User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Mateu 8,23-27

Paraula de Déu

Jesús pujà a la barca, i els seus deixebles van anar amb ell. Tot d'una es va aixecar una gran tempesta en el llac, fins al punt que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. Ells van anar a despertar-lo i li deien:
- Senyor, salva'ns, que ens enfonsem!
Ell els diu:
- Per què sou tan covards, gent de poca fe?
Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança. Aquells homes, admirats, deien:
- Qui és aquest, que fins els vents i l'aigua l'obeeixen?

Mateu 8,23-27
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Els tres evangelis sinòptics (Mateu, Marc i Lluc) es fan ressò del relat de la tempesta i com reaccionem davant les dificultats. L’escena es molt didàctica.
    • Aquest passatge cobra una força especial en aquest temps de pandèmia. Diuen que una imatge val més que mil paraules. Convido a la contemplació d'aquest escenari: per a molts de nosaltres quedarà gravada en la nostra retina la imatge del Sant Pare aquella tarda plujosa del 27 de març, sol, a l'esplanada deserta de la plaça de Sant Pere, pregant, utilitzant aquests mateixos versets, com a símil de la barca a punt de naufragar enmig de la tempesta. Darrera d’ell, es trobaven el Crist de Sant Marcello i la imatge de la Verge Patrona de Roma. El Pastor de l’Església, el Crist i sa Mare mirant una humanitat desvalguda. Una imatge semblant a la que Sant Ignasi descriu en els EE quan la Trinitat, contemplant la humanitat decideix implicar-se en l’Encarnació.
    • Poques vegades a la vida podrem viure en persona i amb tanta força un esdeveniment. Es van combinar les circumstàncies per viure un "moment" extraordinari, únic, d'aquells que no s'obliden. Conjunció de sentit històric, de silenci, de soledat plena de simbolisme; la Paraula feta carn, la immensitat de la imatge de la plaça solitària i emmarcada per una natura viva que es projectava per donar-li més majestuositat i transcendència.
    • El Papa Francesc va fer seva la situació de caos actual; ens va dir que: "tots anem en la mateixa barca, fràgils i desorientats; però, al mateix temps, importants i necessaris, tots cridats a remar junts, tots necessitats de confortar-nos mútuament. En aquesta barca, estem tots. Com aquells deixebles que parlen amb una única veu i amb angoixa diuen: "ens enfonsem".
    • La "tempesta" desemmascara la nostra vulnerabilitat i deixa al descobert aquestes falses i supèrflues seguretats amb les que havíem construït les nostres agendes, els nostres projectes, rutines i prioritats.
    • Jesús, després de calmar “els elements” i els ànims, preguntava llavors i ens pregunta ara: «Per què teniu por? Encara no teniu fe?». La “calma” segueix a la tempesta, surt de nou l’arc de san Marti, la vida es refà. Cal reconstruir, aprofitar noves oportunitats....
    • Que la benedicció de Déu i el saber-nos comunitat ens insuflin aquest ànim vital que anomenem “confiança”, és un primer pas que tots podem donar per començar a reconstruir un nou món, més just i solidari.
    • Emili Reimat
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • L'aigua és el gran signe de la vida. Busquem signes d'aigua a Mart per a conèixer que hi pot haver vida. Però l'aigua pot ser també signe de mort. Les inundacions diuen que són pitjor que el foc, perquè no es poden aturar. L'aigua és, doncs, el signe de l'ambigüitat de tot el que és humà, de l'ambivalència de les coses en la nostra història. I en aquesta història ambivalent cal reconèixer la presència del Senyor que, de vegades, ens sembla que dorm.Senyor, salva'ns, que ens enfonsem! Per què sou tan covards, gent de poca fe? Mateu ens vol mostrar com els deixebles que segueixen a Jesús estan amenaçats d'incredulitat, quan es deixen guanyar per la preocupació o la por. El deixeble equilibra la por amb la seguretat d'una Presència. El deixeble de poca fe no viu segons la llum que li dóna la fe.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Fer la voluntat de Déu. Ni més ni menys... I quina és aquesta voluntat? Tots els profetes i els sants coincideixen: fer el bé, fer la justícia; mirar cap enfora d'un mateix i tractar d'ajudar a les necessitats dels més dèbils de la vida, dels més desfavorits. I el contrari, fer el mal, la falsedat, la crueltat, viure centrat en el propi jo, és fortament criticat als escrits sagrats com contraris al bé de l'home, i per tant a la voluntat de Déu. Però en quantes ocasions no sabem què és lo correcte a fer, ens trobem desorientats o moguts per forces oposades al nostre desig de fer el bé. L'actitud del salmista és, una vegada més, de fe confiada en la bondat de Déu, demanant-li il•luminació i guiatge. Per això "hem d'entrar a la casa del Senyor" no amb tota la nostra càrrega d'idees i sorolls, sinó en actitud d'humilitat i d'escolta a lo que Ell pugui dir al fons de la nostra consciència.Luis Miguel Muñoz, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • En els moments difícils de la vida. Exigim que Jesús ens faci cas de la manera com a nosaltres ens agradaria que ens fes cas.
    • En els moments difícils de la vida li recriminem a Jesús que dormi, que no faci el que nosaltres creiem convenient.
    • Sovint li diem a Déu el que li cal fer perquè ser un veritable bon Déu.
    • No és cert que ens costa moltíssim ser dòcils al voler de Déu?
    • Som imatge de Déu i temin tendència de fer Déu a imatge nostra.
    • Per què tenien tanta por quan notem Jesús adormit? Per què tenim sovint tanta poca fe?
    • Jesús és el Senyor del món, de la natura, de l’univers..., tant si dorm com si està despert.
    • Xavier Rodríguez sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • L’episodi de la tempesta apaivagada en la versió de Mt forma part del conjunt de fins a deu miracles que Mt ha elaborat com a secció catequètica. Com en altres textos, Mt alleugereix la detallada descripció de Mc ometent detalls que no considera rellevants (que Jesús dorm en un coixí, que els costa de despertar-lo, que Jesús fa un exorcisme al llac). La narració és, per tant, molt austera i més directa. D’aquesta forma el nucli central del text és, d’una banda, la petició litúrgica dels deixebles “Senyor, salva’ns”. I de l’altra, la resposta de Jesús és força més matisada que en Mc. On Mc posava en boca de Jesús: “com és que no creieu? (literalment, on és la vostra fe?), Mt diu: perquè sou tan covards, homes de poca fe!. Amb aquestes adaptacions Mt fa del miracle una veritable catequesi que és una exhortació als deixebles a tenir confiança en Jesús. Perquè convé subratllar que, en aquest episodi, Jesús és en la barca amb els deixebles. S’acompleix d’aquesta manera el que Jesús prometrà al final de Mt: “Vet aquí que jo sóc amb vosaltres tots els dies fins a la fi del món” (28,20). La barca, així, esdevé símbol de l’Església. El missatge cristològic de Mc s’amplia i es fa també eclesiològic. Per això la introducció de l’escena diu que els deixebles segueixen Jesús que puja a la barca. És el seguiment de Jesús el que fa l’església.
    • Oriol Tuñí sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesús a la barca dormia. No cal buscar massa explicacions estranyes, Jesús dormia perquè estava molt cansat. Cal contemplar aquest Jesús cansat, que ni el soroll de la mar ni els crits dels deixebles el desperten. No ens passa a nosaltres també que ens adormim al tren, a una sobretaula després d’un llarg dinar o quan arribem a casa al final d’un dia intens? Doncs, el Fill de l’Home va ser un de nosaltres, a prop de nosaltres, plenament humà.
    • Va arribar un moment que la situació era insostenible. I els deixebles cridant el van despertar. Jesús obre el ulls, els mira amb aquella serenitat dels bons amics i els diu “Per què us esvereu? Quina poca fe!”
    • Com anem d’esverament? Causes personals? Familiars? Socials? Jesús moltes vegades deia: “Veniu a Mi i jo us faré reposar, que sóc benèvol i humil de cor”. Aquesta és una bona dimensió de la fe: anar a Jesús confiant en el seu Cor.
    • Tot es calma, la mar es torna serena, el vent es suavitza, Jesús ja ben despert en mig d’ells calla i els fa entendre que les tempestes no són per sempre, que també tenen un final i en gran part per causa de la fe en Ell.
    • No pensem només en nosaltres. Preguem i reaccionem davant de tantes tempestes socials i humanitàries; però sense perdre la pau i la força interiors. Ell va a la barca.
    • Jesús Renau sj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús