim res a perdre, tot és seu: la vida, el temps, les riqueses... les nostres gerres de terrissa. I ens ha convidat a participar de la seva plenitud. “Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor”.
    • Paloma Aragüe Calle
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • “Segons la capacitat de cadascú”. Això diu Jesús a la paràbola. I l’ésser humà continua amb el costum de mirar al seu voltant i comparar-se.
    • Tant de bo comprenguéssim que el que Déu vol és que ens comportem humilment amb Ell (Mi 6, 8). Déu ens convida a donar el bo i millor, que potser tindrà una projecció externa, però el camí és cap endins: “segons la capacitat de cadascú”, camí de creixement interior, profund, que ens va portant –molt a poc a poc- vers la plenitud, eixampla el nostre ésser i el va estirant, el fa créixer...
    • Les riqueses –els milions- Déu els dóna com vol, ens coneix prou bé, sap de tota la nostra capacitat.
    • Arrisquem-nos, doncs, fugint de la mediocritat del poruc que només recull insatisfacció.
    • Les nostres capacitats son do de Déu. No tenim res a perdre, tot és seu: la vida, el temps, les riqueses... les nostres gerres de terrissa. I ens ha convidat a participar de la seva plenitud. “Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor”.
    • Paloma Aragüe Calle
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • “Els talents”: viure agosaradament
    • Un talent equival al salari de 15 anys de treball d’un obrer. Rebre, tant un, com dos, com cinc talents és tota una fortuna. El tercer personatge és poc agosarat, té por: la imatge que s’ha fet de Déu, el paralitza. Per això no vol assumir riscos i posa els talents en lloc segur per retornar-los “exactes” a l’amo. Malament rai aquesta “filosofia”.
    • Senyor avui t’hem de pregar que ens donis “gosadia” de la bona. Cada dia resem “vingui el teu Regne”: qui espera el teu adveniment cal que es desfaci de pors, estretors... de les mil “xorrades” que en paralitzen. Cal, com deia St. Ignasi a qui començava els Exercicis, “gran ànim i liberalitat”, assumir la pròpia responsabilitat, el risc... i deixar-nos de minúcies que ens treuen gosadia i llibertat.
    • Tu ets el Déu de la gosadia i no del cor esquifit. Fes el nostre cor com el teu, Senyor Jesús.
    • Francesc Riera i Figueras, sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Aquesta paràbola no és una historieta economicista, sinó que parla del Regne de Déu i de la nostra postura en el seguiment actiu de Jesús. El primer que podem considerar és com Déu ens dóna quelcom seu, com és la vida i amb ella una gran quantitat de gràcies i possibilitats. El que ens comunica no és fruit nostre sinó do d’Ell, participació del seu Ésser com a Déu Vivent que entra en la història humana. Som cridats a l’agraïment. Gràcies, Senyor por la vida i en ella tant i tant que hem rebut, gràcies.
    • A continuació podem considerar com Ell no ens ho dóna únicament perquè ho fruïm o ho reservem egoísticament, sinó perquè ho treballem segons les nostres possibilitats i qualitats. Ell espera que hi posem de la nostra part. És una crida que va adjunta al do, treballar! Ens valora, vol que el resultat també sigui nostre, com un pare que ajunta la seva mà a la petita mà del fill i va dibuixant conjuntament. El do d’Ell i el nostre treball faran un dibuix més complet. Gràcies, Senyor per fer-nos fills i col·laboradors.
    • El que no li agrada gens és que enterrem els dons i ens dediquem als nostres capricis o a la vagància. Bona paràbola per considerar quin sentit li estem donant a la nostra vida i com estem actuant. Demanem ajut al seu Esperit per col·laborar amb Ell i no tancar-nos en els nostres egoismes.
    • Jesús Renau sj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús