User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Lluc 21, 25-28.34-36

Paraula de Déu

Jesús va dir als seus deixebles:

Hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.
Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.

Lluc 21, 25-28.34-36
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Tot i que el gènere literari apocalíptic, ple d’imatges espaordidores i d’escenes que aclaparen, no és el que va utilitzar Jesús, tanmateix els tres evangelis sinòptics, de la mà de la versió de Marc, s’adapten a aquest tipus de presentació com a mitjà de proclamació d’un fet que es considera cabdal: la vinguda de Jesús a la terra en el gran espectacle del judici final, un escenari molt utilitzat en la literatura intertestamentària.
    • Per a l’evangeli de Lluc, que obre l’Advent en el cicle que encetem avui, aquesta tradició apocalíptica és un temps especialment adient per a la pregària. El toc que Lluc afegeix al discurs de Jesús de l’evangeli de Marc és que la vetlla i la preparació de la vinguda de Jesús ha de ser una ocasió per a pregar en tot moment: “cal pregar sempre, sense defallir” diu Lluc en encetar la paràbola de la viuda que no és escoltada pel jutge inic (Lc 18,1). En el text d’avui, Jesús diu: “estigueu alerta pregant en tota ocasió”.
    • Aquest ensenyament dóna el to de l’Advent lucà que avui comencem. Cal esperar la vinguda de Jesús tot insistint en la pregària. Al cap i a la fi, és l’actitud amb la qual Jesús ha encarat tots els moments fonamentals de la seva vida: la seva infantesa, quan té dotze anys es queda en el temple de Jerusalem perquè és la casa del seu Pare, Lc 2,41-52; el seu baptisme s’esdevé quan Jesús està pregant Lc 3,21-22; abans d’escollir els dotze apòstols Jesús passa tota la nit pregant Lc 6,12; la transfiguració tindrà lloc en la muntanya a la qual Jesús ha pujat amb els tres deixebles escollits per a pregar Lc 9,28; abans de la confessió de fe de Pere, Jesús està pregant Lc 9,18; Jesús ensenyarà el Pare nostre als deixebles que se li apropen mentre està pregant: Lc 11,1; la pregària de Jesús a l’hort de les oliveres és especialment subratllada per Lluc Lc 21, 39-46; finalment, en la creu, Jesús prega al Pare pels que l’estan crucificant i lliura el seu alè en mans del Pare: “Pare a les teves mans confio el meu esperit”, Lc 23,34.46.
    • La pregària ha de marcar la nostra actitud davant de la vinguda del Senyor que preparem en l’Advent, com va caracteritzar tots els moments importants de la vida de Jesús. Lluc ho ha dit amb èmfasi: “cal pregar sempre, sense defallir” i la raó la dóna la paràbola de la viuda que ja hem esmentat: la pregària sempre és escoltada (Lc 18,6-7).
    • Oriol Tuñí sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • "Advent" vol dir "vinguda" -vinguda de nostre Senyor. I, què més desitjable per a nosaltres, seguidors i seguidores de Jesús, que esperar aquesta vinguda? Malgrat tot, no sembla que sigui aquest el tarannà que podria caracteritzar aquesta espera, si més no, atenent la descripció catastròfica de l'evangeli: "les nacions viuran amb l'ai al cor, esverades... la gent perdrà l'alè de por, pensant en els desastres...". Talment sembla com si el "marana tha" (veniu, Senyor Jesús), amb què acaba el Nou Testament i que diem cada vegada en la celebració de l'eucaristia, l'hàgim substituït amb un "no cal que et donis pressa, Senyor, a venir... que ja ens arreglem prou bé sense Tu". Associem, en efecte, la vinguda del Senyor amb trasbalsos, ensurts, por... I és que, certament, aquesta vinguda posa en qüestió les nostres evidències adquirides, les nostres seguretats, la nostra comoditat. Però aquesta és només una part de la qüestió, car es tracta de la vinguda d'Aquell a qui estimem (el Fill de l'home que ve amb gran poder i majestat) i del començament del nostre alliberament ("molt aviat sereu alliberats"). Per això ens cal "alçar el cap ben alt" i "mantenir-nos drets davant del Fill de l'home", tot evitant actituds derrotistes i inhibidores ("que l'excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugui el nostre cor"). La rel de tot això? Ens la dóna Pau: "fer créixer fins a vessar l'amor que ens tenim els uns als altres i a tothom". Car el temps de crisi no és per al seguidor de Jesús temps d'un "campi qui pugui", sinó temps per a la solidaritat i l'amorJosep Giménez, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • En aquest temps d’Advent, que commemora la vinguda del Senyor i que avui comencem, l’Església ens convida a dirigir la mirada en una doble direcció: cap enrere per recordar el naixement del Fill de Déu, fet un home com nosaltres, ara fa uns dos mil anys; aquesta mirada ens l’enfocava Jeremies a la primera lectura en parlar de la vinguda del Messies en la perspectiva de sis cents anys abans. La mirada cap endavant ens la marca l’Evangeli, quan ens recorda el dia del gran triomf de la bondat de Déu, el dia en que la Veritat ho posarà tot en clar.
    • Aquests dos adveniments del Senyor són d’una importància cabdal per a la nostra història, però ens queden una mica lluny. En canvi hi ha una vinguda intermèdia que ens afecta tots. El Senyor truca moltes vegades a les nostres portes; el que passa és que sovint no el volem obrir perquè la seva visita ens resulta incòmoda. Per tant, quan aquests dies repetirem “Veniu Senyor Jesús”, en el fons voldrem dir: “Senyor, que no us tanquem la porta, ara que esteu trucant”.
    • Viure nosaltres l’Advent vol dir escoltar la veu del Senyor, d’aquest Senyor que ve a nosaltres dia rere dia i truca a la porta del nostre cor, en la pregària (individual i familiar), en la lectura de l’Evangeli, en els Sagraments i no ho oblidem en la figura del germà que truca a la nostra porta i ens demana ajut. Tot això ens obrirà els ulls i les orelles i sobre tot el cor per fer néixer Jesús dins nostre i ens portarà a actuar com Ell ens ha dit i serà la causa de la felicitat i la pau en nosaltres i al nostre voltant. És el que ens recomanava Sant Pau a la segona lectura. Lluís Victori, sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • És ben comú i a tots ens passa, el ritme de vida que portem –o ens porta-, ens aboca cap a una rutina que ens dóna seguretat, cap a l’adquisició d’uns hàbits i costums que ens fan la vida més fàcil, o si més no, més còmoda. Ens ubiquem en una zona de confort que ens ajuda a tenir-ho tot controlat sense gaires més esforços.
    • Però vet aquí que la saviesa de la litúrgia ens ve a colpejar amb un temps preciós, que és l’Advent, per desvetllar-nos, per convidar-nos a posar una mirada atenta en tot allò que fem i som cada dia. I tot això per què, quan arribi el Nadal, quan arribi el Fill de l’Home, el puguem reconèixer i rebre amb plena consciència.
    • Alcem el cap ben alt, disposem el nostre cor, obrim els ulls... en Jesús ens ve la salvació!
    • Ja sabem què hem de fer, però avancem encara més!
    • Aprofitem l’Advent per fer-nos més sensibles.
    • És l’amor que creix fins a vessar!
    • Bon camí!
    • Paloma Aragüe Calle

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús