User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Mateu 9, 1-8

Paraula de Déu

Jesús pujà en una barca, va passar a l'altra riba i anà al seu poble. Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d'aquella gent, va dir al paralític:
- Coratge, fill, et són perdonats els pecats.
Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien dintre seu: «Aquest blasfema.»
Però Jesús s'adonà dels seus pensaments i els replicà:
- Per què penseu amb dolenteria dins vostre? Què és més fàcil, dir: "Et són perdonats els pecats", o bé dir: "Aixeca't i camina"? Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.
Llavors diu al paralític:
- Aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa.
Ell s'aixecà i se'n va anar cap a casa seva. La gent, en veure-ho, sentí un gran respecte, i glorificava Déu que havia donat als homes un poder tan gran.

Mateu 9, 1-8
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Passar a l’altra riba.
    • Ens hi trobem tan bé allà on som !! De tant en tant ens queixem : que si la feina…., que si els fills, que si aquell amic...., que si…. Però la veritat és que tot això arriba a formar part de la nostra rutina i, fins i tot, ja ens està bé . Tenim compensacions, a vegades ben amagades, que ja ens hi valen.
    • Avui el Senyor ens convida a passar a l’altra riba…. a les altres ribes…. N’hi ha tantes !!!
    • L’altra riba : allò desconegut . Allò que de vegades miro des de lluny i em repugna…. o m’atrau…. o m’interroga. Aquella gent que duu una vida tan diferent a la meva , que crida i ningú l’escolta…. que….
    • Em decideixo a acostar m’hi tot passant a l’altra riba ?
    • I m’adono que no és tan lluny l’altre riba . Sovint la tinc a tocar….. “a dos metres” .
    • Josefina Villà rjm
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • + En els nostres dies també és ben difícil viure la nostra fe en solitari; tot costa més d’assimilar sense el recolzament d’un grup, d’una comunitat. Tomàs pel que sigui no es trobava entre els seus quan Jesús s’aparegué per primera vegada .Els seus companys es van fer coixí uns als altres, es van poder contagiar mútuament l’entusiasme de retrobar-se amb Jesús i exclamar amb alegria: “Hem vist el Senyor!” + La notícia va sorprendre a Tomàs de forma indirecte i “en fred”. Com segurament faríem molts seguidors de Jesús en el segle XXI, ell necessitaria confirmar i corroborar el miracle posant el dit a les mans, les marques dels claus i el costat del Senyor amb la mateixa celeritat que acudim nosaltres al Google del nostres ordenadors per verificar-ho tot. + Durant la segona aparició de Jesús, Tomàs sí que hi era present. Estava acompanyat i recolzat pels seus .Per sí sola la salutació de Jesús “Pau a vosaltres” ja havia d’arribar-li al cor i el to natural i amigable de les paraules que van seguir ja el varen desarmar totalment: “...deixa de fer-te l’incrèdul i sigues home de fe!”
    • Senyor, fes-nos homes i dones de fe, conscients de que moltes vegades PER VEURE CAL CREURE i no al revés. Acull les nostres febleses i les nostres resistències, per altra banda tant humanes! Que com Tomàs puguem reconèixer en Tu i en els que et segueixen de veritat amb justícia i coherència, Déu Pare, i cridar ben fort: SENYOR MEU I DÉU MEU !!!” Pilar Sturla
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • • Veient Jesús la fe d'ells, dels qui porten al paralític, perdona els pecats del malalt.• També per la nostra fe, Jesús pot apropar-se a d'altres persones que no el coneixen o que es mantenen allunyades.• O, potser, Jesús s'ha apropat a nosaltres, algun cop, gràcies a amics nostres que ens l'han fet proper per la seva fe. Revisquem aquests moments de la nostra història personal. Fem-ne memorial agraït.• Només Déu pot perdonar pecats. Si Jesús és capaç d'atribuir-se aquesta prerrogativa divina, vol dir que l'home Jesús és tan diví com Déu mateix.• Per a nosaltres aquest és un gran misteri no a investigar sinó a contemplar i a agrair.Xavier Rodríguez, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Tomàs no hi era. Alguna vegada, jo tampoc no hi sóc. L'ambient a casa, al grup, a la comunitat, a la colla, se'm fa irrespirable. Estem desassossegats, decebuts, desorientats. Cridem, discutim. Cadascú hi diu la seva. Ni tan sols ens escoltem. He sortit, he marxat lluny. He passat uns dies fora, mirant d'oblidar, de fer distància, d'asserenar-me. Però en el fons els trobo a faltar. Vaig repassant els rostres... revivint moments compartits d'intimitat amb Ell (malauradament ja no es repetiran: Ell ja no hi és). Però tot i amb això els trobo a faltar... Me n'adono que els necessito per continuar vivint. He de tornar. I torno cap a casa. Les finestres són obertes. I la porta també . Cap crit. Cap veu per damunt de l'altra. Fins i tot el ritme d'una música suau, sembla acompanyar la remor d'una conversa. El murmuri es va apagant i unificant-se alhora per esdevenir de sobte l'expressió d'una mena de càntic nou : Hem vist al Senyor .M. Josefa Vilà, rjm.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Ens trobem ja al final del curs, un curs que sens dubte haurà estat intens, i/o que pot haver estat fins i tot dur en alguns aspectes. Avui l’evangeli ens presenta aquesta escena del paralític a qui Jesús primer perdona els pecats i després fa caminar. Pot ser una imatge del que el Senyor, potser, avui o durant aquest temps d’estiu, pot/vol fer amb mi. + Primer, Jesús diu dues paraules denses i importants al paralític: “confiança” i “perdó”. Avui pot ser un bon dia per retenir-les com un ‘mantra’ que em renovi per dintre i per fora: “confiança, fill/a, els teus pecats et queden perdonats”. Sí, Jesús ens convida a confiar, a mantenir la nostra esperança malgrat tot, i ens renova amb el seu perdó, del que potser puc gaudir aquests dies i explicitar-ho: un perdó que és renovador, que no només ‘neteja l’expedient’, sinó que vivifica i renova. + Després, Jesús convida al paralític a caminar, a retornar a casa seva. També jo, durant aquest estiu, estic convidat a viure’l de manera que em renovi, em permeti caminar de nou, em faci possible ‘tornar a la casa’ de les meves activitats quotidianes... I ho fa, Jesús, dient al paralític que prengui la seva llitera, és a dir que no oblidi el viscut abans, que faci experiència de tot el viscut per poder mirar endavant amb més saviesa, la saviesa que ve del veure les ‘lliçons’ apreses en el viscut. També en aquest estiu puc mirar de prendre algun moment per ‘assaborir’ o ‘treure lliçó’ del viscut aquest curs, per aprendre, par guanyar saviesa i coneixement de mi mateix, del món, i del Déu que amb el seu Amor discret m’impulsa a cada moment... Llorenç Puig, sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Al voltant de Jesús es va reunir un grup de deixebles. Com sempre hi havia gent de tota mena. Tomàs era el ‘realista' del grup, toca de peus a terra, i només accepta el que ell palpa. I com que no era amb els altres quan el Senyor se'ls apareix un cop ressuscitat, no s'ho creu, per més que els altres diguin que sí. Podem pensar en la paciència respira aquest passatge. Paciència de la comunitat amb l'incrèdul Tomàs: no l'excomuniquen, no el treuen fora... L'acullen i li van dient que sí, que ha ressuscitat.Paciència de Tomàs amb la comunitat, perquè els altres deixebles, tota la setmana li van dient que sí, que el van veure. I és molt aguantar tota una setmana amb la mateixa cançó.Paciència de Jesús amb Tomàs. Li deixa tota la setmana per a que posi les condicions. El següent diumenge es presenta i, sense que ningú li digui res, compleix les condicions que Tomàs havia posat. Mentre Tomàs s'aferrissava en la desesperança, allà hi era el Senyor esperant pacientment.La paciència és el nom poc romàntic de l'amor. Per a qui no estima ni l'evidència és presència. Per a qui estima qualsevol signe, especialment la Paraula, és presència. Que escoltar la Paraula, l'Evangeli, ens faci sentir la presència del que la continua pronunciant.Jaime Roig, sj.
    • Tomàs entra en crisi. No es fia dels companys i posa condicions per creure. És admirable la paciència i delicadesa de Jesús. Es torna a aparèixer però no el reprèn. Sóc conscient de la paciència que Jesús té amb mi? Li agraeixo?"No siguis incrèdul. Sigues creient". No se'm pot dir a mi el mateix? Quantes vegades exigim al Senyor que ens doni la resposta que nosaltres volem...!Tots fallem. El Senyor ho sap i té comprensió. Però almenys siguem capaços de reconèixer-ho amb humilitat. Sé dir "Senyor meu i Déu meu"?Jesús, a través del seu Esperit, manté amb mi una relació molt més íntima, permanent i enriquidora de la que mantenia amb els deixebles. M'ho crec?Sóc d'aquells que, segons Jesús, seran feliços perquè "creuran sense haver vist"? Per què?
    • Tomàs no hi era. Alguna vegada, jo tampoc no hi sóc. L'ambient a casa, al grup, a la comunitat, a la colla, se'm fa irrespirable. Estem desassossegats, decebuts, desorientats. Cridem, discutim. Cadascú hi diu la seva. Ni tan sols ens escoltem. He sortit, he marxat lluny. He passat uns dies fora, mirant d'oblidar, de fer distància, d'asserenar-me. Però en el fons els trobo a faltar. Vaig repassant els rostres... revivint moments compartits d'intimitat amb Ell (malauradament ja no es repetiran: Ell ja no hi és) Però tot i amb això els trobo a faltar... Me'n adono que els necessito per continuar vivint. Haig de tornar. I torno cap a casa. Les finestres són obertes. I la porta també . Cap crit. Cap veu per damunt de l'altra. Fins i tot el ritme d'una música suau, sembla acompanyar la remor d'una conversa. El murmuri es va apagant i unificant-se alhora per esdevenir de sobte l'expressió d'una mena de càntic nou : Hem vist al Senyor .M. Josefa Vilà, rjm.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • • Veient Jesús la fe d'ells, dels qui porten al paralític, perdona els pecats del malalt.• També per la nostra fe, Jesús pot apropar-se a d'altres persones que no el coneixen o que es mantenen allunyades.• O, potser, Jesús s'ha apropat a nosaltres, algun cop, gràcies a amics nostres que ens l'han fet proper per la seva fe. Revisquem aquests moments de la nostra història personal. Fem-ne memorial agraït.• Només Déu pot perdonar pecats. Si Jesús és capaç d'atribuir-se aquesta prerrogativa divina, vol dir que l'home Jesús és tan diví com Déu mateix.• Per a nosaltres aquest és un gran misteri no a investigar sinó a contemplar i a agrair.Xavier Rodríguez, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jo no formava part de cap comunitat de profetesÉs una imatge certament potent la d'aquest ramader que es planta davant del temple i es posa a profetitzar. Podem imaginar a un home colrat per el sol alçant la veu davant la estranyesa de les autoritats del temple. Segurament, l'autor del text ens vol dir que en aquells moments Déu no podia parlar a través dels seus representants "oficials", fent així una forta crítica a les autoritats del moment. Si anem més enllà i ho contrastem amb la nostra vivència de fe, ens trobem en quelcom força interessant, que podem resumir així: Quan Déu ens vol parlar, es salta les nostres estructures. Això és, aquells empostissats personals - i intransferibles - que ens hem anat fent per arribar a Déu. Aquella peregrinació, aquell "guru", aquella oració, aquella música, aquell voluntariat, aquells "llocs exclusius" on cadascú espera trobar a Déu. Fent caricatura, podem pensar en una persona que acudeix al "padre tal" en busca de respostes, mentre aquell familiar que no suporta ni pensa escoltar està sent l'autèntic missatger de la Veritat. Aquesta és doncs una lliçó de llibertat. És el mateix Déu, el Lliure, qui ens anima a estar oberts a la seva Paraula, vingui d'on vingui...Albert Tarés, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • + Quan Jesús torna a Cafarnaüm es troba amb gent senzilla del poble que el segueix moguda per la fe; és tan gran la seva fe que li porten un paralític en una llitera. És aquesta fe que commou Jesús i fa que Ell exclami al paralític: “Coratge, fill,. et son perdonats els teus pecats!” + Però entre la gent també s’hi troben els rondinaires de sempre, aquells per a qui les lleis i les normes son un fi en si mateixes; i el comencen a criticar i a tractar de blasfem. + Per a Jesús és prioritari perdonar i restituir primer la dignitat integral d’aquell pobre home i fer-los veure que el més important és el poder que li ha conferit el Pare per fer-ho; seguidament, en segon, lloc vindrà la guarició física també.
    • No està de moda parlar de pecats, estem immersos en una societat del “todo vale” però quantes vegades els sentiments de culpa ens paralitzen i atrapen a nosaltres també. Jesús és l’amic dels pecadors i no rebutja les nostres febleses i les nostres resistències sinó que les compren i ens allibera, per tal de donar-nos VIDA. Senyor, perdona’ns i agafarem la nostra llitera i ens posarem a caminar cap a on el teu alè ens vulgui portar! Pilar Sturla
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Abans que res, us recomano que llegiu el mateix text tal com Marc el narra (Mc 2, 1-12), molt més detallista, gairebé fílmic, sense perdre detalls de la situació tensa que s’ha creat en aquell petit indret, atapeït de gent, de vida i de segones intencions...
    • Evidentment el centre d’atenció és Jesús. Tots els ulls estan fits en ell; ja sigui perquè esperen que actuï; ja sigui perquè diu paraules que sonen a blasfèmia; ja sigui perquè el poble que l’envolta no sap com acabarà aquella situació; ja sigui perquè es fan silencis carregats d’incertesa. I tot comença per la bona fe i l’esperit solidari dels amics del paralític. Un detall que posa en dinamisme tota la vida alliberadora de Jesús. És preciós el detall que consignen els evangelistes: “Jesús, veient la fe d’aquella gent”.
    • Jesús guareix tota la persona, en la seva dimensió física i espiritual com un senyal que, molt sovint una és conseqüència de l’altra. I que tan reals són les crosses que hem de portar per seguir caminant malgrat l’edat, les xacres, les petites artrosis de tota mena, com els nostres esclavatges espirituals. Recordo una frase que em van dir fa molt temps: “Perquè un ocell no pugui volar, no cal que el carreguis amb una cadena; n’hi ha prou amb un cordill subtil.” Doncs, això...
    • Francesc Roma sj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús