User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Lluc 7, 36-50

Paraula de Déu

Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula. Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d'alabastre plena de perfum i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d'ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum. El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: "Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora." Jesús li digué:
- Simó, t'haig de dir una cosa.
Ell li respongué:
- Digues, mestre.
- Dos homes devien diners a un prestador: l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta. Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d'ells et sembla que l'estimarà més?
Simó li contestà:
- Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.
Jesús li diu:
- Has respost correctament.
Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó:
- Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells. Tu no m'has rebut amb un bes; ella, en canvi, d'ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. Tu no m'has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m'ha ungit els peus amb perfum. Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.
Després digué a la dona:
- Els teus pecats et són perdonats.
Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: "Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?"
Jesús digué encara a la dona:
- La teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau.

Lluc 7, 36-50
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • L'escena que tenim avui a l'evangeli és més per a contemplar visualment que per a llegir. Veure aquesta dona que mostra un amor que no mesura, que no mira si fa el ridícul, si és 'raonable' trencar aquell gerret d'alabastre ple de perfum preuadíssim, si és apropiat que una dona de mala nomenada abraci, perfumi, petonegi, toqui els peus de Jesús...
    • Em puc preguntar si el meu amor envers el Senyor, envers les seves coses, envers els seus estimats, és un amor ple de 'falses prudències', o un amor sense mesura, com el d'aquesta dona...
    • I em puc preguntar si, per aconseguir aquest amor boig, potser he d'experimentar el perdó, la incondicionalitat, l'amor infinit del Senyor per mi, pels altres...
    • I em puc quedar contemplant la lliçó d'aquesta dona...
    • Llorenç Puig sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Es trenquen les fronteres “socials” (Una dona de mala vida / Jesús / un fariseu) ____________________________________
    • Inesperadament, enmig del dinar entra una “pocavergonya”, una impura. El cor del fariseu es va omplint de nerviosisme per tenir a casa seva aquella dona. Una “impura” a casa meva!?
    • La pecadora es situa darrera Jesús i deixa plorar tota la “seva tragèdia”, les frustracions, els menyspreus de que ha estat objecte... Sap que es pot treure la màscara davant Jesús. - Deixa plorar tota “la seva joia” perquè sap que és incondicionalment acollida. - Manifesta el seu reconeixement a Jesús amb els perfums del seu ofici.
    • Jesús tu no la judiques. A cops, jo com el fariseu sí que judico. Les persones “justes” a cops són impermeables, impenetrables i invulnerables en la seva cuirassa. No tenen cap fissura, cap fragilitat... per on pugui entrar Déu. Com que no estan ferits no són vulnerables. Com que no els falta res, no poden rebre res. Les persones que es creuen justes no són permeables a la gràcia.
    • Jesús avui em convides a convertir-me a la humilitat i misericòrdia. A plorar tota la meva tragèdia, contradiccions, pecats... rere teu. I a sentir-me alliberat. Francesc Riera i Figueras, sj. Cova St. Ignasi - Manresa
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • “Simó, t’haig de dir una cosa” Aquesta és una escena per contemplar, per “gustar i sentir internament” el gest de la dona a Jesús. Del diccionari de teologia actualitzat: Dona pecadora: en recerca, sense sentit, aclaparada i tancada en sí mateixa per les circumstàncies, inconscient de sí mateixa i dels altres... L’amor, com a conseqüència natural de sentir-se perdonat, en pau, estimat... Luis Muñoz sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Escena magnífica on de manera plàstica l'evangelista ens ensenya, de la millor manera possible, quina és l'experiència fundant del deixeble de Jesús: l'experiència de l'amor, del perdó, de l'acollida, del servei. Puc veure avui què és el que m' "enganxa" a Jesús: la rutina? La por de perdre seguretats? L'imperatiu ètic? Alguna experiència 'fundant'? Un procés 'fundant' que ha tingut lloc al llarg dels anys? Puc dialogar amb Jesús tot preguntant-me, i preguntant-li a Ell mateix: "què és el que em fa seguir-te? Què és el que em fa seguir 'enganxat' a Tu?"... Puc repetir en el meu interior, al llarg del dia: "aquesta persona (jo), estima molt perquè li ha estat perdonat molt". I puc convertir aquesta frase en un petit 'mantra' per anar assaborint al llarg del dia... Llorenç Puig, sj.
    • La història d'avui ens parla d'un contacte, d'una comunió, d'una transformació. Simó, l'home que no deu res a ningú, que ha guanyat tot el que té i que té allò que es mereix. La dona, que en la seva lúcida pobresa de dona i pecadora sap que el més decisiu que tenim a la vida ho hem rebut, ens ha estat donat.Jesús i Simó parlen, conversen, són escoltats, participen d'una convenció. La dona arriba i les salta totes. En un món sobrat de paraules i mancat de gestos, ella no diu una paraula però el que expressa transforma tota aquella escena. Es posa en joc tota ella. Compromet la seva persona. El seu cabell, el seu plor, el seu bes, la seva carícia. El cos, la pell, la intimitat del seu cor. Ni lleis ni normes, ni permisos ni ambigüitats. Jesús. La disponibilitat dels peus de Jesús, la humanitat dels seus peus. Cap rebuig, cap retret. Ella i ell. Dos éssers que no viuen d'esquenes a la desmesura, a l'exageració, a la passió. Despullats i exposats davant d'aquells que els contemplaven atònits, escandalitzats, portats a una situació límit que només deixa lloc a la pregunta: Qui són aquests? Àlvar Sánchez, sj.
    • L'ensenyament de Jesús es pot traduir d'aquesta forma: "T'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc li és perdonat, estima poc". Únicament la consciència d'haver estat profundament perdonats, estimats ens obre a una profunda misericòrdia i amor, expressada aquí en multitud de petits gestos sense paraules. En canvi, qui es creu que no ha de ser perdonat de res, viu tancat en el món de la suficiència, un món mancat de gestos amorosos. Ens cal ser conscients de tot l'amor rebut, ens cal deixar-nos estimar per Déu i anar esdevenint així persones misericordioses. No és pas gens fàcil. Això és més difícil que estimar els altres. Estimar ho fem a la nostra manera, però els altres ens estimen de maneres ben diverses, i algunes no ens acaben d'agradar. Santi Torres, sj.
    • Dues paraules poden presidir la nostra pregària d'avui: 1) "Veus?": Jesús convida el fariseu a ‘veure' la dona que arriba inesperadament, la dona que fa tantes coses insospitades...: "veus aquesta dona?"És cert que el fariseu al principi sí ‘va veure' la dona; però la va veure només per criticar-la... Necessita canviar el seu cor per canviar la seva mirada. Per això, un cop Jesús li ha ensenyat la veritable ‘manera de mirar', li pot dir: "has vist que aquesta dona estima molt". Sí, després de la conversa amb Jesús, el fariseu canvia completament la mirada: de veure la dona com una pecadora, a veure-la com una persona que ‘estima molt', detectar els seus gestos d'amor...2) "T'he de dir una cosa": en aquesta estona de pregària puc demanar al Senyor: "què m'has de dir avui, per aprendre a mirar com tu fas, veient els gestos d'amor dels altres i també els que jo mateix/a faig."I em puc prendre el dia d'avui per ‘practicar' aquesta nova manera de ‘veure'... Que el Senyor ens ajudi. Llorenç Puig, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Si ens trobéssim al dinar organitzat per aquest fariseu, davant l'acció de la dona pecadora probablement haguéssim sentit una mica de vergonya aliena per un acte tan humil de veneració cap a Jesús ...
    • El fariseu se sent ofès per aquesta demostració, i dubta: "Si aquest fos profeta reconeixeria el pecat quan el veu, i no es deixaria tocar per ella". Jesús sí reconeix el pecat, però en el fariseu, i es deixa tocar per l'amor de qui se sent redimida.
    • L'amor de Déu no condemna, sinó que perdona. Sentir-nos estimats per Déu ens habilita per reconèixer-nos necessitats de segones oportunitats, i ens impedeix llançar la primera (o la segona, o la tercera ...) pedra.
    • Manuel Hernández sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Et convido a fer dues lectures lentes..., contemplatives..., meditatives, d’aquest tex de l’evangeli.
    • La PRIMERA fent l’esforç de posar-te dins la persona del fariseu Simó, l’amfitrió de Jesús. Fica’t dins la seva pell, dins el seu cap, dins el seu cor, dins la seva ànima.
    • -No fa el gest de rentar els peus, costum del ritus d'acolliment (bes, unció). -Simó ha deixat entrar Jesús però no l'ha estimat ni l'ha acollit perquè no s'ha sentit ni estimat ni perdonat ni salvat per Jesús perquè és fariseu, complidor de la llei, no té consciència de pecat. Només és estimat el qui se sent perdonat. -No li entra al cap que un veritable profeta es deixi tocar per aquest tipus de dona. -Arrogància i orgull (va de sobrat). -Té “curiositat” per Jesús però no sap, ni vol, ni s’imagina que Jesús pot canviar els cors de les persones.
    • La SEGONA fent l’esforç de posar-te dins la pell i del cor de la dona pecadora.
    • -Estima, perquè està penedida, se sent culpable, desesperada, perdonada. -Per això pot fer el gest de rentar els peus amb les llàgrimes i el perfum. -No té cap dret però desitja estimació, reconeixement, perdó.
    • I, per acabar, una pregunta: com em situo jo, habitualment, davant les persones amb les que em relaciono?
    • Xavier Rodríguez sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • L’episodi de l’evangeli d’avui presenta una dona pecadora perdonada per Jesús. L’escena té paral•lels i semblances amb la unció de Jesús a Betània que tenim en la darrera part de Mc, Mt i Jn. Tanmateix, l’ensenyament del text d’avui és molt diferent. Mentre la unció de Betània està enllaçada amb la passió i la mort de Jesús, en canvi el perdó de la pecadora a casa de Simó és un dels temes centrals de Lc: el perdó d’una pecadora. Són escenes ben diverses.
    • Notem dues coses sobre aquest text d’avui. Primer, Jesús és convidat a un àpat per un fariseu. Aquesta actitud benèvola dels fariseus envers Jesús es dóna només en Lc (vegeu Lc 11,37 i 14,1 i també Lc 13,31). La imatge dels fariseus de Lc és probablement més versemblant que no pas la de Mc, Mt o Jn. Al cap i a la fi, Pau es va vantar palesament de ser fariseu (cf. Fil 3,5).
    • Però fixem-nos sobretot en la traducció que ofereix la versió litúrgica d’avui: “has vist que aquesta dona estima molt i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats”. En aquesta traducció, l’amor de la dona és fruit d’un perdó molt gran, és a dir, d’haver estat molt estimada. L’amor engendra amor, és a dir, en aquest cas, el perdó engendra estimació. Lc va a l'arrel de l’actuació de Jesús. Hi anem també nosaltres?
    • Oriol Tuñí sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Avui et convido a contemplar, només a contemplar. A deixar de costat els conceptes, les «rumiacions» o les paraules que acompanyen sovint la nostra pregària i a quedar-te mirant aquesta dona, i la seva manera d’apropar-se a Jesús.
    • M’ha impressionat sempre aquesta frase: “Es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d’ell”. Plorar, als peus, darrere... Mai tants signes d’humilitat en tan poques paraules. Mentre el fariseu convida Jesús a menjar amb ell d’igual a igual, potser fins i tot orgullós de tenir un hoste conegut i admirat, la dona té una aproximació molt diferent. I és precisament ella la que aconsegueix tocar el cor de Jesús.
    • No es tracta només de “sensibilitat femenina o masculina”. Es tracta d’humilitat, de tendresa, d’afecte, d’amor... Massa sovint en la nostra relació amb Jesús sacrifiquem aquests sentiments perquè tenim por de “perdre el control” sobre la nostra imatge. El fariseu està preocupat per la mala reputació de la dona, Jesús només està preocupat i entendrit pel gest de la dona.
    • Tot això ens diu molt de Jesús i de la seva manera de fer. No és estrany que el seu missatge fos tan revolucionari perquè no hi ha res més revolucionari que capgirar el món des de l’afecte i la tendresa.
    • Santi Torres

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús