User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Lluc 9, 28-36

Paraula de Déu

Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:
- Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. Llavors va sortir del núvol una veu que deia:
- Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.
Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.

Lluc 9, 28-36
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Pere, Joan i Jaume acompanyen Jesús. Res d’estrany.
    • Vol anar a pregar. Tampoc no és gens estrany.
    • Per això, puja a una muntanya, que per la tradició jueva parla del lloc privilegiat per trobar-se amb Déu.
    • Tot i que estan cansats, els seus deixebles l’acompanyen -enlloc diu que sigui de nit, però podria ser-. Mentre Jesús prega, els deixebles cauen profundament adormits. Potser no és el primer cop, però sí sabem que no serà pas l’últim -els hi tornarà a passar a Getsemaní-.
    • I pregant, aquells que dormen, no se n’adonen fins que es desvetllen d’allò que succeeix.
    • Troben Jesús transfigurat. No sols transformat: Transfigurat!
    • No són només els seus vestit, tampoc no és només el seu aspecte, la seva figura. TOT Ell travessat, format per la mateixa essència de Déu.
    • Això -ser travessat pel mateix ésser de Déu- ho canvia tot. Tant, que es fa evident fins i tot als ulls. I desvetlla l’oïda: “Aquest és el meu Fill: escolteu-lo.”
    • No t’adormis. Cerca el teu TOT travessat i mira’l a Ell, transfigurat.
    • Paloma Aragüe Calle hcsa
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • ACTITUD: Contemplació de Crist transfigurat. PETICIÓ: Creure en el transfigurat, acceptar la meva transfiguració.
    • Vuit dies abans de la Transfiguració, a Cesarea de Felip, Jesús havia preguntat als deixebles: "Per a vosaltres qui sóc jo?" I Pere, en nom de tots, havia respost amb el coneixement que aleshores tenien d'Ell, coneixement que encara no era complet. Per això Jesús es queda amb les ganes de revelar-los quelcom d’allò profund que hi havia en ell: la Filiació, la Deïtat. I ve la Transfiguració. I va aparèixer un núvol (signe de la presència de Déu en l'AT) i se sent la veu del Pare: "Aquest és el meu Fill, el meu elegit, escolteu-lo". S'afirma qui és Jesús: Déu en la seva lluminositat transparent, Fill testimoniat pel Pare. I s'afirma qui som nosaltres: els que escolten. Creiem que Jesús és Déu, creiem que Jesús és el Fill. I en l' "escoltar-lo" se'ns diu també qui som nosaltres, perquè la Paraula estableix una relació que ens fa participar en la filiació de Jesús; en l'escolta descobrim el que som per a Déu, fills, en Jesús i com Jesús. Per això en la pregària del dia de la festa de la Transfiguració es diu al Pare: "Amb la teva veu anuncies l'adopció meravellosa i definitiva dels teus fills": nosaltres!. Per això Pau afirmarà: “I tots nosaltres, sense cap vel a la cara, reflectint com un mirall la glòria del Senyor, som transformats a la seva mateixa imatge, amb una glòria cada vegada més gran, per obra del Senyor, és a dir, de l'Esperit.” (2 Corintis 3, 18).
    • En conseqüència, caldria prendre al peu de la lletra les afirmacions de la tradició cristiana: "L'home és el rostre humà de Déu", deia sant Gregori de Nissa. "Déu es fa home, perquè l'home es faci Déu per la gràcia, i participi de la vida divina". "L'home és un ésser que ha rebut l'ordre de fer-se Déu". "L'home ha d'unir la naturalesa humana creada i l'energia divina increada". "Jo sóc home per naturalesa i Déu per la gràcia".
    • Aquesta és la meva última veritat, el que sóc davant Déu: sóc fill. D'aquí la confiança total en Déu, d'aquí el tractar l'altre com a germà. Aleshores, segons la litúrgia, aquesta és també la nostra festa, la nostra transfiguració. Jaime Roig, sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesús ha viscut bona part de la seva vida activa. Ha compartit moltes coses ja amb els seus companys i deixebles. De fet n'escull a 3...i et proposo que t'imaginis que t'escull a tu i pugeu conjuntament a la muntanya. Jesús no es vol guardar gelosament la seva experiència per sí mateix. Aquesta moda de viure la fe dins de la pròpia casa és un fenomen molt proper!Jesús es deixa mostrar en el seu gran fonament: la seva relació amb el Pare. I aquest serà el seu motor. I no ho vol dur secretament, sinó que mostra als companys que una manera de viure adequadament, és viure conscients que el Pare ens ho ha donat tot. Suposo que després d'un moment de transfiguració concret que hagis viscut a la teva vida. Déu se t'haurà mostrat, a través de rostres concrets, tal com és...quin privilegi!Et donem gràcies Senyor perquè ens portes una relació única amb el Pare. Que sapiguem viure a la nostra vida aquest tipus de relacióEnric Puiggrós, sj.
    • • La Transfiguració, que celebrem avui, mostra alguns aspectes de la vida cristiana. En aquest fragment, trobem un de fonamental. Pujà a la muntanya a pregar. Tots sentim la necessitat de trobar-nos amb Déu íntimament. I ens sentim en plenitud. Podem demanar aquest do per a la nostra vida i saber trobar els moments adequats. Mestre, que n'estem de bé, aquí dalt! • En aquests moments experimentem la divinitat de Jesús. Però oblidem sovint o ens és difícil d'assumir la seva humanitat. O al contrari, subratllem tant la humanitat que ens oblidem de la seva divinitat. Reflexionem sobre aquest Misteri de la condició humana i divina de Jesús.Òscar Fuentes, sj ([email protected])
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Actitud: Obertura a la Paraula de Déu.
    • Petició: Que jo sigui oient de la Paraula de Déu.
    • El Senyor ha portat els tres apòstols Pere, Jaume i Joan a la muntanya i allà es transfigura davant d'ells. Apareixen Moisès i Elies que donen testimoni davant Jesús. I ve un núvol, signe de la Presència de Déu, i enmig de la boira-núvol-Presència, un altre pren la paraula, una veu desconeguda, la veu d'Aquell el rostre del qual no veurem mai, perquè és sense rostre, perquè no tindrà mai un altre rostre sinó el de Jesus, el seu Fill. La veu del Pare es deixa sentir: "Aquest és el meu Fill estimat, escolteu-lo". La veu ha sonat d'una vegada per sempre. I entra en el silenci diví per sempre més. La veu de Jesús pren el relleu. Déu parla sempre, però únicament en Jesús. La glòria visible pot desaparèixer, i el mateix Moisès i Elies, la Llei i els Profetes. D'ara endavant, com suggereix l'Evangeli, els deixebles veuen Jesús sol. És en Ell en qui el Pare parla silenciosament. És en Ell davant de qui la Paraula de l'antic Testament s'eclipsa; és en Ell on es verifica i compleix. Gràcies a Ell tots nosaltres som convidados a celebrar la nova companyia, el trobar Jesús en la nostra història. I aquesta serà la nostra actitud al saber-nos acompanyats per Jesús i la seva Paraula-Evangeli: el cristià és l'oient de la Paraula-Jesús.
    • Jaime Roig sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • A la Bíblia la muntanya és un lloc teofànic, un lloc de trobada amb el Misteri. Abraham, Moisés, Elies, Jesús... ells experimenten el Déu desconcertant i desbordant que arriba fins a ells més enllà de les seves expectatives.
    • Jesús puja a la muntanya a pregar, i en el silenci, en la seva vida feta acollida i obertura al Misteri, en aquest silenci ressona la Paraula més bella, més fonda, més vertadera: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit”, la Paraula que posa nom a la seva identitat.
    • Podem pregar enmig del trull de cada dia i dels nostres quefers i preocupacions, però el silenci ens endinsa en un espai gratuït en el que entrem acompanyats –de noms, de rostres, de la pròpia vida i la dels altres- però quedem sols davant el Misteri. El núvol, que cobreix Jesús i els seus deixebles-amics, parla d’aquest Misteri i és expressió de la nuesa, de la intempèrie, del no-saber què s’esdevé quan acceptem ser portats per Altre, en nuesa de nosaltres mateixos.
    • En aquesta trobada d’Amor se’ns regalarà aquella mateixa Paraula que Jesús va escoltar. Se’ns diu: “Existeixes, ets estimat, ets meu”. Aquesta Paraula ens transfigura perquè, despullats de màscares, ens reconeixem en el Rostre d’aquest Altre que ens nomena amb Amor.
    • A la vida de Jesús la muntanya, el silenci, la Paraula d’Amor no són llocs d’estada o aturada, perquè aquest Amor tastat i acollit cerca continuar donant-se, multiplicant-se, lliurant-se “aquí baix”, en lo quotidià, fins arribar a Jerusalem, lloc del total lliurament.
    • Patrícia Hevia Colomar
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • L'escena l’anomenem tradicionalment com "la transfiguració de Jesús". El relat és una experiència, que deixa entreveure una mica de la veritable identitat de Jesús.
    • Pel que sembla, els deixebles no capten el contingut profund del que estan vivint, ja que Pere diu a Jesús: “Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies”. Jesús encara no ocupa un lloc central i absolut en el seu cor. La veu de Déu el corregirà, revelant la veritable identitat de Jesús: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit”.
    • Hi ha alguna cosa rellevant que hi podem trobar en aquest evangeli: l'impacte causat per Jesús als primers que es van sentir atrets per ell i el van seguir.
    • Els evangelis no són llibres didàctics que exposen doctrina acadèmica sobre Jesús. Tampoc biografies redactades per informar amb detall sobre la seva trajectòria històrica. Són "relats de conversió" que conviden al canvi, al seguiment de Jesús i a la identificació amb el seu projecte, a viure una autèntica experiència de transfiguració dels nostres cors.
    • Una comunitat cristiana que sap escoltar cada diumenge el relat evangèlic de Jesús en actitud de conversió comença a transformar-se. Que aquest camí Quaresmal que hem iniciat, sigui per nosaltres i les nostres comunitats una oportunitat ferma de transformació i conversió.
    • Joan Carles Nicuesa

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús