Paraula de Déu
Pau deia als preveres de la comunitat dels efesis:
»Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, del qual l'Esperit Sant us ha fet encarregats perquè pastureu l'Església de Déu, que ell va adquirir amb la sang del seu propi Fill. Sé que després de la meva partença s'introduiran enmig vostre llops ferotges que no planyeran el ramat. Fins i tot d'entre vosaltres sortiran homes que propagaran doctrines de perdició per arrossegar els deixebles darrere d'ells. Per tant, estigueu alerta i recordeu que durant tres anys, de nit i de dia, no he parat d'exhortar amb llàgrimes cada un de vosaltres.
»Ara us confio a Déu i al missatge de la seva gràcia; ell és prou poderós per a edificar i donar l'heretat a tots els qui ha santificat.
De ningú no he desitjat plata ni or ni vestits; vosaltres mateixos sabeu que aquestes meves mans han guanyat allò que necessitàvem jo mateix i els qui anaven amb mi. Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles, recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: "Fa més feliç donar que rebre."
Després de dir aquestes paraules, Pau s'agenollà i va pregar amb tots ells. Llavors tothom esclatà en plors, i se li tiraven al coll i el besaven, desconsolats sobretot perquè els havia dit que ja no el tornarien a veure. Després el van acompanyar fins a la nau.
Fets Apòstols 20,28-38
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- “Fa més feliç donar que rebre”. Paraules de Jesús que no ens han transmès cap dels quatre evangelistes, però que, sortosament, ens han arribat per altres viaranys –com aquest dels Fets dels apòstols. Paraules que, a més, reflecteixen fidelment el tarannà de Jesús... I l’experiència de tants de nosaltres que hem pogut veure sovint com ha estat més –molt més!- el que hem rebut d’aquells i aquelles a qui volíem, en principi, donar. Sí: els pobres ens evangelitzen. I és que Déu mateix és do (“el mismo Señor desea dárseme –diu Ignasi en la contemplació per assolir amor dels seus Exercicis). I nosaltres mateixos estem cridats a ser do per als altres, tot repetint amb el mateix Ignasi: “Tomad, Señor, y recibid... todo mi haber y mi poseer. Vos me los distes. A vos, Señor lo torno... Dadme vuestro amor y gracia que esto me basta” Josep Giménez, sj
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- És admirable com Joan relata la intimitat del diàleg entre Crist i el seu Pare davant els seus deixebles.
- Jesús implora i intercedeix davant del Pare. És conscient que la seva missió està arribant a la seva fi, se n‘adona que el grup que ha anat forjant tampoc ho tindrà gens fàcil i demana per als seus deixebles aquesta capacitat i força per a defensar la veritat i el poder per enfrontar-se al “Maligne”.
- Com si fos un assistent virtual, puc fer un exercici de contemplació de l’escena.
- També aquest passatge pot servir com a referència, i puc revisar com és el meu diàleg amb aquesta Presència; com manté aquesta proximitat, frescor i tendresa, que veiem reflectit en la conversa de Jesús amb el Pare. ¿Com és la meva relació, fàcil, propera, protocol·lària…?
- Emilio Reimat
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- L'evangelista Joan, ens delecta amb aquesta evocadora "pregària d'intercessió" de Jesús implorant al seu Pare pels que són -som- els seus deixebles. I Jesús, a través de la seva mediació, sol·licita al Pare que siguem acollits en una unitat de cos, "que siguin un com nosaltres". Aquesta gran revelació transmet una petició de gran importància teològica, qui està amb Jesús pot adquirir la mateixa naturalesa que "ell", no és un "Ells" i "Nosaltres" sinó "U com nosaltres". Quina bona nova transmeten aquestes paraules!
- Al seu torn, Jesús recorda el PARE, que ha "vetllat" per nosaltres, ens ha confiat "la seva Paraula", demana que ens "preservi" del Maligne i després d'aquesta declaració en tota regla del que ha estat la seva missió en el món, ens "envia" a cada un de nosaltres en missió. Quina gran sort, no estem sols, Ell ens acompanya i intercedeix en tot aquest procés!
- A més a més Jesús demana: "Perquè ells tinguin també la meva joia, una joia completa". Quina és l'alegria completa de la qual Jesús ens vol fer partícips? Jesús ho explica quan diu: "Perquè siguin u com nosaltres". Quin anunci, Jesús ens convida a una pau i felicitat en el món al qual Jesús s'apropa en aquest "trànsit" cap al Pare!
- Jesús vol compartir aquesta alegria amb nosaltres i que visquem amb la seva alegria sense importar el que el món pugui pensar de nosaltres. I davant d'aquestes bones noves: On, com i amb qui busco jo avui la meva felicitat? Emili Reimat
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- La pregària de Jesús en el Cenacle, abans de sortir cap el Torrent Cedró, és al seu final. Una gran densitat, la que ens presenta Joan.
- “Jo no em quedo més en el món, però ells s’hi queden. Mentre que jo vinc a tu.” “Pare Sant, guarda’ls en el teu nom.” “Perquè siguin u com ho som nosaltres” “Jo els guardava en el teu nom” “I no se n’ha perdut ni un de sol, fora del qui s’havia de perdre”
- Jesús se’n va al Pare i deixa els seus a les mans d’aquest Pare. També els hi confia el món, la tasca del Regne. Jesús sembla que doni compte al Pare de la missió encomanada. Està ben acomplerta. Només li falta la mort.
- Aquest text tan profund ens fa mirar en la nostra vida de seguiment de Jesús: - la comunió amb Ell i amb el Pare, que ens transforma - la missió, encàrrec de Jesús en la seva pregària final - preguem sovint: Pare, guarda’ns en la veritat. Temors i confiança plena. M. Dolors Cesari
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- En aquesta pregària de Jesús en el moment de passar d’aquest món al Pare, en el moment del trànsit de la vida terrenal a la mort en creu i a la resurrecció, demana al Pare per nosaltres, pels qui estem en la incertesa i en la vulnerabilitat del nostre pas pel món, demana per què tinguem on fonamentar-nos: ‘Consagreu-los en la veritat, que és la vostra paraula.’ Sovint confonem el remugó dels nostres hàbits mentals amb la seva veritat. Preferim la nostra comoditat que l’abandó en que ens deixa la veritat. Sabem que l’amor a la veritat no es demostra sense ardidesa, d’aquí que la veritat sigui poc estimada. La veritat, ens diu, és la seva Paraula, i aquesta és consagrada en la Passió. Contemplar a Jesús en la seva consagració és contemplar la veritat que es manifesta en el nostre trànsit, és reconèixer que nosaltres vivim gràcies al seu trànsit. Consagrar-se a la veritat és confiar que la seva entrega amorosa en la creu és més forta que les nostres misèries i obstinacions, és deixar que siguem la paraula que ell ha pronunciat per nosaltres al Pare, deixar que siguem la veritat que ell ha dit al món. Consagrar-se a la veritat és, aleshores, estimar. Rubén García, sj
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- Ens agrada a tots ser afalagats. Que ens reconeguin i ponderin el nostre actuar. Els nostres mèrits i aportacions... Ens agrada la fama i la publicitat. Ens embriaga.Jesús manté el cap clar. I no només no busca aquests moments estel•lars sinó que els defuig.L'evangelista se n'adona. Aquest, que és un moment d'èxit, de bany de multituds... de seguidors enfervorits... és un mal tràngol . Un moment equívoc. I Jesús defuig la interpretació triomfalista d'aquest moment.D'aquí no neix la fe. D'aquí no s'enforteix l'opció per viure el Regne. No és això, companys, no és això.La conversió sincera i de cor és personal. Viscuda . Mai feta d'espectacle ni de cridòria. Sinó de trobada personal.En els moments eufòrics ningú no reconeix veritablement Jesús. En canvi, el reconeixerà el centurió, penjat a la creu. Senyor, vull trobar-me amb tu. En el silenci del cor. Josemi Esteban, sj.
- Jesús ens treu del món, però no ho fa cap enfora, sinó cap endins. Jesús ens fica en el més profund del món, allà on el món ha renunciat a baixar.En la superfície del món trobem només joies de silicona: cal baixar molt endins per trobar la joia completa de la què parla Jesús.Sóc capaç de traspassar l'odi del món, per arribar a albirar aquesta joia completa?Tinc testimonis d'algú que ho hagi fet?Estic disposat a ser consagrat en aquesta perillosa veritat?Senyor, envia'm al cor del món.Marc Vilarassau, sj
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- El desig de Jesús és el de la unitat entre tos els seus seguidors, entre tots els homes i dones del món. Que siguin u com Tu i Jo, Pare, som u.
- Seguir Jesús no és estar d’acord amb la seva ètica i amb la seva ideologia, que també.
- Seguir Jesús és identificar-se vivencialment tant amb ell com ell s’identifica amb el seu Pare, Déu.
- Aquesta unitat, aquesta íntima unió i sintonia és el resultat del seguiment.
- Conseqüència immediata serà una manera de fer, de pensar i de ser molt específiques. Sentir, estimar, perdonar com el mateix Déu ho fa.
- És aquesta sintonia vivencial la que mou a la conversió i al seguiment, no el convenciment ideològic.
- El món pensa ben diferent sobre tot això. Hem de viure i estar en aquest món, no fugir-ne. Cal, però, demanar força per tal de lluitar contra l’esclavatge del Maligne.
- Xavier Rodríguez, sj
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- A Catalunya es celebra el martiri de sant Fructuós bisbe i màrtir de Tarragona (la imperial Tàrraco) i dels dos seus diaques Auguri i Eulogi, durant la persecució de l'emperador Valerià. Són el primer testimoniatge de cristianisme a la nostra terra.
- El martiri és el testimoniatge màxim de la fe cristiana, viure i donar la vida per Jesús i com Jesús. Jesús ja va advertir al seus deixebles que el món no els comprendria, com tampoc el va comprendre a ell, doncs tant Jesús com els deixebles no són “d'aquest món”.
- Per això al llarg de tota la història de l'església sempre hi ha hagut màrtirs. També avui molts cristians moren per viure i defensar la seva fe, a països on els cristines són una minoria perseguida, però també a països de tradició cristiana. Mons Romero, Ellacuría i els jesuïtes del Salvador, Lluís Espinal a Bolívia, etc., varen ser assassinats per militars i dictadors que s'anomenaven cristians i defensors de la civilització cristiana.
- Tot això ens fa repensar el nostre cristianisme. Ser cristià no pot ser només una simple tradició del passat o una cultura occidental, que no influeix a la nostra vida personal ni social. Ser cristià no és simplement tenir el certificat del baptisme, casar-se per l'església i celebrar cada any el Nadal amb sopa de galets, carn d'olla, torrons i cava...
- Ser cristià suposa viure a l'estil de Jesús, assumir les benaurances com estil de vida, estimar els germans, sobre tot els més desvalguts i marginats, lluitar per un món més just, lliure i digne, defensar la terra, acollir emigrants, cuidar gent gran, respectar altres religions, cultures i estils de vida sexual, etc. I tot això com fruit de la nostra fe cristiana i de la nostra pregària, del sentir-nos membres de la comunitat de Jesús que és l'església, de participar activament a l'eucaristia, de demanar contínuament que davalli sobre nosaltres i sobre el món l'Esperit de Jesús.
- Segurament no tindrem que morir màrtirs com Fructuós i els seus diaques, però sí que serem objecte de crítica i del somriure per part del món agnòstic i no creient que ens envolta.
- Demanem avui a Sant Fructuós que l'església a Catalunya sigui un signe clar i transparent de l'evangeli de Jesús.
- Víctor Codina sj
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- L'Evangeli de Joan, que avui se'ns proposa llegir i meditar, s'emmarca en el llarg discurs de comiat que Jesús adreça als seus seguidors més íntims durant el darrer sopar amb ells. Estem davant un fragment d'aquest llarg discurs que ocupa uns quants capítols de l'Evangeli de Joan i que té un caire de "testament".
- Crida l'atenció d'aquest testament, una mena de contradicció aparent en el discurs: d'una banda Jesús afirma que Ell i els seus deixebles "no són del món". D'altra banda que no els tregui del món, ans al contrari, que els "enviï al món". Com entendre aquesta aparent contradicció? En el fons el que Jesús demana per als seus és "que visquin en el món sense ser del món". Altrament dit: el seguidor de Jesús ha de donar testimoni d'Ell enmig del món, no fugint-hi. No té altre remei. El món és pel cristià el lloc de la seva missió, del seu testimoniatge, on ha de portar una Bona Noticia i fer palès el seu seguiment de Jesús. Però això ho ha de fer "sense ser del món". Es a dir, vivint en el món sense viure un estil de vida mundà; sense deixar-se posseir per altres passions (sovint tan vulgars) que no sigui la passió per viure a l'estil de Jesús i amb els criteris de Jesús en tots els àmbits de la vida: econòmic, social, familiar, laboral, eclesial ...
- Per això Jesús demana al Pare: "No els treguis del món però deslliura'ls del Maligne", és a dir "de l'esperit mundà". Per això la vida del seguidor de Jesús, la vida del cristià, esdevé un combat. Viure en el món a l'estil de Jesús és conflictiu. Pot ser causa de persecucions, incomprensions, burles, amenaces... És un combat que procura defensar els valors i les causes de Jesús enfront un món que sovint ens voldria dirigir per altres sendes que tenen nom i cognoms coneguts: individualisme, insolidaritat, insensibilitat davant del que mata la vida, frivolitat...
- Per últim, en el seu discurs, Jesús indica que aquest combat mena vers la comunió: "que siguin u com tu, Pare, i jo, som u". És el combat per fer créixer la relació, comunió i harmonia en un món cridat i destinat a viure la joia de la comunió en Déu.
- Carles Marcet sj