Paraula de Déu
Jesús va dir als seus deixebles aquest proverbi:
- ¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com li pots dir: "Germà, deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà.
Lluc 6, 39-42
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- És que un cec pot guiar un altre cec?
- Potser l'episodi de l'evangeli que avui ens proposa Lluc ens convida a reflexionar, una vegada més, sobre les relacions d'uns amb altres.
- Avui se'ns convida a posar la nostra atenció sobre un punt concret, un tipus molt comú de ceguesa. Aquesta ceguesa que prové d'estar atents als defectes i errors dels altres mentre que passem desapercebuts els nostres propis defectes.
- L'exemple que ens posa Jesús gairebé frega el grotesc, veure la brossa de pols a l'ull aliè, però no veure la biga de l'ull propi. Sembla desproporcionat però s'acosta molt a la realitat. Anar-se fixant en els defectes aliens és anar aixecant cortines opaques, que ens van tornant cecs.
- Cecs a les nostres pròpies misèries, amb el perill d'anar tapant i anar creient-nos millors que els altres. Jesús no dubta en dir-nos hipòcrites.
- Cecs als altres perquè això també ens porta, la qual cosa és molt més greu, a no veure la bondat dels altres, i en conseqüència a no reconèixer-los com germans en qui habita el Senyor.
- Joaquín Salord sj
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- Avui a l'Evangeli veiem Jesús alliçonant als deixebles. Coses de la vida diària. Situacions que només amb la reflexió i la pau al cor resulten evidents quan un hi és ficat. Cal estimat la veritat per reconèixer els altres, per ser just. Cal també humilitat. Essent avui la festa del nom de Maria, la mare de Jesús, podríem pensar el paper que ella va tenir en la formació moral i religiosa del seu fill Jesús. M'els imagino en diàleg... Recordo també la meva pròpia mare, les seves paraules, els seus gestos que em varen educar en l'amor al bé, a la veritat, a la justícia. Gràcies, Pare del cel, per la saviesa humana que és una participació de la vostra. Gràcies per la saviesa de les mares. Gràcies per Maria. La mare del vostre Fill i nostra. Oscar Breton, sj.
- Avui a l'Evangeli veiem Jesús alliçonant als deixebles. Coses de la vida diària. Situacions que només amb la reflexió i la pau al cor resulten evidents quan un hi és ficat. Cal estimat la veritat per reconèixer els altres, per ser just. Cal també humilitat. Essent avui la festa del nom de Maria, la mare de Jesús, podríem pensar el paper que ella va tenir en la formació moral i religiosa del seu fill Jesús. M'els imagino en diàleg... Recordo també la meva pròpia mare, les seves paraules, els seus gestos que em varen educar en l'amor al bé, a la veritat, a la justícia.Gràcies, Pare del cel, per la saviesa humana que és una participació de la vostra. Gràcies per la saviesa de les mares. Gràcies per Maria. La mare del vostre Fill i nostra.Oscar Breton, sj.
- Jesús em convida avui a fer una mica d'examen: Quan em trobo en conflicte amb algú, com actuo? ¿Com un deixeble de Jesús, o com tothom? Cal adonar-se de que sovint fem servir mesures diferents per jutjar-nos nosaltres i per jutjar els altres. Quan miro amb amor una altra persona, com afronto el conflicte? Cal reconèixer primer les pròpies limitacions, i després les de l'altre. Cal examinar primer la part que em toca del conflicte, i després la part de l'altre. Cal apaivagar el desig de triomfar sobre l'altre, i finalment jutjar la seva part del conflicte. És com si Jesús em digués: Tu, que et creus tan lúcid, podries ser tan cec com l'altre: podríeu caure tots dos en el mateix clot! Aquesta fina ironia va ajudant el deixeble de Jesús a deixar el món vell i a entrar més decididament en el Regne... Vingui a nosaltres el vostre Regne... El Regne és un do, que cal demanar-lo.Toni Riera, sj.
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- Guarda'm Déu meu, en tu trobo refugi. (Salm 16, 1b)
- Des d'aquesta actitud de confiança que canta el salm i tenint com a model Jesús, puc intentar identificar-me amb ell. L'acció de l'Esperit i el meu compromís faciliten entrar en una mena de dimensió mística del seguiment al Mestre. El seu testimoni de vida m'ensenya, d’ell n’aprenc. L'oració sedimenta els pòsits dels seus ensenyaments.
- Jesús no jutja persones, sí posa en evidència comportaments i actituds. Som nosaltres des d'una consciència crítica que ens sentim jutjats pel silenci bondadós del Pare.
- Jesús vol ajudar-nos -mitjançant paràboles- a corregir aquests mals hàbits. Amb freqüència, en lloc de mirar els aspectes positius de les coses o persones, estem acostumats a ressaltar els negatius; hi ha un sentiment de culpa en els nostres errors que ens costa acceptar-los, i habitualment ho amaguem o busquem responsables externs per eximir culpes.
- Jesús ens convida a mirar-nos a nosaltres, a desenvolupar un cor misericordiós, obert a la comprensió i a l'ajuda ... i així poder omplir el nostre entorn d'acceptació, de tendresa, de compassió ... Demanem tenir el cor del Mestre. Emilio Reimat
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- La Paraula de Déu avui ens invita a fer-nos deixebles de Jesús. No és un tema de “dit i fet” sinó que com va passar als mateixos apòstols, demana fer un camí, un procés en el seguiment de Jesús. Sant Pau avui en el text als Corintis ens ho mostra. Des de la seva sobtada conversió fins als anys de la predicació es va anar fent deixeble del Senyor, en temps de recolliment com a Damasc i en temps d’acció apostòlica com el que avui estem meditant.
- L’evangeli d’avui ens mostra també el mateix. Jesús va anar formant els seus deixebles. Jesús recorda la dita dels dos cecs que es volen guiar, i no diguem la famosa paràbola del que vol treure de l’ull de l’altre una petita brossa sense abans fer fora del seu una biga. Realment són imatges i paraules entenedores.
- Tots som cridats avui a l’alegria d’evangelitzar. Això demana anar-nos fent deixebles autèntic de Jesús. No s’hi val, nedar i guardar la roba, uns deixebles a mitges. La mediocritat no ajuda ni ens ajuda. Avui, doncs, que també fem memòria de Maria, preguem a Ella, autèntica i absolutament lleial al Senyor, que ens ajudi a donar-nos a la renovació a la que som cridats. També el salm, bell i profund, ens pot ajudar a viure intensament la nostra vocació de cristians i les ganes de fer present Jesús en el nostre món.
- Jesús Renau sj
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- “Treu la biga del teu ull”
- En general estem bastant cecs pel que respecta al coneixement de com som nosaltres mateixos, especialment quan es tracta de les nostres limitacions i defectes. Això sí, amb actitud paternalista i condescendent sempre estem disposats a indicar als altres els seus petits defectes, i a judicar-los i fins i tot condemnar-los per ells.
- Jesús torna a posar l’accent en aquesta feina que no s’acaba mai de l’autoconeixement i la pròpia vigilància i millora, abans de tractar de guiar de qualsevol manera els altres.
- Luis Muñoz sj
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- Jesús em convida avui a fer una mica d'examen: Quan em trobo en conflicte amb algú, com actuo? ¿Com un deixeble de Jesús, o com tothom? Cal adonar-se de que sovint fem servir mesures diferents per jutjar-nos nosaltres i per jutjar els altres. Quan miro amb amor una altra persona, com afronto el conflicte? Cal reconèixer primer les pròpies limitacions, i després les de l'altre. Cal examinar primer la part que em toca del conflicte, i després la part de l'altre. Cal apaivagar el desig de triomfar sobre l'altre, i finalment jutjar la seva part del conflicte. És com si Jesús em digués: Tu, que et creus tan lúcid, podries ser tan cec com l'altre: podríeu caure tots dos en el mateix clot! Aquesta fina ironia va ajudant el deixeble de Jesús a deixar el món vell i a entrar més decididament en el Regne... Vingui a nosaltres el vostre Regne... El Regne és un do, que cal demanar-lo.
- Toni Riera sj
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- Qui sóc jo per jutjar? Aquesta és una de les frases més conegudes del Papa Francesc.
- L'ésser humà des dels seus inicis, coneixedor del bé i del mal, ha desenvolupat una gran capacitat per jutjar. I la tendència més habitual és la de jutjar "els altres".
- Aquesta paràbola de Jesús -com sempre- ens qüestiona la manera de procedir. Jesús, bon coneixedor de les nostres limitacions i debilitats, se les pensa totes, ens posa a prova i ens presenta un "mirall" on observar el nostre ego ... I sí, sortim generalment malparats.
- Una de les eines que l'espiritualitat ignasiana ens proposa, és l'examen del dia. Bona ajuda per analitzar els nostres defectes de visió i millorar l'enfocament quan mirem als altres.
- La pregària i l'examen es complementen. Ben entrenats podem possiblement intuir i apropar-nos al que anomenem correcció fraterna, que és molt diferent del "jutjar", al que la paràbola d'avui fa referència.
- Emili Reimat
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- Realment sobta que Jesús tragués un tema com el d'avui en la societat tan difícil del seu temps, tan plena de greuges. Demanar a algú que no vegi la brossa del germà i que s'adoni de la biga que porta no és fàcil, i menys en certs contextos històrics o relacionals.
- Jesús convida a fer el salt, a mirar més enllà, sempre aquest més, més enllà. Si ens aturem en l'ull de l'altre no avançarem, ni nosaltres ni l'altre. Primer, viatge endins de la nostra pròpia humanitat, allà on sabem quin preu té l'autenticitat del que som, del que diem, aquest viatge perenne al fons d'un mateix per saber qui som, amb totes les nostres contradiccions, i poder-nos anar treballant; després, només després, podrem dir al germà: fem camí amb la teva brossa i veurem com pot marxar.
- Ai, quants mestratges es pretenen fer sense primer haver passat pels deures amargs de l'anàlisi de la pròpia experiència, primer i sempre primer, capbussar-se en un mateix, fer el viatge del coneixement propi, treballar-se incansablement i, només des d'aquí, amb tota la humilitat, gosar fer camí amb l'altre. Cada paraula d'acompanyament o simplement del nostre dia a dia familiar, o laboral, o relacional, hauria de ser mesurada sota aquest passatge. Vigilar els pensaments, els sentiments, els prejudicis. Jesús ens va donar un avís i una crossa amb la qual poder viure i acompanyar.
- M Lluïsa Geronès Estrada