User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Mateu 8, 28-34

Paraula de Déu

Jesús va arribar a l'altra banda del llac, al territori dels gadarencs, i l'anaren a trobar dos endimoniats que venien de les coves sepulcrals. Eren tan perillosos que ningú no s'aventurava a passar per aquell camí. Els endimoniats es posaren a cridar:
- Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí a turmentar-nos abans d'hora?
Un tros lluny, hi pasturava un gran ramat de porcs. Els dimonis suplicaven a Jesús:
- Si ens treus fora, envia'ns al ramat de porcs.
Ell els digué:
- Aneu-hi.
Els dimonis van sortir i se n'anaren als porcs. Llavors tot el ramat es va tirar al llac des de dalt del precipici, i van morir ofegats dintre l'aigua. Els porquers van fugir, anaren a la ciutat i escamparen la notícia de tot el que havia passat i el cas dels endimoniats. Tota la ciutat va sortir a trobar Jesús i li suplicaren que abandonés el seu territori.

Mateu 8, 28-34
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • En aquest moment de pregària, aquest incident que apareix en el passatge evangèlic d'avui pot ser una ocasió per preguntar-me quin tipus de "dimonis" m’afligeixen en la meva vida ordinària (pors, ansietat, ressentiment, incertesa, ...). Estic "posseït" per una forma de vida que altera el nostre equilibri interior?
    • Portem moltes vegades un ritme de vida "endimoniat": l'entorn que m'acompanya ordinàriament em sobrepassa, no el controlo i em torna irritable, desconfiat, individualista ...?
    • Trobar-se amb Jesús és discernir una manera diferent d'encarar les coses. Promou un "desinstal·lar-nos" de rutines que nosaltres mateixos intuïm pernicioses. Però, canviar rutines no és gaire fàcil. Potser, com els pobladors de la zona que relata Mateu, nosaltres mateixos supliquem a Jesús que no ens sacsegi amb els seus canvis i ens deixi tranquils amb els nostres desequilibris acceptats.
    • Jesús ara em mira, em contempla. Soc capaç de mirar-lo als ulls? Compartir la seva mirada és aclaridor doncs sense parlar, em suggereix tantes coses ... És el poder sanador de la seva sola Presència. Allibera tots els meus dimonis. I, per això, així com en el Parenostre preguem "deslliura’m de qualsevol mal", imploro a l'Esperit perquè enforteixi la meva llibertat interior; pot ser que així, arribi a fer front a aquests reptes, que se m'alliberi d'aquestes pors que puntualment m’amenacen i tenallen.
    • Acabo així la meva oració, amb un moment de pau interior.
    • Emili Reimat
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • La sinceritat del cor que s'acosta a Déu humilment i senzilla és el que ens convé. I no sempre és fàcil: assolir una "meta espiritual" que ens ha costat el nostra esforç és sempre un motiu de satisfacció. Però el que vol Déu és senzillament que avorrim el mal...no perquè sigui moralment pitjor que el bé, sinó perquè produeix víctimes. El bé porta la justícia: en el nostre món actual, la manca de respecte dels drets humans implica que hi hagi situacions d'injustícia molt presents. Tenim el testimoni del Crist, qui defensa els humiliats de la terra, no per una màxima ètica de respecte, sinó perquè està defensant els estimats de Déu, el Senyor serà amb ell.Senyor, que sàpiga ser persona lliurada a tu. Que la meva vida sigui un testimoni de l'amor que tens al mónEnric Puiggrós, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Els profetes són les persones que recorden lo essencial de les religions als seus practicants. Les pràctiques religioses (festes, preceptes, dejunis, sacrificis...) són mitjans per apropar-nos d'alguna manera a Déu, però no són fins en sí mateixes. Les religions sempre tenen la temptació de convertir en absoluts els mitjans (controlats moltes vegades per les "castes" de sacerdots), oblidant el veritable somni de Déu per la humanitat: "Jo voldria veure la justícia corrent a dolls com un rierol i que la bondat es convertís en un riu inestroncable". El Jesús reformador religiós fou un crític inesgotable de les pràctiques religioses buides de contingut del seu temps: "Què bé descuideu el mandat de Déu per seguir les vostres tradicions (Mc 7,9)". En mig de la varietat i complexitat de les nostres pràctiques religioses, no perdem de vista lo essencial: buscar fer la justícia, l'amor, la pau. Luis Miguel Muñoz, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Els romans eren bons juristes i imposaven el seu dret a les terres conquerides, Però buscaven també el que creien bo als pobles dominats per deixar-los espais que els resultessin més seus. I sembla que Genesaret era un d'aquests espais en la Palestina del temps de Jesús. Un espai obert a costums no propis dels jueus, com tenir i pasturar porcs. Per als jueus, doncs, terra de gentils. I cal pensar que en la narració hi ha com una construcció amb un cert humor. Perquè sembla que el llac estava a deu quilòmetres i que els porcs es llencin a la carrera i es precipitin al llac, vol simbolitzar el mal desaparegui. Segons la concepció de l'època, el món dels esperits perniciosos s'associa amb el contaminat que taca, amb el malalt que contagia, amb el món infernal que devora. Amb la seva presència i acció, Jesús va desterrant el poder del mal, l'empeny a l'abisme de la perdició (penya-segat, mar). Els veïns no aprecien semblant alliberament, i la seva actitud contrasta amb l'admiració d'altres davant el poder de Jesús. Està bé alliberar de dimonis a dos homes i de ensurts a la població, però el negoci, és el negoci. No hi ha un paral•lelisme amb moltes situacions actuals en les quals es fa, o es consenteix el mal, perquè resulta rendible? Quina és la meva actitud davant l'explotació de l'home, perquè resulta profitosa? Jaime Roig, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Els romans eren bons juristes i imposaven el seu dret a les terres conquerides, però buscaven també el que creien bo als pobles dominats per deixar-los espais que els resultessin més seus. I sembla que Genesaret era un d'aquests espais en la Palestina del temps de Jesús. Un espai obert a costums no propis dels jueus, com tenir i pasturar porcs. Per als jueus, doncs, terra de gentils. I cal pensar que en la narració hi ha com una construcció amb un cert humor. Perquè sembla que el llac estava a deu quilòmetres i que els porcs es llencin a la carrera i es precipitin al llac, vol simbolitzar que el mal desaparegui. Segons la concepció de l'època, el món dels esperits perniciosos s'associa amb el contaminat que taca, amb el malalt que contagia, amb el món infernal que devora. Amb la seva presència i acció, Jesús va desterrant el poder del mal, l'empeny a l'abisme de la perdició (penya-segat, mar). Els veïns no aprecien semblant alliberament, i la seva actitud contrasta amb l'admiració d'altres davant el poder de Jesús. Està bé alliberar de dimonis a dos homes i de ensurts a la població, però el negoci, és el negoci. No hi ha un paral•lelisme amb moltes situacions actuals en les quals es fa, o es consenteix el mal, perquè resulta rendible? Quina és la meva actitud davant l'explotació de l'home, perquè resulta profitosa? Jaime Roig, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesús és El Senyor. Està per damunt dels poders deshumanitzadors del Maligne.
    • Jesús coneix perfectament la manera de ser i de fer de l’esperit del món, del mal esperit. El coneix i està per damunt d’ell.
    • Jesús vol portar vida en quantitat i, sobretot, en qualitat per a tothom.
    • Aquell que està atrapat, emmanillat en qualsevol força deshumanitzadora, pot trobar el seu alliberament en El Senyor, en la presència de Jesús.
    • Jesús, amb la seva manera de ser i de fer, amb el seu estil de situar-se davant la vida, venç al mal.
    • Xavier Rodríguez sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Aquella gent va pregar a Jesús que marxés. Els movia la lògica del mercat. La mort dels porcs era un desastre econòmic. Els porcs no eren acceptats per la tradició dels jueus, però era el seu gran negoci, i la causa del desastre va ser el Senyor. Es veritat que havia guarit dos energúmens de la contrada, plens del mal esperit i força agressius; però el realment important per a aquella gent eren els porcs, el negoci. Jesús va marxar i aquells homes es van tranquil·litzar. Intentarien refer-se de la crisi, però sense Jesús. Tornarien a criar nous porcs, i oblidarien a Jesús. Van guanyar els porcs i els diners, i es van perdre la presència, la bondat i la saviesa de Jesús.
    • Moltes vagades ens cal triar entre Jesús i els nostres negocis. No tot s’hi val. No podem encendre una espelma a Déu i una altra al diable. Sous injustos, persones sense contracte, diner negre, contractes falsos, corrupció de balances i balanços, sobres amb gratificacions ..., etc. Oi que en sabem una mica de tot plegat? Serien els nous porcs de aquesta narració.
    • Si us plau, Jesús, queda't. No marxis, et necessitem ara, ajuda'ns a humanitzar la nostra societat i a valorar per damunt de tot, la dignitat de la persona humana, els seus drets i els seus deures.
    • Jesús Renau sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Un dels fragments més estranys de tot l’Evangeli. Pinta una escena conscientment enigmàtica y desagradable que, des de la nostra mentalitat occidental, tant en els aspectes psicològics com religiosos, ens transmet Mateu en un fragment, ple d’enigmes. Un es pregunta com pot passar una cosa així; quina culpa en tenen els amos d’aquell ramat de porcs que es precipita fins al fons del mar; és això un bon exemple per treure’n profit des del nostre seient, fent pregària, confortablement asseguts a casa...? La imaginació (“la loca de la casa”, que deia Santa Teresa d’Àvila) se’ns en va i ja no torna...
    • Modestament crec que, amb el benentès que els endimoniats són l’expressió d’aquell temps que es correspon al nostre amb la figura d’uns malalts mentals i agressius (perillosos diu el text de Mateu), la intenció de l’Evangelista és pintar el paper alliberador de Jesús davant la misèria humana. Per a un jueu el porc era l’animal impur i degradant per excel·lència. Recordem que el fill pròdig de la paràbola, quan ha malgastat tota l’herència que li ha demanat al pare, té gana i ni tan sols li donen les garrofes que mengen els porcs que l’amo li ha encarregat de pasturar... Quina situació tan depriment i impròpia d’algú que abans era el fill d’una casa pairal, benestant...
    • Jesús no solament ha vingut a parlar, a predicar i a mostrar una saviesa que ajudi a esclarir les consciències. També ve a alliberar persones, esperits, per desgraciats que siguin, vivint una vida inhumana. La humanització de la nostra fe, de la nostra manera de concebre la fe, és necessària en aquest món tan deshumanitzat que vivim. Quan salvem la persona, comencem a mostrar els camins alliberadors del Regne de Déu. Aquest era el secret del pensament de Jesús. I això ho fa en els marcs més inversemblants de la societat que ell coneixia. No solament en les tranquil·les sinagogues que freqüentava els dissabtes; també els llocs més inhòspits del món...
    • Francesc Roma sj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús