User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Lluc 9, 1-6

Paraula de Déu

Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties. I els envià a anunciar el Regne de Déu i a curar els malalts. Els digué:
- No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits. Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. I si no us acullen, sortiu d'aquella població i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.
Ells se'n van anar i passaven per tots els pobles anunciant la bona nova i curant pertot arreu.

Lluc 9, 1-6
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Els Dotze enviats en missió: Des que els va cridar per a ésser pescadors d’homes (5,10) han estat al costat seu, companys del seu fer, dels seus ensenyaments. Els havia escollit (6,13) per participar en la seva missió, els havia donat a “conèixer els misteris del Regne” (8,10).
    • Hom pot imaginar que han compartit amb Jesús hores esplèndides d’amistat, conversa, àpats, esplai... Hores altes de goig, quan tot fa pensar que el Regne ja està arribant. I hores baixes de desolació, quan la tempesta sembla que porta la barca de l’Evangeli al naufragi total, i als fa dir “això s’ha acabat, la Bona Nova és inviable”. Un grup d’amics, d’íntims. Jesús, el gran pedagog, els ha anat formant tot al llarg d’aquest període d’evangeli que transcorre a Galilea.
    • El lector de l’any 80 sap que això Lluc ho diu dels “Dotze” històrics dels anys 30 i també dels “apòstols” dels anys 80 i de tots els temps. L’apòstol és sempre, i abans que res, un company, un íntim de Jesús.
    • Ara els envia a la missió. Els considera ja adults. Reben plens poders i participen de l’obra de Jesús. Seran ells qui faran de Crist, qui seran entre els homes la misericòrdia de Déu, l’any de gràcia, la llum pels cecs. Com Jesús, ells humanitzaran a tants infrahumans. Aquest breu fragment de sis versets de la missió dels Dotze, és com una mena d’assaig del llibre dels Fets dels Apòstols, situat enmig dels anys 30, en els dies de Jesús.
    • Aquests text, referit a la missió de l’any 30, està escrit des de l’experiència de la “missió” dels missioners dels anys 80, dels dies de Lluc. Ells, com Jesús i amb Jesús, han gaudit i patit per l’anunci de la Bona Nova en el seu moure’s pels difícils camins de l’Imperi Romà. Aquests predicadors itinerants es degueren de trobar molt consolats amb les paraules que la tradició recordava del Jesús històric sobre la missió.
    • Segurament que quan escoltem de llavis de Jesús aquestes paraules ens hi trobem molt gratament fotografiats. I ens n’alegrem, amb Jesús, amb els primers apòstols i amb els “servidors de la missió de Crist” de tots els temps.
    • Francesc Riera i Figueras, sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • L’evangeli d’avui ens recorda que la vida pública de Jesús fou una vida itinerant i que ensenyà als seus deixebles a viure també una vida itinerant, profundament marcada per la senzillesa. Una itinerància que acostava els deixebles a la gent, als que necessitaven una paraula de consol o ser alliberats de xacres i mals.
    • Massa sovint les nostres vides estan massa instal•lades, acomodades, on l’inesperat sembla que ja no hi té cabuda. Ho tenim tot ben calculat i mesurat. Ens fa por arriscar-nos per sortir de les nostres seguretats i anar a l’encontre de l’altre allà on ell o ella es troba. Però l’Esperit va allà on vol, no sap de càlculs, plans i assegurances.
    • Posar-se en camí, viure a la intempèrie, anar a l’encontre, trepitjar pols, no estar del tot segurs, dubtar, escoltar, fer costat, consolar, ... totes aquestes són actituds que caracteritzen aquells que encara avui volen seguir Jesús. Tan se val que alguns ens diguin que és una temeritat. Pau Vidal sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • • Aquesta missió dels Dotze és la mateixa que hem rebut nosaltres del mateix Senyor en tant que som els seus deixebles i amics, "fills i filles en el Fill". • Per poder treure dimonis (alliberar de tants tipus d'esclavatge a tants homes, dones i infants del nostre món) cal tenir "només" posada la confiança en el nostre Senyor i no tant en els mitjans que podem fer servir. • Poder i autoritat no són el mateix. El poder ve del Senyor, l'autoritat (que també ve d'Ell) dependrà de si creiem realment en el poder que hem rebut i així poder fer com Pere amb el paralític: "No tinc or ni plata però en nom de Jesús, aixeca't i camina...." Josep Maria Bullich, sj.
    • Enviats. Enviats al món. A aquest nostre món. A proclamar el Regne i a guarir. A anunciar i consolar. A obrir camí i acompanyar el pas cansat. Enviats a viure el Regne i rebre'l. Enviats. Cada dia. A fer el que Ell feia. I com Ell ho feia. Enviats a ser cristians. Testimonis de la seva vida i la seva presència. Perquè Ell hi és. En aquest món nostre. Avui. Josemi Esteban, sj.
    • Jesús concedeix poder i autoritat als dotze per treure els "dimonis del món" i predicar la bona noticia . No és el tipus de poder que estem acostumats a veure en el nostre entorn , que massa sovint va acompanyat de recursos materials i riquesa . Per tal d'exercir aquest poder que Jesús dona als seus deixebles i a nosaltres , cal ser austers i anar lleugers d'equipatge .El que Jesús ens confia és una tasca/missió "curativa" : estar presents i actius on es troben aquests dimonis(les situacions d'injustícia , la pobresa , la marginació ,la soledat,la desunió , la manca de tendresa...).Es tracta de predicar sobretot amb el testimoni del dia a dia ;al cap i la fi son les obres que donen sentit a les paraules .Des de el respecte més profund vers les persones , necessitem estar formats i preparats per al debat i la argumentació ja que tampoc podem llençar els nostres valors per la finestra . Aquest passatge ens parla de perseverar però també de ser forts .Diu Jesús :"I aquells que no us rebin , sortiu d'aquella població i espolseu-vos-en la pols dels peus..."Pilar Sturla
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Anunciar la bona nova del Regne és anunciar Jesús. És descentrar-se d’un mateix i fixar els ulls en Aquell que primer ens va estimar i ens va fer seus.
    • Anunciar Jesús és posar-se en un segon pla, darrera els focus, en mig de les bambolines. El perill és sentir-nos part del missatge i a la mateixa alçada que Aquell a qui anunciem. Voler aparèixer com Ell i amb Ell. I com Ell, ser aclamats i seguits.
    • Si no sabem ocupar el nostre lloc, confondrem i enganyarem els que ens escoltin i ens trairem a nosaltres mateixos. Perquè el nostre missatge és fugisser, i el veritable anunci, des dels inicis, és una promesa per sempre. Teresa Gomà, rscj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • És Jesús qui té la iniciativa. És Ell qui convoca, és Ell qui dóna “poder i autoritat”, és Ell qui envia… Primera característica, doncs, d’aquest ser deixebles de Jesús: la centralitat està en Ell i no pas en nosaltres, en la nostra subjectivitat o el nostre estat d’ànim. En una època de “selfies” l’evangeli d’avui ens recorda la necessitat de viure des-centrats en Ell.
    • I tot això per a què? Per anunciar el Regne de Déu i per curar malalts. Fan falta les dues coses, un anunci que sigui només paraules, però que no guareixi a aquells qui l’escolten, no és un anunci evangèlic. Ens cal també embenar i amorosir ferides, sobretot en un món on molta gent està tan ferida que ja desconfia de qualsevol paraula.
    • I com? Sobretot en pobresa i fent servir els mitjans més senzills. No tot s’hi val en aquesta missió d’anunciar el Regne. Contínuament ens cal recordar aquest fragment, no sigui que acabem posant en el centre els mitjans i no pas l’anunci.
    • L’Evangeli ens parla, doncs, de la nostra missió avui. Cal llegir-lo i pregar-lo amb atenció.
    • Santi Torres sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Intento ser seguidor de Jesús?
    • Per ser portador de la Bona Nova i així col•laborar en el seu projecte del regne de Déu, Jesús dóna una sèrie de recomanacions. En aquesta missió és primordial tenir cura d'un estil de vida. Aquest estil ha de ser itinerant i àgil; Jesús ens vol veure lliures i sense lligams; disponibles, sense instal•lar-se al benestar; confiant en la força de l'Evangeli.
    • Però, quantes vegades ens capfiquem amb interessos que no coincideixen amb el regne de Déu? Que necessitats estem de conversió!
    • Potser, l'important no sigui posar en marxa noves activitats i estratègies, sinó desprendre’ns de costums, estructures i servituds que ens impedeixen ser lliures, per encomanar l'essencial de l'Evangeli amb veritat i senzillesa.
    • Des d'aquesta pregària i amb humilitat podem ara demanar ser revestits "de la seva autoritat". Potser així és com possiblement podrem acompanyar, "curar" i "alliberar" des de la proximitat.
    • Emili Reimat
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • L’evangeli d’avui ens recorda que els dotze són, per damunt de tot, enviats, encara que el text d’avui no ho esmenta. És a dir, els dotze tenen una missió, una tasca, un objectiu de la seva vida i de la seva actuació. Quina és la missió dels dotze apòstols? No és només proclamar el Regne de Déu sinó també fer-lo present mitjançant les guaricions (cf. Lc 11,20). Els enviats de Jesús han de proclamar la presència d’un Regne que no solament és bona notícia de la misericòrdia i la bondat de Déu envers tothom sinó que també inclou les guaricions com a signe d’aquesta benvolença i amor. En aquest sentit, és un reflex de l’activitat de Jesús. No està de més recordar aquí que les guaricions, per a Lc, són veritables exorcismes que alliberen els humans de les servituds i les nafres que els afecten. El fragment d’avui remarca que el Regne és per a tothom, tot subratllant que els dotze anuncien la Bona Nova i curen malalts pertot arreu. L’abast universal del missatge de Jesús a Lc es fa palès un cop més en aquest fragment que Lc ha manllevat de Mc.
    • Oriol Tuñí sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Els Dotze són la nova família de Jesús. Amb ells, fossin realment dotze, o més, homes i també dones..., fa camí, comparteix la vida, somnis i projectes. Són ells els destinataris de les seves paraules més íntimes, i també és entre ells que es dóna la traïció que el portarà a la mort.
    • Tots nosaltres podem formar part d'aquest nucli escollit quan optem per viure al seu estil, per guarir malalties, per fer el bé. No els va ser fàcil a ells, i no ho hauria de ser per nosaltres. Perquè el camí encara fa pujada i està ple d'obstacles: l'avarícia, el protagonisme, l'egoisme, la crítica, la incomprensió... Potser sí que caldrà prendre provisions per al camí: la il·lusió de viure amb sentit, més enllà de nosaltres mateixos.
    • Teresa Gomà rscj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús