User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Mateu 18,21 -19,1

Paraula de Déu

Pere preguntà a Jesús:
- Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
Jesús li respon:
- No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:
- Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.
Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:
- Paga'm el que em deus.
El company se li va llançar als peus i li suplicava:
- Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.
Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. Ell va fer cridar aquell home i li digué:
- Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?
I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.

Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, se'n va anar de Galilea i arribà a la regió de Judea, a l'altra banda del Jordà.

 

Mateu 18,21 -19,1
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • El nostre Déu és, fonamentalment, un Déu de misericòrdia. Un Déu de perdó.
    • A nosaltres ens sembla, sovint, injust que Déu perdoni, fins i tot, a aquells que nosaltres considerem indignes del seu perdó.
    • Però Déu, malgrat això, continua oferint, essent i exercint misericòrdia.
    • Fins a quan i fins a quant? Fins a set vegades? O fins a setanta vegades set?...
    • ...Fins a sempre! Fins a sobrepassar el límit de la perfecció. Això és el que significa “setanta vegades set”. Per a la cultura semita el número set significa “la perfecció”. Setanta vegades set vol dir “fins més enllà de la perfecció”.
    • Estem cridats, per tant, a oferir, ser i exercir misericòrdia tal i com el nostre Déu ho fa.
    • Demanem-li a nostre Senyor que el nostre cor, sovint tan mesquí, s’eixampli per estimar i perdonar com el mateix Jesús ho fa.
    • Xavier Rodríguez sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Forgiveness is tough. I ask Jesus now in my prayer: ‘Why should I forgive?’ Let me listen to his reply: ‘Because you have been forgiven by God.’
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • I realise that I can hoard nothing I receive in prayer but see that every gift I receive is so that I might bless the world. God sends me to be a priestly person, bringing blessing to those around me. I take some time to grow in awareness of how God blesses me and consider how my hands are open both to receive and to give generously.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • El text de Mt d’avui és la cloenda del discurs de Jesús a la comunitat. No deixa de ser significatiu que dues terceres parts del discurs de Jesús a la comunitat se centren en el perdó. Això sol ja ens ha de fer reflexionar. L’església som una comunitat de perdonats i l’experiència del perdó ens agermana. Si ens sentim perdonats, acollits, acceptats, potser podrem valorar millor el que vol dir perdonar, acollir i acceptar els altres.
    • La paràbola d’avui és el que tanca el discurs de Jesús a la comunitat. El proppassat 19 de juny, en fer un comentari sobre el Pare Nostre ja dèiem que el perdó comunitari neix de l’experiència del perdó rebut. És l’ensenyament més pregon de la paràbola d’avui. El perdó en la nostra vida (social, familiar, laboral...) és una realitat que neix sovint del fet de ser perdonat. En el camí de la comunitat cristiana certament que l’arrel del perdó que s’ha de donar fins a setanta vegades set és el fet d’haver estat perdonats d’un deute impossible de ser-ne perdonat. El qui ens perdona és el Senyor, l’amo de la paràbola, però també el Senyor que presideix la comunitat (“On n’hi ha dos o tres reunits en el meu nom, allà hi sóc jo, enmig d’ells”, 18,20).
    • Oriol Tuñí sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • El perdó de les ofenses.
    • Pere pregunta a Jesús : “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci?”
    • Ben cert que hi ha moltes formes de perdonar. Si jo vaig pel carrer i, sense voler, dono un cop a una persona, li dic: ah, perdó; ha estat una distracció. Es una forma senzilla de demanar perdó. Ens costa poc.
    • Però hi ha situacions on el germà, o altra persona, ens causa una ofensa, ens ha deixat, potser, una ferida al cor. El perdonar costa més.
    • I ¿quantes vegades cal perdonar? Jesús, ens ho vol explicar ben clar. El cas del rei i el cas de l’oficial. Dues situacions on es dóna perdó i, la segona, en la que el deutor queda empresonat. Gran diferència!
    • Si hem vist en la pròpia vida com ens ha perdonat Déu, hem d’estar disposats sempre a fer el mateix, a trencar els límits, a deslligar. Si en la nostra comunitat veiem mancances, situacions difícils, demanem perdó al Senyor, perdonem-nos entre nosaltres.
    • Ma. Dolors Cesari
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Passar de la Llei del Talió (el ben conegut “ull per ull, dent per dent”), a la Llei de l’Amor, és un salt de plenitud. I només es pot fer des de l’experiència de reconèixer que som pecadors perdonats.
    • Sigui com sigui, Déu no deixa mai d’estimar. Mai! Doncs Ell mateix és Amor.
    • De ben segur que d’entre els nostres amics, en tenim algun de més excèntric, que viu al seu món i, tot i que ens faci anar una mica de bòlid amb la seva originalitat, el deixem fer i l’acollim tal com és, li perdonem tot. Per què... ai! és un amic! una persona estimada.
    • Del Déu que és Amor, rebem el perdó. I amb el meu germà, no és altra cosa que donar allò que he rebut primer: la meva debilitat (o fragilitat, com et soni més bé) rep la generositat de la bondat de Déu.
    • I en aquest cas, 70x7 no és igual a 490... el resultat és un altre tipus de càlcul... El perdó, és un dels fruits de l’amor.
    • Paloma Aragüe Calle
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • La pregunta de Pere a Jesús posa de relleu l’actitud d’un home segur de la seva rectitud que es mostra generós amb el perdó per les injustícies que li faran els altres, els pecadors; estava disposat a perdonar-los fins a set vegades. I Jesús no en tenia prou; buscava per cap de la seva Església una persona que sabés perdonar sempre, precisament perquè també ella es sentia pecadora i perdonada sempre per Déu Pare. I d’aquí neixen tots els passos que el Senyor dóna per transformar el cor de Pere. El dijous sant, durant el sopar, Jesús els anuncia que tots el negaran; Pere li contesta: “Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort”. Jo sóc del que no et fallaran mai. Però Jesús li diu: “Pere, avui no haurà cantat el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes”. I afegeix: “I tu, quan t’hauràs penedit, enforteix els teus germans”. Al cap de poca estona, Pere el nega tres cops; passa Jesús presoner i mira Pere amb una mirada que no es pot expressar amb paraules humanes, plenes de perdó i d’amor profund; i Pere plora. Aquest plor de Pere ha aconseguit transformar el cor del cap de l’Església. Ara ja no és el just que es digna perdonar els seus germans pecadors; ara és el pecador que es sent perdonat per Déu i que, per tant, pot dir als seus germans que cal perdonar setanta vegades set perquè de veritat Déu ho fa així, que ell ho ha experimentat en el seu cor. I per això en un discurs després de la Pentecosta, Pere es dirigeix al poble i els diu: “Israelites, vosaltres vau negar el sant i demanàreu a Pilat que us indultés un assassí. Doncs bé, germans ja sé que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu què fèieu. Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos perquè siguin esborrats els vostres pecats”. Pere havia après per experiència que Déu perdona sempre el qui acudeix a Ell amb el cor penedit. L’experiència del perdó de Déu li permet repetir les paraules de Jesús a la creu: “Pare, perdoneu-los perquè no saben el que es fan”
    • Lluís Victori sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Es pot mesurar l’amor? Es pot calcular la seva intensitat o la seva força? Quan estimem a fons perdut, sense càlculs, l’amor brolla amb abundància. I el perdó és una de les expressions de l’amor i, de la mateixa manera, el perdó quan es regala no es mesura...
    • L’Evangeli ens presenta el dinamisme de l’amor-perdó: compadir-se, alliberar i perdonar. Aquesta és la seqüencia d’aquell rei amb el seu ministre i aquesta és la invitació que se’ns fa: mirar amb compassió, mirar amb veritat, reconèixer el mal rebut, però reconèixer també la feblesa i la limitació d’on brolla aquest mal; alliberar-se del mal rebut per tal que la vida no quedi bloquejada, per tal de no carregar amb la ferida com un pes que condicioni la nostra existència, i en el mateix desig de viure en llibertat desitjar-la també; i, finalment perdonar, reconciliar-se..., per recomençar de bell nou a caminar teixint la nostra història on el mal no tingui la darrera paraula.
    • El mot perdonar etimològicament vol dir “donar amb insistència, moltes vegades”. Així és l’amor que rebem, l’amor que ens sustenta... un Déu-Amor que se’ns dona amb insistència, un Amor que flueix sense fi... I si som estimats així, i si cada dia tenim a l’abast la Font d’on brolla aquest Amor, ¿no deixarem que aquest Amor viscut, tastat, rebut, pugui desplegar-se també en la nostra humil realitat? Gosem viure avui amb Amor.
    • Patrícia Hevia Colomar

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús