User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Mateu 11,25-30

Paraula de Déu

En aquell temps, Jesús digué:
--T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho.
»El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.
»Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.

Mateu 11,25-30
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Si veiem l'evangeli d'avui i el d'ahir (Lluc 11,42-46) veurem un contrast enorme. Veiem ahir un Jesús apassionat, indignat, dur; i avui ens trobem amb un Jesús tendre, suau, ple d'afecte. Potser hem de veure amb qui és així de suau i tendre i confortant Jesús, i amb qui és crític i dur per fer reaccionar...
    • 1) Si ahir em preguntava què indignaria Jesús del nostre món actual i què diria, avui em puc preguntar davant quines realitats, quines persones, quins col·lectius, Jesús diria aquestes paraules tan tendres: "veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar... perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera..."
    • 2) I em puc preguntar també davant quines persones, col·lectius, realitats del nostre món, estic convidat/da a ser més tendre, acollidor, suau, a portar confort i pau i suavitat...
    • En el dia d'avui, amb quina realitat o amb qui puc cuidar especialment de ser tendre i acollidor/a?
    • Llorenç Puig sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Teresa de Cepeda i Ahumada (Àvila, 1515, Alba de Tormes 1582) és una de les figures místiques i literàries més rellevants de tots els temps. Fundadora de l’orde de les Carmelites Descalces va ser juntament amb Sant Joan de la Creu, impulsora d’una profunda renovació dels valors de la vida religiosa. Quan t’adones de la seva grandesa d’ànim, has de donar gràcies per la seva aparició en la història, com la de sant Benet, Sant Francesc d’Assis, sant Ignasi de Loiola. I tants d’altres que han vingut impulsats per la força de l’Esperit per donar testimoni del que vol dir seguir l’Evangeli i Jesús, des de carismes ben diferents, aquells que fan que l’Església sigui un bosc d’arbres diferents, il•luminats per la llum de la veritat i l’amor, de l’Esperit de Déu..
    • Si hi ha alguna característica pròpia de santa Teresa és el seu seny humà i cristià per saber trobar enmig de tantes dificultats, la voluntat de Déu. Passà per tota mena de vicissituds i crisis, de salut, de pregària, de calúmnies, de perills espirituals, de repugnància (durant 18 anys !) per viure una vida de pregària. Les seves experiències místiques són fruit de l’autenticitat, ella que sabia discernir el que és real del que és subjectiu i sospitós d’espiritualitats desequilibrades en aquells temps tancats, foscos i ambigus. Però el geni de Teresa va dissipar totes les boires, fins a arribar a la Llum del rostre de Jesús.
    • Portant una vida molt activa (fundant i reformant comunitats religioses) i alhora contemplativa, és un veritable exemple “modern” de com buscar i trobar Déu en totes les coses. I tot des d’una manera senzilla, espontània i evangèlica de fer les coses. Per això se l’hi escau tan bé l’Evangeli d’avui, quan Jesús dóna gràcies perquè el Pare es digna de revelar-se als petits i humils de cor.
    • Enmig d’una producció literària immensa, recomanem per començar a gaudir de la seva entranyable riquesa humana, el “Libro de la Vida”, autobiogràfic, que destil•la humanisme i sinceritat. I qui vulgui endinsar-se en la seva “fortalesa espiritual”, que segueixi per altres llibres...
    • Francesc Roma sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • The lawyers whom Jesus faces use the law as a weapon to attack others and to save themselves. This prevents others from entering the kingdom of God. Am I trapped by laws of my own making? Do I spend my time worrying about my status before God instead of living out a life of love?
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesus recognised that the Pharisees had a true inspiration but he regretted how they arranged their lives. What can I learn from those who ‘oppose’ me? What ‘key of knowledge’ do they hold that I might use wisely to enrich my life?
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • En aquest passatge de Lluc, Jesús reprèn durament els fariseus, els "Doctors de la Llei", els retreu la seva actitud, la seva hipocresia. Jesús no els va atacar per ser qui eren, sinó per la seva falta de coherència, per no haver posat com a centre de la seva acció la paraula de Déu, sinó la seva pròpia saviesa.
    • Tot temps ha tingut els seus missatgers, els seus profetes, els seus testimonis de fe. La majoria de les vegades el seus missatges han estat rebuts per una gran part de la societat amb certa hostilitat, avui dia també passa, no és novetat.
    • Les paraules de Jesús poden aplicar-se avui a moltes institucions cristianes, sacerdots, religiosos, al laïcat. No podem distreure'ns amb magnífics discursos o raonaments, cal posar en les nostres Comunitats com a centre la Paraula de Déu i escoltar-la amb humilitat i senzillesa.
    • El Papa Francesc ens exhorta a viure l'alegria de l'evangeli, a sortir a anunciar-ho a tothom, a prendre iniciatives, a involucrar-nos.
    • Tinc temps de cultivar la meva alegria interior? Sóc capaç d’encomanar-la?
    • Emilio Reimat
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • A primera vista el text d’avui ens pot resultar més aviat críptic; cal llegir-lo i tornar-lo a llegir i finalment ens adonem que Jesús ens vol dir i recriminar que, malgrat totes els senyals que posa al nostre abast per comunicar-nos el seu missatge de no-violència, no aprenem mai.
    • Quatre joves, profetes dels nostres dies, comunicadors de la Paraula, portadors de la Bona Noticia als pobres, treballadors dintre de petites comunitats, acaben d’aparèixer assassinats per membres d’un càrtel de droga a Mèxic.
    • I cada dia cristians són torturats i morts a mans de l’Estat Islàmic o altres grups intolerants i violents al continent africà i asiàtic. Els esforços per portar la pau a Colòmbia, malgrat totes les prediccions, han resultat infructuosos...
    • També el mateix Jesús moriria víctima de la violència després de tota la seva doctrina de pau.
    • I de generació en generació nosaltres continuem impassibles, víctimes de legalismes, lleis i normatives paralitzants, que ens impedeixen entrar en els nostres cors i obrir els braços per acollir ni tan sols als que, desesperats fugint de la guerra i la violència, truquen a les nostres portes cercant pa i pau.
    • Que la nostre pregària d’avui sigui una pregària d’Esperança; que sigui humil i sincera, per què esdevinguem persones de “pau activa”, de braços oberts, de cors amples.
    • Pilar Sturla
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • En llegir les paraules de Lluc: “Déu en demanarà comptes a aquesta generació”, comptes de la hipocresia, em porta a pensar com, en acabar-se el dia, aquesta frase, d’una manera o altra, es repeteix sempre en la nostra petita consciència individual: hi ha mentida en la nostra vida?, què hi ha hagut avui?
    • Gosaria dir que mai no podrem escapar del que implica aquesta frase perquè fins i tot quan ja no s’espera res de la vida, potser l’existència encara demana de nosaltres. Interpel·lació i convit etern, directe al cor.
    • L’altre fragment que m’ha estat suggerent és: “Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement de Déu: vosaltres no hi heu entrat i heu tancat la porta als qui volien entrar-hi!”
    • El coneixement de Déu, la recerca d’aquest coneixement em sembla la més alta comesa de l’existència, l’objectiu central. Entenent-ho així crec que hi ha responsabilitat màxima d’ajudar-nos en el coneixement de Déu i, en conseqüència, acollir sempre en aquest camí, donar la mà, fer de veritable pastor, o de ferm acompanyant, i mai rebutjar, apartar, segregar, perquè això sí que seria tancar les portes als qui tenien desig d’entrar-hi! Això és greu. Tantes situacions humanes que s’han donat en aquest sentit.
    • Finalment, admiració enorme per Jesús, per la seva claredat, la seva contundència, la seva autenticitat, la seva interpel·lació: l’obertura de la porta al coneixement de Déu. Agraïment immens.
    • M Lluísa Geronès i Estrada
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Un fariseu ha convidat Jesús a dinar a casa seva, però ja només havent començat l’àpat s’estranya de que no s’hagi rentat les mans en senyal de purificació. És llavors quan Jesús aprofita l’avinentesa per llençar un seguit de recriminacions a fariseus i mestres de la llei, en un dels fragments més durs de tot l’evangeli de Lluc.
    • Puc llegir aquestes advertències com si no anessin per mi, o les puc llegir com una crida a viure una fe més autèntica, més humana, més compassiva i més oberta al regne.
    • Podeu aturar-vos en qualsevol de les imatges, la que fa referència al profetes i als màrtirs, per exemple. Però us convido a fixar-vos en aquesta expressió “Ai de vosaltres, que reteniu la clau del coneixement de Déu: vosaltres no hi heu entrat i heu tancat la porta als qui volien entrar-hi!”.
    • Però enlloc de com una recriminació, llegiu-la com una invitació. Una invitació a entrar en el coneixement de Déu, que és coneixement de la seva voluntat expressada en Jesús el Senyor. Voluntat per a la meva vida i també per la vida del món. I una invitació a convidar altres a entrar-hi, a esdevenir també nosaltres persones de Déu, portes al coneixement de Déu amb una fe que acull i interpel·la.
    • L’advertència és doncs una invitació. Llàstima que els fariseus s’ho van prendre a la defensiva. I nosaltres com ens ho prenem?
    • Santi Torres

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús