User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Mateu 16,13-19

Paraula de Déu

Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles:
--Qui diu la gent que és el Fill de l'home?
Ells respongueren:
--Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes.
Ell els pregunta:
--I vosaltres, qui dieu que sóc?
Simó Pere li respongué:
--Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.
Llavors Jesús li va dir:
--Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.

Mateu 16,13-19
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Les figures de Pere i Pau formen un díptic essencial en la vida del cristià: missió i comunió, dispersió i reunió. La tensió d’una comunitat que recerca la recta comprensió de l’Evangeli. Una dinàmica de buscar l’acord, la comunió...i una altra que va a la recerca de nous horitzons, de descobrir la radical presència de Déu en tots els racons del nostre món. Avui en dia tenim necessitat de comunitat, de poder celebrar amb altres allò que dóna fonament a la nostra vida.
    • Però també és cert que desitgem obrir els horitzons a noves maneres de comprendre la fe i l’Evangeli. En un món tant divers com el nostre, aquesta obertura és pura profecia. Que sapiguem viure la invitació de l’Esperit a enriquir la nostra comprensió del misteri de Déu.
    • Enric Puiggròs sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesus’ personal question brought the discussion about him to a new level, like the movement from ‘what do you want?’ (John 1:38) to ‘whom do you want?’ (John 18:4). Peter responded in a personal way, seeing Jesus as Messiah and the Son of the living God. Time spent with Jesus had formed an impression which led him to see Jesus as the promised one.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Our faith requires that we give a personal answer to the question as to who Jesus (the Son of Man) is. It is not enough to quote the Catechism of the Catholic Church or the views of one or other theologian. "But who do you say that I am?" Try to answer not only from the head but from the heart. You might helpfully rephrase the question as: "Who is Jesus for me?" An answer can only be given in prayer.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Els mestres pregunten als seus deixebles, com els mestres, a classe, pregunten als seus alumnes. “Què diu la gent?” Deixebles i alumnes contesten. No obstant, Jesús fa un pas més i ens interpel·la directament: i vosaltres? Si en la primera pregunta ens podíem escapar, en la segona, no, va directa a la vida de cadascú: “per a vosaltres qui soc jo?” Li haurem contestat al llarg de la vida de maneres molt diferents, perquè és una pregunta que s’ha d’anar responent sempre, torna i torna.
    • Ara, Pere; Pere és la vida mateixa, intrèpid, lliurat, fogós, decidit: “tu ets el Messies, el Fill del Déu viu!” El nostre cor s’eixampla amb força.
    • Estem en una església, notem la presència de Jesús i sentim aquestes mateixes paraules que ens cremen per dins: Senyor, tu ets el Fill del Déu viu per mi!
    • No som Pere, és cert, però quina felicitat més gran experimentem! Les paraules de Jesús devien caure sobre Pere com una benedicció: “feliç de tu, perquè això ve del meu Pare”. Les paraules següents no sabem com les va rebre: “I tu ets per a mi la pedra sobre la qual edificaré la meva Església i la mort no la podrà dominar!”
    • L’home que prega intensament en una església i la dona que, enmig del sofriment, intenta donar vida perdent la seva pròpia en qualsevol lloc del món, són aquesta Església de Pere, un reialme on la mort no podrà arribar mai, no podrà tocar, perquè la pedra que l’aguanta se sustenta sobre el foc de l’Amor, no hi ha res més, humilitat total i Amor, baixar tots els escalons necessaris, amb tendresa infinita, i tot un món per ser-hi fidels servidors. Com un roure de forta, talment l’Amor.
    • M. Lluïsa Geronès Estrada
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • La relació entre el pastor i el seu ramat és una imatge preciosa de la relació que el Senyor estableix amb nosaltres, i que el salm 23 recull amb tanta bellesa.
    • Ell ens coneix, ens estima i el seu Amor ens acompanya en dies lluminosos i també de foscor. El salm parla de descans, de festa, d’harmonia... res manca al costat d’un Amor que ens abraça i que ens fa seus.
    • Molt sovint vivim l’experiència de l’aridesa de la vida, del cansament, de la soledat, inclús de la violència: de la nostra i de la que colpeix tants de germans i germanes. Al costat d’aquest Pastor que coneix el nostre nom, la nostra olor, els nostres camins que van i tornen, les nostres pors es transformen en confiança, les nostres fams queden saciades i la nostra feblesa envoltada per la bondat i la misericòrdia.
    • Aquest és el camí de tornada a casa, la nostra casa habitada per un Amor tan gran, la nostra casa habitada pels rostres i les vides dels que més pateixen el cansament, la violència, el caminar sense horitzó. “Senyor, tu ets el meu pastor... vull conèixer la teva veu, vull deixar-me portar pel teu Amor”.
    • Patrícia Hevia Colomar
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • L’evangeli petrí, per damunt de tots, és el de Mt. El text d’avui és el punt culminant de la tradició petrina: la confessió de fe de Pere a Cesarea de Felip ho fa palès, quan Pere confessa Jesús com “el Messies, el fill del Déu viu”. La confessió de Pere en Mc “Tu ets el Messies”, és aprofundida per Pere en Mt amb la fórmula solemne “el fill del Déu viu” arrelada en l’AT que assoleix una significació molt més pregona en Mt. Estem en el nucli de la cristologia de Mt. Per això la confessió de Pere mereix una lloança extraordinària de Jesús, que subratlla que la fe de Pere serà el fonament de l’església.
    • El text d’avui es consolida quan recordem els altres fragments petrins de Mt. L’escena en el llac on Pere demana a Jesús d’anar a trobar-lo caminant damunt de l’aigua (14,28-31), i també l’estrany episodi de Pere que ha d’agafar una moneda de la boca d’un peix per pagar la taxa de Jesús i la seva (17,24-27), són textos que no han deixat cap petjada en els altres evangelis. Tanmateix, amb el text d’avui, són la base de què Mt sigui el que es fa més clarament ressò del lloc privilegiat de Pere entre els deixebles de Jesús. D’aquest lloc privilegiat en tenim altres mostres tant en la tradició de Lc (22, 31-32; 24,12.34 i els Fets), com també en la tradició paulina (1Cor 15,5; Gal 2,7) i en darrer lloc en la tradició joànica (Jn 21,15-19). Vet aquí la base per la qual la fe de Pere és designada com a fonament de l’església, una expressió (església) que, en els evangelis, només utilitza Mt.
    • Oriol Tuñí sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Més enllà de la celebració del dia, avui escoltem novament la pregunta de Jesús, dirigida a cadascú de nosaltres.
    • ¿Qui és Ell, per a mi? Amb aquest pregunta comença tot. I la resposta que doni (que vagi donant al llarg dels anys) ha de poder explicar la meva vida. Les meves decisions. Els meus interessos. Les meves relacions. Els meus plantejaments.
    • És la pregunta més important. Que mai està resposta del tot. I que he d’anar plantejant-me continuadament. Conceptualment, sí. Però, sobre tot, vitalment.
    • ¿Qui és Ell per a mi? De debò. Honestament.
    • Josep Miquel Esteban sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • UN CANT A LA FORTALESA DE LA "FEBLESA" DEL DEIXEBLE
    • Pere, deixeble meu (com si Jesús li digués a l'amic) portem ja molts capítols d'evangeli junts, et conec molt bé jo a tu, i tu prou que t'esforces per tenir de mi un "coneixement intern", profund. Sé de la teva amistat, sé que voldries donar-ho tot per mi. Descobreixo satisfet que alguns cops tens una mirada profunda sobre mi i entreveus el meu Misteri.
    • Avui has proclamat de manera valenta davant de tants que no s'acaben d'atrevir a fer-ho, que sóc "el Crist, el Fill de Déu". És la confessió més encertada que jo puc esperar dels meus: que confessin que amb mi troben alliberament interior (això és el que regala a mans plenes el Crist), que amb mi es troben amb el més profund d'ells mateixos (la trobada immediata, personal amb Déu).
    • Per això Pere, jo et dic avui "benaurat", i et dic que "tu ets Pere", que ets pedra sobre la que es pot edificar la comunitat dels meus. Que tu ets una pedra contra la que no podran res els reialmes de la mort.
    • Ets pedra des de la "feblesa", no des de fortaleses fatxendes.
    • Deixeble meu Pere, príncep de l'església, la teva fortalesa de pedra, és essencialment dèbil, i això mai no et permetrà ser un "cregut". Fa molt poc en el Llac, quan vas començar a venir cap a mi caminant sobre les aigües (Mt 14,30), el vent t'esporuguí i deixares de mirar-me al rostre, per mirar l'aigua, i t'enfonsares en la teva fragilitat...! La teva confiança no estava posada en el "Crist i Fill de Déu", sinó en les petites turbulències de la mar de cada dia. "Quina poca fe, Pere, la roca tan feble".
    • I ara mateix (Mt 16,22) te m'acostes i "em renyes" perquè us acabo de dir que el "Crist i Fill de Déu", serà crucificat. Pere, Roca, príncep de l'església, "no penses com Déu...!", i per tant, si us plau!, "apartat de mi Satanàs...!"
    • Senyor, quina sort per a nosaltres febles i pecadors, que Pere, la Roca on s'edifica l'església, sigui tan feble, pecador, com nosaltres.
    • Senyor, he de meditar a poc a poc la lliçó d'avui quan proclames Roca al feble Pere, que fa poc s'enfonsava a la mar ("quina poca fe!") i que avui mateix, ha esdevingut un diable que no accepta el Misteri de la Creu i que te'n vol desviar.
    • És en la meva feblesa on podràs començar a edificar avui la teva església. Només des d'aquí podràs bastir la fortalesa.
    • Francesc Riera i Figueras, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • LA FEBLESA I FORTALESA DE LA “ROCA”
    • Benaurat Tu, Simó!
    • Ets “pedra” sobre la que s’edifica, ets incommovible davant les “forces de la mort”, tens les “claus”, la capacitat de “lligar i deslligar”...
    • Però, de Pere, el lector en sap prou la feblesa. L’escena que llegim està emmarcada per dues febleses paradigmàtiques del “Príncep dels Apòstols”: fa un moment s’enfonsava a l’aigua per la poca fe (14,31), tot seguit farà a Jesús la proposta “diabòlica” d’allunyar-lo de la creu (16,22).
    • Qui rep, doncs, totes aquestes lloances i promeses és Pere, el feble. Mateu remarca la constant evangèlica: el que encaixa la feblesa és el fort, no el qui trepitja fort.
    • A tu, feblesa, “et faré el primer”…. et faré “pedra”. Tu ets Pere!
    • I continuaràs feble, suportant-te a tu mateix. (Ho palesarà Lluc en el llibre dels Fets i ho mostrarà Pau en les seves cartes). I tanmateix, les “Forces” no podran contra tu.
    • Les esglésies, si confessen “Crist Fill de Déu”, no cal que siguin “totpoderoses”, perquè el “Príncep dels Apòstols” ha confessat la fe, després de suportar la seva pròpia feblesa. És justament des d’aquí des d’on poden confessar la fe i, des de la debilitat, oferir una força immensa per salvar el món.
    • Francesc Riera i Figueras, sj.

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús